Més de la meitat de les famílies valencianes que han participat en la consulta sobre la llengua base a l’escola han triat el valencià, i s’ha arribat al 68 % en les zones valencianoparlants. Per a Plataforma per la Llengua són unes dades esperançadores, tenint en compte que s’han aconseguit aquests resultats en un context molt desfavorable i amb molta pressió institucional per a votar el castellà entre dues opcions que són, de per si, dolentes, en una consulta fallida en què la participació ha estat lluny de la que volia el conseller José Antonio Rovira. 

La societat valenciana ha apostat per la llengua pròpia a la consulta, on les dades han demostrat ser especialment bones a les comarques de l'Alt Maestrat (94,7 %), els Ports (93,2  %), el Comtat (87,6  %), la Ribera Baixa (85,85  %), la Ribera Alta (80,4  %) i la Costera (77,1  %). Fins i tot en comarques de predomini lingüístic castellà, com els Serrans, el valencià ha estat l’opció majoritària. 

Els resultats de la consulta, en aquest context institucional tan desfavorable,representen una fita per a la llengua al País Valencià, fruit del treball de socis i voluntaris com els de l’Assemblea de Docents de Plataforma per la Llengua. Per a valorar-los bé, cal tindre en compte que les votacions han estat plenes d’obstacles tècnics i que el procés s’ha caracteritzat en tot moment per una manca de transparència flagrant, fins al punt que en alguns casos ha estat impossible votar.  

Malgrat l’èxit per la llengua a la consulta, la nova llei educativa és discriminatòria de partida: el valencià com a llengua base no pot passar del 65 % del temps d’estudi, mentre que el castellà pot arribar fins al 80 %. A més, els percentatges varien entre les àrees anomenades «valencianoparlants» i «castellanoparlants», de manera que es limiten els drets dels estudiants en funció de la seua procedència. 

Plataforma per la Llengua continua impulsant accions en defensa de la llengua pròpia 

Plataforma per la Llengua ha desenvolupat accions fins i tot abans que s’aprovara la Llei Rovira, al capdavant de l’activisme pel valencià, i ha presentat al·legacions en tots els tràmits legals possibles. L’entitat ha aconseguit que les samarretes verdes de la campanya «La llengua no es toca» òmpliguen els centres educatius i identifiquen el moviment a favor del valencià als centres escolars. Davant una consulta injusta i discriminatòria, que mai s’hauria d’haver celebrat, Plataforma per la Llengua i la seua Assemblea de Docents han estat clau en l’organització per informar les famílies. Però res s’ha acabat: ara, l’entitat continuarà amb aquestes trobades, que se sumaran almés de mig centenar d’encontres a centres educatius, ajuntaments i universitats, que ja ha fet, per a animar la ciutadania a denunciar les mancances d’aquesta nova llei educativa i crear cohesió social al voltant de la llengua pròpia. 

En paral·lel, Plataforma per la Llengua encoratja la ciutadania a participar en la creació d’una gran pancarta que eixirà als carrers a la manifestació convocada a Alacant el pròxim 12 d’abril. La societat valenciana pot deixar els seus motius per a triar valencià a l’escola a un formulari web, i aquests motius seran els protagonistes de la pancarta.  

A més, l’organització posa a disposició de la ciutadania domassos per a penjar als balcons amb el lema «La llengua no es toca», que es podran aconseguir sota demanda sol·licitant-los al correu lallenguanoestoca@plataforma-llengua.cat. També es poden trobar a la botiga digital les samarretes verdes que, amb el mateix lema, omplin cada dijous els centres educatius a favor del valencià.