Jaume Ferrà
L’STEI Intersindical participa en l’exposició ‘Jaume Ferrà i les veus invisibles’, que vetlla sobre l’art popular

La mostra, que es farà a la Sala de Vidre del Claustre de Sant Domingo d’Inca, s’inaugurarà dia 17 de gener amb una taula rodona

18/01/2025 Història

L’STEI Intersindical participa en l’exposició ‘Jaume Ferrrà i les veus invisibles. L’art popular que ens defineix’ que es farà al claustre de Sant Domingo d’Inca. S’inaugurarà dia 17 de gener a les 19 h. Mitja hora més tard, a les 19.30h, hi haurà una taula rodona que comptarà amb les intervencions de Jaume Gual Mora, Catalina Valriu Llinàs, Biel Alomar Serra, Caterina Gelabert Perelló, Felip Munar Munar, Pau Tomàs Ramis i Carles Cabrera Villalonga.

Aquesta mostra té com a objectiu familiaritzar els visitants amb l’art popular a través de l’obra d’en Jaume Ferrà, per enriquir el bagatge cultural i fomentar la visibilitat dels artistes que treballen en aquest camp.

L'obra artística de l’autor s’ha dividit en quatre apartats: teatre; correspondència; quaderns de bitàcola; quadres, dibuixos, retrats i caricatures. L'exposició consta d'un cinquè apartat que fa referència a autors de la cultura popular de l'actualitat.

A més a més, s’ha elaborat un document de presentació i informació sobre l'exposició de Jaume Ferrà i les veus invisibles, que també és una eina per ajudar els docents a conèixer prèviament la mostra i adaptar-la al grup que la vulgui visitar.  

Qui era Jaume Ferrà?

 Jaume Ferrà Cifre va néixer a Llubí el 1913. Ja de petit mostrava actituds artístiques fomentades pels seus pares. Va anar a l’escola a Llubí amb el mestre Joan Vidal, als teatins a Pollença i dos anys a l ‘escola de Sant Magí de Palma. Als 16 anys va tornar a Llubí per treballar al bar familiar i, com a escrivent, a la destil·leria Dos Perellons.

L’any 1933 creà, juntament amb Miquel Pujol, la Companyia de teatre la Gioconda. Representava obres a Llubí, Sineu, Búger i Campanet.

Aquest període fou el més fructífer de la creació literària de Jaume Ferrà. Va escriure majoritàriament sainets de to popular i humorístic, i gloses desbaratades que es recitaven als entreactes i es venien a la sortida de la funció.

També va cultivar l’art gràfic. Feia retrats i caricatures de les persones que coneixia, moltes d’elles parroquians dels bars familiars (Llubí i Inca). En aquestes obres sabia copsar els trets peculiars dels personatges.

Jaume, a més, ajudava el seu pare en les representacions comercials de diverses firmes, entre les quals Dos Perellons de Llubí i la Casa Bestard d’Inca, ambdues dedicades als licors.

Què és l’art popular?

 

L'art popular manifesta l'experiència quotidiana d’allò que és comú en la societat, i per això és present a molts de dominis: la comunicació verbal i escrita, l'arquitectura, l'arranjament domèstic, la dansa, etc.

Són expressions artístiques produïdes per persones anònimes que no viuen de l'art, sinó que viuen l’art, exercint-lo com una extensió natural de la seva vida diària. Això fa que sovint quedi ocult i sense el reconeixement adequat, fins i tot quan crea obres singulars i valuoses que difícilment troben espai en els circuits convencionals