Davant una sala plena de gom a gom prengué en primer lloc la paraula Màrius Lleget, la intervenció del qual se centrà en la critica a les nombroses herències del franquisme que perviuen així com als prohoms de l'anterior règim avui liberals reconvertits, en aquest sentit llegí un fragment del discurs del comte de Motrico, Sr. Areilza, pronunciat en ser nomenat batlle de Bilbao al finat" de la guerra civil: "que quede bien claro: Bilbao conquistada por las armas. Nada de pactos y agradecimientos póstumos. Ley de guerra dura, viril, inexorable. Ha habito (vaya que si ha habido!) vencedores y vencidos. Ha triunfado la .España una, grande, libre, es decir, la de la Falange Tradicionalista. Ha caído, vencida para siempre, esa horrible pesadilla siniestra que se llamaba Euskadi ...". Finalment, parafrasejant Raimon, Màrius Lleget digué "creiem que cal seguir dient no".

Batista Alvarez, després de referir-se al fet que l'única manera de ser d'esquerrà a Galícia és assumint la lluita d'alliberament nacional i desprès de referir-se a la força de les organitzacions sucursalistes en la darrera Diada nacional gallega, feu una critica de la Constitució en tant que discrimina catalans, gallegs i bascs i igualment és referí als Estatuts d'autonomia qualificant de culturals i esportives les competències que els atorga la Constitució, digué que no hi ha cap Estatut que pugui ser nacional i progressista. Finalment davant el dubte entre abstenir-se o votar no, descartant d'entrada la possibilitat de votar sí, es pronuncià pel vot negatiu bo i considerant cómoda la posició abstencionista. Jordi Gil, per la seva banda, sintetitzà la situació actual en paraules com "Sé que hi ha gent que se n'ha anat a casa, que ens fa la botifarra a tots els- polítics, a uns més que a altres. Crec peró que aquesta gent no està disposada a ésser rebolcada. És un poble com tots els altres, no es pot tenir una confiança cega, peró podem tenir sorpreses, resultats sorprenents".

La seva intervenció fou, com la resta, una crida al vot negatiu a la Constitució: "Si no guanyem aquesta vegada, pobres de nosaltres; perquè no ens ho perdonaran de cap manera. Estan esperant la Constitució per prohibir actes com aquests'". La seva referència als companys empresonats en particular a Dolors Serra arrencà crits dels assistents. Finalitzà dient "cal derrotar en la mesura de les nostres forces la Constitució anticatalana". Prèviament, però, s’havia referit i havia criticat la celebració que anomenà "pretesament unitària" de la Diada juntament amb grups com la U.C.D., procedent del franquisme. Blanca Serra féu una crítica de la Generalitat Provisional i marcà que "el camí de l'alliberament passa per la derrota de la Constitució espanyola". Féu referència igualment al Comitè Català que ja des del mes de febrer decidí el no a la Constitució "car va veure queno era modificable, ni valia la pena fer esmenes ni recollir signatures".

Albert Pericles, excusà la no assistència dels seus companys d' Herri Batasuna els quals segons sembla es trobaven a la Diagonal enmig de l'embús format arran de la manifestació dels vaguistes de les gasolineres que tenia lloc, sota la repressió, en aqueslls moments. Després de donar suport a la vaga, es ratificà en la lluita conjunta de les nacionalitats oprimides que exigeix el rebuig de la Constitució. En darrer lloc prengué la paraula Francísco Letamendia, sens dubte la intervenció més esperada i més aplaudida. Excusà el fet d'adreçar-se en castellà car no coneixia prou el català i no podia fer el mateix que el company galleg, puix que no creia que gaires dels assistents poguessin comprendre'!. La seva intervenció fou una denúncia de totes les limitacions de la Reforma i dels consens així com de la llei antiterrorista i de la repressió indiscriminada contra tots els pobles que aquesta suposa. Finalitzada la intervenció hom cantà els Segadors i es donà per acabat l'acte. • JOAN NUNES

Setmanari Canigó 23 de setembre de 1978 núm. 572