La infiltració policial ha estat una pràctica  (centenària en la lluita contra l'independentisme català) utilitzada per l'Estat espanyol per controlar i desmantellar moviments polítics i socials que considera subversius. Als Països Catalans , aquesta tècnica ha jugat un paper fonamental en la persecució de l'independentisme des de fa 100 anys, amb episodis que van des de la infiltració del grup armat Bandera Negra el 1925, fins als agents del Cos Nacional de Policia que es van infiltrar a finals de 2019 i principis de 2020 en diversos col·lectius independenitstes (especialment els propers o relacionats amb les mobilitzacions posteriors a la sentència del procés i els CDR). Aquest article busca comparar aquests dos episodis d'infiltració, com a part d'un llarg historial de control i repressió per part de l'Estat espanyol que a més a més de la inflitració utilitza el suborn, el xantatge, les noves tecnologies (intercepció de comunicacions, virus informàtics, Pegasus… etc…etc…), les campanyes de desinformació per intentar influir en l’opinió pública, els atacs de "falsa bandera", les tortures, la presó, les detencions,les multes...etc...etc...

Bandera Negra i el regicidi frustrat: la infiltració de 1925

El 30 de maig de 1925, un grup d'independentistes "de combat", coneguts com Bandera Negra, va planificar una acció mortal contra el rei Alfons XIII d'Espanya. L'objectiu era fer explotar un tren amb el monarca i els alts responsables de la dictadura de Primo de Rivera a bord, durant el seu pas per un túnel al Garraf. Aquest acte formava part de les accions armades que el grup Bandera Negra volia emprendre per combatre la repressió de l’Estat espanyol.

Tanmateix, l'operació va fracassar. El pla fou desbaratat a causa de l'acció d'un infiltrat policial que es va unir al grup a última hora, una estratègia que es va demostrar crucial per a la detecció i detenció dels membres de Bandera Negra el 30 de maig de l'any 1925. A través d'un procés de delació i infiltració, la policia va poder descobrir els detalls de l'atemptat i detenir diversos membres de la conspiració, com Jaume Compte, Marcel·lí Perelló, Deogràcies Civit, Miquel Badia, entre d'altres. L'infiltrat, no obstant això, no va ser detingut, seguint la lògica d'aquestes operacions policials.

Aquest incident de 1925 va representar un dels primers moments en la història de la infiltració policial a l'independentisme català (de fet no poden existir gaires infiltracions policials anteriors perquè l'independentisme català va sorgir en aquella dècada). Una pràctica que va seguir sent utilitzada durant les dècades següents, en diverses formes i amb diferents graus d'intensitat.

La infiltració policial del 2020: l'ombra de l'Estat a la mobilització social

Més de 90 anys després, l'infiltració policial continuaria sent una tàctica de l'Estat espanyol per fer front a l'independentisme. En aquest cas, els agents del Cos Nacional de Policia es van infiltrar en diversos moviments socials del Principat i del País Valencià després de la sentència del procés, a començaments del 2020, durant un període de fortes mobilitzacions socials contra la condemna als líders independentistes.

Segons el documental Infiltrats, co-produït per La Directa i emès el gener de 2025 per TV3, almenys quatre agents de la policia espanyola van actuar sota identitats falses per infiltrar-se en organitzacions que qüestionaven "l’ordre establert". Els agents amb noms encoberts: Maria Perelló (es va desplaçar a Girona), Ramon Martínez (a València), i Daniel Hernández i Marc Hernández (a Barcelona) van fer "la seva tasca" sota les ordres de la Comissaria General d'Informació. Aquesta és l'àrea de la policia espanyola encarregada de la recollida d'informació sobre possibles "amenaçes a l'ordre públic", i, en aquest cas, enfocada en els moviments independentistes i la seva mobilització.

Aquesta infiltració es va centrar en un moment especialment crític per al moviment independentista, quan les mobilitzacions massives després de la sentència del procés van adquirir una dimensió enorme. Els agents infiltrats s'introduïen en col·lectius, teixien "relacions personals" (algunes "sexo-afectives"), participaven en fòrums, grups de discussió... tot per poder obtenir informació sobre les estratègies i les dinàmiques internes del moviment independentista, a través d'un secret i engany absolut i amb la justificació de combatre el terrorisme i les activitats que l’Estat espanyol considerava subversives.

Un aspecte comú amb l’infiltració de 1925 és la idea d’ocultar la identitat dels agents infiltrats, que es presenten com a activistes o membres de col·lectius, mentre desenvolupen la seva "tasca d’intel·ligència". A diferència del 1925, quan els infiltrats treballaven en el context d’un grup armat, els de 2020 operaven en un context de mobilització social pacífica, amb l’objectiu de desactivar qualsevol tipus d’amenaça percebuda per l’Estat espanyol davant d’una possible "escalada independentista".

Comparacions i paral·lelismes

La infiltració de 1925 i la de 2020 comparteixen diversos paral·lelismes. En primer lloc, ambdues van ser operacions de control i desmantellament de moviments polítics que l'Estat espanyol considerava radicals o amenaçadors. En segon lloc, en tots dos casos els infiltrats van aconseguir els seus objectius (encara que sigui parcialment perquè Bandera Negra abans del seu desmantellament va poder col·locar una bomba a casa de la baronessa de Maldà, que el dia abans havia ofert un ball en honor del rei borbó) ja fos impedir un intent d'atemptat contra la monarquia o la infiltració d'agents a l'activisme social independentista. I en tercer lloc, els agents van ser descoberts pels militants independentistes un cop els policies ja havien aconseguit els objectius de "l'operació d'intel·ligència".

Tanmateix, també hi ha diferències notables: mentre que el 1925 l'objectiu era aturar el grup armat Bandera Negra que pretenia actuar contra el rei Alfons XIII i els seus lacais (baronessa de Maldà entre d'altres), a l'infiltració de 2020 l'objectiu era obtenir informació de moviments socials i mobilitzacions populars. A més, mentre que la infiltració de 1925 va implicar la delació d'alguns membres clau del grup Bandera Negra i el seu empresonament la de 2020 ha revelat una estratègia sistemàtica de vigilància i infiltració en diversos grups on no hi ha hagut cap conseqüència judicial.

Conclusions
Els 100 anys d'infiltració policial a l'independentisme català reflecteixen una estratègia continuada per part de l'Estat espanyol per desmantellar, controlar i desactivar el moviment independentista a través de la clandestinitat i la manipulació de la informació. Tant els successos de 1925 com les infiltracions del 2020 mostren l'ús d'estratègies similars, tot i les diferències en els mètodes i contextos històrics.

En definitiva, l'infiltració continua sent una tècnica utilitzada per l'Estat per gestionar les dinàmiques de resistència i mobilització en relació amb la qüestió nacional catalana, tot buscant neutralitzar les possibles amenaces a l'ordre establert.