En realitat, aquesta té una participació del 9% en el mix elèctric mundial, amb 408 reactors en funcionament en 32 països i significa només un 4% de l’energia primària que s’utilitza al món. A l’Estat espanyol representa el 20% de la electricitat, en front del 58% que representen les renovables.

En segon lloc,  l’energia nuclear emet gasos amb efecte d’hivernacle. Dir que no n’emet és un dels arguments més utilitzats per justificar la continuïtat de l’energia atòmica.

L’avaluació de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle del cicle de vida de les centrals nuclears ha d’incloure el cicle complet de funcionament, això és: el procés per disposar del combustible d’urani; la construcció de la planta; la seva operació i manteniment; el tractament del combustible gastat i altres residus de menor nivell de radioactivitat; el desmantellament d’equips i edificis i restauració de mines abandonades.

Les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle estimades al llarg del cicle de vida nuclear segons diversos estudis tenen un valor mitjà de 66 g CO2e/kWh.

Si es compara amb tecnologia renovable, el resultat és molt contundent: són sis vegades superiors a les de l’eòlica i el doble de la solar fotovoltaica.

En tercer,  La nuclear no aporta sobirania energètica

Segons la informació disponible, la procedència dels concentrats d’urani (coca groga) comprats per Espanya el 2023 ha estat sobretot de Kazakhstan (66%), d’Uzbekistan (11%), de Namíbia (9,7%), Rússia (6,3%), de Níger (3,4%), Canadà (3%).

Queda claríssim que l’energia nuclear no pot aportar sobirania energètica. Que, encara que a Espanya hi hagués possibilitat de mineria d’urani rendible (que no n’hi ha), no es pot evitar la dependència exterior als complexos ai contaminants processos químics necessaris per disposar de combustible nuclear.

Quart. L’energia nuclear no és un suport per a les renovables

Les centrals nuclears operen habitualment “en base”, produint el 100% de la seva potència de forma estable. Les centrals espanyoles no es van dissenyar per reduir potència per sota del 70%, ni per fer-ho ràpid. Donada aquesta manca de flexibilitat de la nuclear, l’aportació renovable es veu notablement reduïda quan no pot entrar a xarxa tot el seu potencial productor.

En definitiva, les nuclears no poden ser un suport per a les renovables i continuaran sent un obstacle creixent a mesura que aquestes es despleguin.

Cinquè. No poden competir en el mercat: ajuda estatal

La parada de nuclears per manca de rendibilitat en un sistema elèctric amb preeminència d’energies renovables, com ha passat a finals de l’hivern del 2024 i l’abril de 2025, significa que aquesta tecnologia no pot existir en el mercat liberalitzat actual, molt més quan s’ha comprovat que tot i parar, no ha faltat subministrament.

L’energia nuclear necessita ser subvencionada, i sense aquesta aportació econòmica no és una indústria viable.

Sisè. Allargament de vida: més econòmic que construir

Les ampliacions generalitzades de la vida útil, molt més enllà dels 40 anys, són clarament l’objectiu de la indústria nuclear internacional. En el cas d’Espanya, les empreses titulars de les centrals nuclears, per acord propi, van establir al 2019 un calendari de tancament ordenat que arriba fins al 2035. En aquests moments, la insistència del sector nuclear té a veure amb la seva pretensió de carregar les despeses del possible allargament de la producció a la ciutadania per a quedar-se ell els beneficis nets.

Setè. Residus radioactius: el llegat nuclear

Les centrals nuclears es poden tancar. Els residus radioactius no tenen tancament possible.

A finals del 2023 ja s’acumulen a Espanya uns 74.900 m3 de residus de molt baixa i de baixa i mitjana activitat. La producció el 2024 i els anys següents fins al tancament el 2035 s’estima en 136.982 m3 més.

Els residus d’alta activitat acumulats a les centrals al final del 2023 sumen 5.597 tones d’urani. Estimem que, si es compleix el Pla de tancament, els set emplaçaments de les centrals nuclears acolliran a partir del 2035 uns 529 contenidors amb unes 7.100 tones d’urani.

Si no es complís el Pla de Tancament, i es prolongués la vida dels set reactors en funcionament, es pot calcular que en una dècada de funcionament s’afegirien 1.230 tones d’urani més i 87 contenidors més als ATIs -magatzems temporals-.

Vuitè. Qui paga pels residus radioactius?

La ciutadania, com a usuària d’electricitat, n’ha pagat una gran part. Abans del 2005, els costos dels residus radioactius procedents de les nuclears es van recaptar en el rebut d’electricitat i els consumidors l’han pagat íntegrament.

A partir d’abril de 2005 va canviar la situació: els nous residus generats des d’aquella data ja estaven a càrrec de les nuclears en funcionament.

La pujada de la taxa a mitjans del 2024, en un 30% respecte al valor establert cinc anys abans, ha donat lloc a una campanya de queixes per la manca de rendibilitat de l’electricitat nuclear. Els titulars de les centrals es queixen que són asfixiats pels impostos del govern. Però aquesta pujada és imprescindible si no volem carregar la despesa dels residus a la ciutadania.

Novè. Responsabilitat en cas d’accident nuclear

En cas de dany al nucli amb fusió de combustible i fuita de gasos radioactius d’un terç del combustible nuclear, les pèrdues podrien arribar fins als 450.000 milions d’euros. En contrast, la Llei 12/11 sobre Responsabilitat Civil per Danys Nuclears estableix en 1.200 milions d’euros el màxim que haurien de pagar les empreses elèctriques en cas d’accident.

Un accident  nuclear pot arruïnar un país.

Desè. Proliferació d’armes nuclears i objectiu militar

La proliferació és un risc específic de l’energia nuclear, perquè al reactor es poden produir materials útils tant per a fins civils com militars (doble ús). Es va fer necessari establir una xarxa de controls internacionals elaborada, el règim de salvaguardes, per reduir el risc d’ús militar de materials de centrals nuclears. Aquest és el cas dels materials fissionables com l’urani-235 o el plutoni-239. També el d’altres substàncies radioactives que plantegen riscos importants (“bombes brutes”) amb urani empobrit, per exemple. A la vegada com s’ha demostrat a la guerra d’Ucraïna, les centrals nuclears són un objectiu militar.