Alhora, va recordar que va decidir no convidar el rei d'Espanya a la presa de possessió, en resposta a l'actitud del monarca després de la sol·licitud de l'expresident Andrés Manuel López Obrador d'oferir un reconeixement públic pels abusos colonials. Sheinbaum va destacar que, en lloc d'atendre la petició amb diplomàcia, el rei espanyol va fer pública la carta i va permetre una campanya d'atacs racistes contra el President mexicà Andrés Manuel López Obrador (AMLO).
Poc després la Presidenta Claudia Sheinbaum Pardo va encapçalar la commemoració pels 500 Anys de l'Execució de Cuauhtémoc, últim tlatoani mexica, a qui va reconèixer com a governant valent que representa la dignitat del poble lliure de Mèxic. Acompanyada per integrants del Gabinet Legal i Ampliat, va muntar guàrdia d'honor al bust de l'heroi, en homenatge a la seva memòria i esperit guerrer.
Al Zócalo de la Ciutat de Mèxic, la primera mandatària va recapitular la història de l'emperador i la seva lluita per la defensa del seu poble davant de la invasió espanyola. Cuauhtémoc va ser nomenat tlatoani de la gran Tenochtitlan el 1521 amb només 25 anys. El jove governant es va enfrontar als invasors espanyols amb una població delmada per la verola i la fam.
Durant la commemoració, la Presidenta Sheinbaum Pardo va recordar que els principis de l'humanisme mexicà en què es basa la Quarta Transformació neixen en les històries dels pobles originaris, en el seu heroisme i amor a la pàtria. També va reivindicar els pobles originaris com a herència cultural de Mèxic (la majoria dels figurants anaven vestits d'azteques i uns pocs altres de soldats espanyols).
Durant la cerimònia es van realitzar 21 trets de salva en honor al tlatoani; es va dur a terme el ritual fúnebre mexica amb la interpretació en nàhuatl de la “Cantata de Cuauhtémoc”, escrita per Samuel Maynez, musicalitzada per Aniceto Ortega i interpretada pel tenor Josué Hernández. A més a més, l'estudiant Emir Trujillo Barragán va declamar en nàhuatl el poema “Cuauhtémoc”, escrit pel poeta Mardonio Carballo.
La integrant del calpulli Malinalxóchitl d'Iztapalapa, Margarita Torres Chimelo, va llegir el testament de Cuauhtémoc; finalment, estudiants de l'escola primària Guadalupe Ceniceros de Zavaleta van declamar l'última quarteta del Poema d'Itzcóatl. El toc militar de silenci va ser interpretat amb dos cargols de mar sota la tradició del ritual fúnebre mexica com a tribut a la memòria de l'últim tlatoani d'aquesta cultura.
Sembla que per algun d'aquests motius la pincesa Leonor no trepitjarà Mèxic en la "gira americana" que està realitzant amb el vaixell-escola Juan Sebastian Elcano.