València, 16 de gener del 2025. Hi ha un complex militar de fronteres compost per empreses d'armes i seguretat, institucions públiques, universitats i empreses d'alta tecnologia, que participa a través dels projectes d'R+D europeus en la militarització del fet migratori i la criminalització de les persones migrants i els demandants d'asil a Europa. Així ho conclou el nou informe que publica el Centre Delàs d’Estudis per la Pau, Militarització, necrotecnologia i vulneració de drets a les fronteres europees.
Aquesta nova investigació té per objecte estudiar l'augment dels sistemes tecnològics a les fronteres europees com a part del procés de militarització de la gestió migratòria a la UE, el seu impacte negatiu en la seguretat de les persones migrants i les empreses i institucions que estan participant a la construcció de l'Europa Fortalesa a través dels programes de recerca d'R+D finançats per Horizon Europe i desenvolupats en col·laboració amb Frontex.
Aquests projectes s'emmarquen en unes convocatòries europees de caràcter exclusivament civil, encara que la majoria compten amb la participació de cossos policials o organismes públics de caràcter militar o de defensa (el 81%), i molts també d'empreses de la indústria armamentista (gairebé el 50%), apunta la investigació. Els consorcis beneficiaris d'aquests projectes també inclouen organismes i empreses de tercers estats. Destaca el cas d'Israel, que participa, des del 2017, en 6 dels projectes analitzats a través d'organismes públics com el Ministeri de Seguretat Pública, el Ministeri de Defensa i la Universitat de Tel Aviv, i d'empreses de seguretat i armament com Rafael Advanced Defence Systems, IBM Israel i Zaka Search and Rescue.
“La participació d'aquests actors és molt qüestionable en termes de drets humans ja que legitima l'ocupació de Palestina, facilita el desenvolupament de tecnologia usada per a l'apartheid i reforça una indústria de seguretat i vigilància les tecnologies de la qual també resulten una amenaça en ser usades a les fronteres europees”, apunta Maria Fraile, investigadora del Centre Delàs d'Estudis per la Pau i autora de l'informe.
La investigació sobre aquests projectes europeus també destaca que:
Dels 37 projectes d'R+D finançats per Horizon Europe desenvolupats en col·laboració amb Frontex, el 81% compta amb la participació d'algun cos policial o organisme públic de caràcter militar o de defensa i gairebé el 50% tenen participació d'empreses de la indústria armamentista. El protagonisme d'aquest sector és un reflex clar de la securitització i militarització dels espais fronterers.
Nou empreses d'armes que participen en aquests projectes han rebut més d'11 milions d'euros en projectes d'R+D de gestió de fronteres: Thales, Atos, Airbus, Leonardo, GMV Aerospace and Defence SA, Enginiería de Sistemas para la Defensa de España SA-SME MP, Rafael Advanced Defence Systems LTD, Naval Group i Indra.
Espanya participa en 12 d'aquests projectes a través d'algun tipus d'institució o empresa, en alguns casos, d'universitats, com ara la Politècnica de Madrid o la Universitat de Granada, la Universitat d'Oviedo o la Universitat d'Alcalá.
Algunes de les empreses espanyoles participants també vénen del sector armamentístic: Indra, GMV Aerospace and Defence SA, Enginiería de Sistemas para la Defensa de España SA-SME MP i la filial d'ATOS a Espanya.
Les empreses tecnològiques participen cada cop més en activitats relacionades amb l'enfortiment de les fronteres i en col·laboració amb el sector armamentista i de seguretat. És habitual que els clients d'empreses i consultores tecnològiques siguin empreses d'armes que utilitzen els seus productes per a fins militars .
Una organització de caràcter eminentment militar, l'Organització de Ciència i Tecnologia de l'OTAN (NATO's Science and Technology Organization), participa en almenys 3 projectes juntament amb diferents empreses i institucions espanyoles. Aquesta organització té com a objectiu aportar innovació, assessorament i solucions científiques als membres de l'OTAN per tal de garantir el seu “avantatge militar i tecnològic per fer front als reptes de seguretat actuals i futurs”.
Almenys 7 dels projectes parlen d'“immigració il·legal” o termes similars, la qual cosa és especialment alarmant quan hi ha universitats que decideixen sumar-se a aquests consorcis, doncs, la seva participació pot estar contribuint a la construcció d'una infraestructura que criminalitza les persones migrants i dóna respostes policials i militars al trànsit de persones.
“Les noves tecnologies comporten una deshumanització més gran de la governança dels espais fronterers i compten amb poques o insuficients avaluacions del seu impacte en els drets fonamentals. Són molts els drets que estan en joc i la vulneració dels quals es podria sistematitzar mitjançant la implementació d'aquestes tecnologies”, alerta Jordi Calvo, coordinador del Centre Delàs i d'aquesta nova investigació. “Tots aquells organismes, entitats i empreses que no tinguin un propòsit militar haurien de tenir en compte aquests riscos creixents. Aquesta precaució hauria de ser considerada particularment per la comunitat universitària. La participació en aquest tipus de projectes podria estar contribuint al reforçament de narratives que criminalitzen la immigració”.