En aquest nou llibre d'Edicions del 1979, l'autor Miquel Flamarich Tarrassa desentranya les relacions entre democràcia i la ciutat, amb lel rigor i l'anàlisi que requereix una obra d'aquestes característiques.

Sinopsi

L'autor se centra a la Barcelona dels quaranta darrers anys, però no es un estudi del cas particularista i ni aillat. Ben al contrari, en els capítols primers es repassen les temptatives del socialisme vuitcentista, materialitzades en la Comuna de París; es reflexiona sobre el «dret a la ciutat», i s’aporten els precedents històrics que cal conèixer per entendre l’estructura municipal de Catalunya.

La premissa raonada és que l’espai es construeix socialment. I que, en conseqüència evident, l’organització d’un territori correspon als interessos d’unes classes determinades. Així, el llibre es pot llegir com un relat alternatiu a la narrativa oficial, pretesament neutre, sobre Barcelona.

En el capítol darrer, es traslladen tots els debats plantejats al segle XXI, en ple neoliberalisme globalitzador. És aquí on la veu de l’autor apareix sense embolcalls acadèmics i esbossa les eines per transformar democràticament la ciutat, concretades en la proposta del municipalisme revolucionari, segons s'apunta a la contraportada.

Sobre l'autor

Miquel Flamarich Tarrassa és llicenciat en història i doctor en geografia per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Ha impartit assignatures en institucions acadèmiques i ha participat en diversos projectes de recerca.

Fill de la Barceloneta, i després d’un període itinerant, viu a la Vila de Gràcia des de fa més de trenta-cinc anys. El seu compromís polític es va forjar al caliu de la lluita antifranquista, i d’ençà que no ha abandonat mai la militància.

David Fernández

«Aquest llibre opera com a antídot, neurona i memòria per saber què cal impedir, què cal reteixir i què cal fer per sortir-nos-en. A veure qui diu que és poc tal com estan les coses»,

Laure Vega

«Un exercici d’orfebreria política per situar la democràcia i la llibertat a l’altura dels seus. termes justos, de manera concreta i situada, sabent que en aquest res aliè hi juga també l’espai i el temps que habitem»