La inauguració del monument, que inicialment havia estat programada pel dia 5 d'octubre de 2007 i que just uns dies abans va haver-se d'ajornar per la inicialització d'unes obres a la mateixa plaça i posteriorment per problemes polítics amb l'Ajuntament de Badalona, finalment va poder inaugurar-se amb un acte que va comptar amb una gran participació de públics i de les entitats organitzadores.
L'acte va ser iniciat a l'hora prevista per una xocolatada que es va repartir entre la gent del barri per apagar el fred i que va ser amenitzada amb l'actuació de la Colla de Bastoners del Casal Independentista i Popular Quico Sabater de Sant Celoni que van realitzar una actuació que va ser molt ben rebuda pel públic. A continuació, el Grup de Percussió de Diables Kapaoltis va realitzar una tabalada que va servir per obrir boca davant la inauguració del monument prevista per a les 8 del vespre.
Quan faltaven pocs minuts per a l'hora de la inauguració, Ana Ruiz, presidenta del Casal d'Amistat amb Cuba de Badalona, va fer la lectura del comunicat de l'organització on es denunciava part de l'actuació de l'ajuntament al llarg d'aquest darrers mesos que havia estat qüestionable, atès que per la seva actuació el dia 5 d'octubre passat no es va poder fer la inauguració. També va recalcar que gràcies al treball comú de totes les entitats i col·lectius havia estat possible aquesta inauguració. La presidenta del Casal d'Amistat amb Cuba va recordar que aquest projecte té origen anys enrera quan la placa amb la cara del Che que hi havia a la Plaça va patir un atac feixista i es van proposar de resoldre aquest greuge. El projecte estava relacionat amb l'escola d'arts i oficis Pau Gargallo de Badalona i que van presentar un projecte a la regidoria, basat en els agermanaments que la nostra ciutat té amb Cuba, amb San Miguel de Padrón de L'Havana i amb Holguín. Precisament, d'aquesta última ciutat és l'escultor, Silvio Pérez, encarregat de dissenyar el monument de manera solidària que a finals de juliol va haver acabat la seva feina.
A continuació, va intervenir l'Alcaldesa de Badalona, Maite Arqué que va fer una crida al treball col·lectiu en els barris i va dir que era important que en barris com Llefià i La Salut que tot el que s'havia aconseguit havia estat a base de lluitar durant el franquisme i durant la transició espanyola. Va insistir que era lògic que l'Ajuntament col·laborés amb les entitats que des de la base han fet possible aquest monument.
Arribada l'hora de la inauguració, va començar el piromusical que anava a càrrec dels Diables Kapaoltis de Sant Antoni de Llefià. El toc d'inici el van donar unes traques i la lectura del poema de Martí Marcó ("La bandera estelada i llistada/ surarà triomfant/ sobre la terra dels lliures/ i la pàtria dels valents."). Seguidament es van començar a barrejar amb la música de cantautors cubans com Silvio Rodríguez i Vicente Feliú i catalans com Lluís Llach i Raimon el cant, el record i la lluita, amb el foc, la llum i els colors. Combinant la lectura de poemes de Mario Benedetti i Manuel de Pedrolo acompanyats per la música de la Dharma i culminant amb uns castells de foc que van significar un gran final que donava per inaugurat el monument que va quedar il·luminat amb llum vermella i que va arrancar els aplaudiments del públic.
Tot seguit les persones assistents es van dirigir cap al Centre Cívic La Salut on es va realitzar la xerrada a càrrec de Carles Castellanos, persona vinculada a la lluita independentista, Toni Barbarà, membre del Casal d'Amistat amb Cuba i expresident del mateix, i un membre de l'Institut Cubà d'Amistat amb els Pobles (ICAP).
Carles Castellanos va fer una petita exposició de les crítiques que ha rebut el Che, tant pel que fa a la reducció de les seves posicions polítiques, com pel que fa a diferents formes de denigració de la seva figura. Pel que fa a la teoria política, va dir, es presenta sovint limitada pel "Foquisme", però això no és cert, atès que les seves anàlisis socials i polítiques eren força més elaborades. Ell deia textualment que "la guerra de guerrilles no és més que una expressió de la lluita de masses". Va insistir en què la seva tesi fonamental era el fet que Amèrica Llatina no hi ha "burgesies nacionals" i que la lluita antiimperialista havia de portar al poder de les classes populars, és a dir, al socialisme. Doncs, el capitalisme és una estructura dependent, o sigui, la burgesia claudica i pacta amb l'imperialisme. Pel que fa a la denigració de la seva imatge, respon als interessos de la propaganda desmobilitzadora. "La "llufa" del terrorisme no mereix gaire comentaris (...) és un lloc comú per a estigmatitzar les persones que lluiten".
