Coincidint amb el debat polític i mediàtic sobre la necessitat d'augmentar la despesa militar i la inversió en armaments per reduir la dependència de la Unió Europea respecte als Estats Units, amb declaracions de líders europeus que defensen fins i tot les retallades en pensions, sanitat i educació, el Centre Delàs d'Estudis per la Pau i la Xarxa Europea Contra el Comerç d'Armes (ENAAT, per les seves sigles anglès) publiquen una anàlisi que demostra l'opacitat dels projectes beneficiats a la primera ronda de finançament del Fons Europeu de Defensa. L'estudi parteix de la investigació duta a terme durant anys per investigadors d'organitzacions europees membres de l'ENAAT sobre el finançament de la indústria militar europea, així com de preguntes formulades a la Comissió Europea amb l'objectiu de demanar informació dels sis projectes finançats més grans pel FED a través del seu convocatori el 2021.
Les cinc principals empreses beneficiàries d'aquesta primera convocatòria (Leonardo, Thales, Airbus, Saab i Indra) reben més del 30% del finançament i són alhora les empreses que més van pressionar per a la creació del FED i que abans havien influït en les conclusions del Grup de Personalitats sobre Investigació i Defensa. El Grup, que es va crear el 2015, estava compost per 16 membres dels quals sis representaven empreses armamentístiques (4 de les quals, entre les 5 beneficiàries més grans de la primera ronda del FED: Airbus, Indra, Leonardo i Saab), un a l'ASD (l'Associació d'Indústries Aeroespacials i de Defensa d'Europa, l'organització de lobby més important de la indústria armamentística europea) i dos a instituts de recerca implicats en programes d'investigació armamentística (Fraunhofer i TNO). L'informe final del Grup, publicat el febrer del 2016, va servir de base per a l'eventual proposta de la Comissió Europea (CE) de crear el Fons Europeu de Defensa (FED). L'anàlisi conclou que aquest informe va estar fortament influenciat pels principals productors d'armes, amb frases específiques que, provinents del lobby dels productors d'armes, es van incloure a les Convocatòries, es van utilitzar després en les propostes dels consorcis i es poden trobar a les descripcions públiques dels projectes finançats.
A més, l'informe apunta que la indústria europea de defensa està sent subvencionada pel programa del FED, ja que els resultats d'aquests projectes es materialitzaran en prototips militars i en tecnologia generada que, tal com estableix la normativa del Fons, els mateixos Estats membres estan compromesos a adquirir.
El nou informe “Fons Europeu de Defensa: Ús opac dels fons públics”, ha analitzat una mostra de sis projectes que formen un subgrup representatiu de tots els projectes des del punt de vista tecnològic i de magnitud, entre els quals sumen més d'un terç de la inversió total de la Unió Europea en aquest àmbit (EPC, FAMOUS2, EPIIC, COUNTERACT, EICACS i Euro-HAPS). Les principals conclusions extretes són:
S'observa una manca de transparència a l'aplicació de les directrius ètiques de la UE. El procés de presa de decisions durant la revisió i assignació de fons dels projectes del FED està fortament influenciat pels grups de pressió de la indústria armamentística.
La societat civil no està rebent prou informació ni proves que demostrin que es duen a terme aquests controls ètics seguint les obligacions internacionals.
Es detecta manca de transparència en el procés de revisió dels projectes i en l'exclusió d'empreses en base a les disposicions del Reglament financer.
Hi ha una forta preocupació per la confiança excessiva en les autoavaluacions dels mateixos candidats dels projectes del FED. Els procediments d'avaluació de riscos legals i ètics de la UE es basen principalment en les autoavaluacions que fan els mateixos candidats (principalment empreses). Aquestes avaluacions consisteixen bàsicament a omplir un formulari titllant la casella corresponent.
Es detecta una manca de transparència en aspectes tècnics que poden generar situacions que resulten èticament inacceptables i contràries al dret internacional.
L'ús de sistemes no tripulats que utilitzen tecnologies de la IA planteja riscos evidents. Tot i que la informació actual continua sent encara vaga, un nombre significatiu de projectes analitzats esmenta explícitament l'ús d'IA, mentre que la majoria dels restants probablement utilitzin aquestes tècniques en subsistemes específics. És clau conèixer si els sistemes dissenyats seran capaços de reaccionar de manera autònoma davant de situacions inesperades, en quins casos serien capaços de fer-ho, i quin tipus de reacció tindrien.
En aquest sentit, Pere Brunet, investigador del Centre Delàs d’Estudis per la Pau i autor de l’informe, conclou que “tots els sistemes d’IA dels projectes del FED han d’estar subjectes a un estricte control per reconeguts experts independents no pertanyents a l’àmbit militar i per comitès d’ètica civils. Complir amb les Directrius ètiques europees per a una IA fiable resulta, per desgràcia, insuficient des d'un punt de vista ètic, atès que aquests sistemes no són completament fiables, ni reproduïbles, ni explicables, cosa que comporta també dificultats de responsabilitat en cas de víctimes civils”.
Anàlisis prèvies dels programes inicials PADR i EDIDP conclouen que, en aquests casos, la CE havia reduït significativament els seus estàndards quant a transparència i controls ètics, rebaixant dràsticament els nivells considerats habituals en altres programes de recerca europeus, creant també escenaris opacs que no poden ser controlats pels ciutadans europeus i per les organitzacions de la CE. “Tot això resulta especialment preocupant en un àmbit –el militar– especialment delicat des del punt de vista ètic i des de la perspectiva del dret internacional humanitari (DIH)”, apunta Brunet. S'esperava que aquests aspectes milloressin en el següent programa del FED però, segons conclou aquesta nova investigació, la revisió intermèdia dels projectes de la convocatòria FED 2021 ha posat de manifest que els aspectes problemàtics ja detectats a les convocatòries inicials PADR i EDIDP no han millorat, romanent tan qüestionables i controvertits com estaven, i fins i tot amb tendència a empitjora
