Català
La CUP Pallars reclama que el català sigui la llengua vehicular de l'Administració Pública

El respecte al dret d’opció lingüística ha de passar per garantir la llengua pròpia (i oficial) com a llengua per defecte

06/03/2025 Llengua

El passat 27 de febrer es publicava a la premsa (Pallars Digital) que de les 19.385 sentències redactades des del 2004 al jutjat de Tremp, cap ni una no es va emetre en català.

En aquest sentit la CUP posa de manifest que una normalitat lingüística implica que també els afers judicials es tramitin en la llengua pròpia i oficial del país, tal i com reconeix el dret d’opció lingüística en fase processal de l’actual normativa, un dret que es demostra que no sempre és reconegut ni implementat per part de l’administració judicial espanyola.

Els cupaires evidencien que les poques persones que fan ús del seu dret d’opció lingüística en aquest àmbit, exigint els procediments en català, es troben condicionades per part del cos de funcionaris espanyol, pel risc d’assumir un procés judicial amb l’animadversió del jutge i assumint una sèrie de perjudicis en el procediment. 

Critiquen que més enllà de la cartelleria informativa visible als edificis dels jutjats anunciant les tramitacions i els procediments en català, la realitat és ben diferent quan  es fa ús de l’exercici d’opció lingüística en català. Per això, afirmen que l’ús del català com a llengua vehicular acaba essent un acte de militància política per tot el què suposa fer-ho: endarreriments en els procediments, dificultat d’accés a documentació, justificacions per a utilitzar la pròpia llengua, entre d’altres.

La CUP critica que no es pot deixar a orfe a la ciutadania dels seus propis drets en espais de l’administració pública com l’educació, la sanitat, la justícia o la seguretat. I per això exigeixen que s’imposi el català a l’administració de justícia com a llengua per defecte, no com passa ara que n’és la llengua relegada, i com a mesura imprescindible per garantir que qualsevol procediment judicial es faci, com a mínim, en llengua catalana.

Reclamen que el respecte al dret d’opció lingüística ha de passar per garantir la llengua pròpia (i oficial) com a llengua per defecte, és a dir com a llengua vehicular i que mentre això no sigui així, mentre el futur de la utilització de la llengua catalana en els jutjats es basi en els sacrificis dels ciutadans militants, la normalització lingüística a l’administració de justícia està abocada al fracàs.