A continuació, es va centrar en la seva personalitat com a exemple de militància revolucionària com a exemple moral de resistència a l'opressió i també com l'esforç continuat de posar el seu esforç intel•lectual a favor dels oprimits i oprimides, analitzant sempre la manera més adequada per a l'alliberament de l'opressió en cada moment i fase concrets. Remarcant que el seu internacionalisme sincer havia calat profundament en els fonaments de la Revolució cubana com s'explica per la quantitat de col·laboracions solidàries que ha fet Cuba amb diversos pobles del món. Va insistir en què la Moral de Combat del Che era un dels punts vulnerables dels sistema de dominació actual i per aquesta raó el Che era tan odiat. Per aquesta raó, l'inconformisme, l'esperit de justícia, l'esperit de lluita i la intel·ligència posada al costat els oprimits i contra els poderosos són elements que va destacar del Che.
Va destacar com a element important en la lluita ideològica de l'actualitat la defensa de la militància i la denúncia de la insolidaritat. També va criticar que "de vegades els polítics revolucionaris es pensen que el més important és tenir bons coneixements de sociologia, d'història, d'economia... (...). El més important, per a ser simplement una persona conscient dins un món injust és l'esperit de revolta, la voluntat incansable de lluitar contra l'explotació i l'opressió". Va tancar dient que l'exemple del Che ens diu que tenim raó de lluitar. I ens fa odiar l'opressió i ens mostra clarament que només podem ser Homes i Dones dignes si ens impliquem a fons en la lluita.
A continuació Toni Barbarà va explicar que no podem entendre Cuba sense el Che i viceversa. "Cuba-Che" és un binomi inseparable com es recull en diversos exemples. També va destacar que moltes persones havien parlat d'ell i li havien dedicat cançons i poemes destacant les sevs facetes humanes de revolucionari. Finalment, va acabar la seva intervenció amb la Carta de Comiat que el Che Guevara va escriure a Fidel quan va decidir deixar els seus compromisos al capdavant del procés revolucionari cubà i va decidir de participar en altres lluites contra l'imperialisme que hi havia al Congo i que més endavant el van portar a encapçalar una guerrilla a Bolívia on va ser assassinat finalment.
El representant de l'ICAP va dir que, malgrat no parlar el català, havia entès l'essència dels parlaments anteriors i els compartia fortament. Va remarcar que era una gran mostra de solidaritat aquesta que Defensem Cuba i el Casal d'Amistat amb Cuba de Badalona havien fet amb la inauguració del monument.
Després de la xerrada i just abans de repartir el sopar es van llegir el comunicats de suport de l'Assemblea Bolivariana de Catalunya de denúncia davant l'actuació del Rei i la delegació espanyola a la Cimera Iberoamericana de Xile. En aquest s'insistia en el fet que l'expresident Aznar segueix calumniant Chávez i el procés obert a Veneçuela. De la mateixa manera, insistien a criticar el tractament que els mitjans de comunicació convencionals han fet d'aquesta cimera que "en un intent desesperat de legitimar la monarquia espanyola han tergiversat els fets ocorreguts i han centrat en excés l'atenció en un incident de formes, i no en el debat real de fons" i també el de la Coordinadorra Antifeixista de Madrid arran de l'assassinat d'un antifeixista madrileny la setmana passada on es denunciava la permissivitat i la connvivència que hi ha amb els grups feixistes. Mentre que les persones antifeixistes pateixen la persecussió dels cossos repressius de l'Estat espanyol.
Aquestes intervencions i la situació de crisi de legitimitat que està vivint la monarquia espanyola va fer que es respirés un ambient majorment republicà entre el públic.
Finalment, unes 250 persones es van quedar al sopar cubà que es realitzava en el mateix Centre Cívic, persones vingudes de la comarca del Barcelonès Nord i d'arreu de Catalunya que van tancar la nit amb l'actuació musical d'un grup de salsa solidari que va fer ballar tothom amb cançons molt conegudes com una versió d'Hasta Siempre de Carlos Puebla.
