Nascuda el 1945, filla d’una professora universitària que va tenir tres fills i els va criar sola, perquè el marit se’n va anar a Amèrica, era cosina de primer grau de l’exalcalde de Barcelona Xavier Trias i Vidal de Llobatera, la qual cosa, segons explicava, va donar-li des de ben petita la consciència de les desigualtats socials.
Mentre estudiava la carrera de Biologia, l’any 1966 va participar dels fets coneguts com la Caputxinada que van servir d’assemblea fundacional del Sindicat Democràtic d’Estudiants de la Universitat de Barcelona. Va ser la responsable de prendre acta com a secretària perquè escrivia català, la qual cosa va costar-li diverses detencions i, fins i tot, un pas per la presó de la Trinitat. La Núria va entrar en una llista negra del franquisme, per la seva significació en diverses lluites, i per qualsevol cosa l’anaven a buscar. Fins que el 1974, un dels seus advocats (el Miquel Roca Junyent) va aconsellar-li d’exiliar-se. Va ser així com va viatjar a Suècia, on va viure vuit anys, hi va conèixer al pare dels seus fills, va entrar en contacte amb el moviment contra les centrals nuclears i es va especialitzar en ecologia urbana.
Quan va aprovar-se l’amnistia, l’any 1983, va poder tornar a Catalunya. Des de llavors es va vincular a moviments ecologistes com Acció Ecologista, que després va integrar-se a Ecologistes en Acció, on ha participat sempre, on ha fet de portaveu moltes vegades, on hem tingut l’oportunitat, moltes de nosaltres, d’aprendre d’ella i dels seus valors, i a on fins al final ha estat connectada. Com també ho ha estat en altres plataformes en defensa del territori, com SOS Costa Brava.
La Núria ha participat en tot tipus d’àmbits, ja sigui el deute extern, el medi ambient, la repressió, els refugiats; ha estat en reunions d’organitzacions polítiques d’esquerres sense militar en cap d’elles per no perdre mai la seva llibertat; ha col·laborat amb les mares que tenien els fills acusats per la repressió policial –els fets de Can Vies, Aturem el Parlament, vagues generals-. Com ella deia, molt d’aquest jovent era en una llista negra, com li va passar a ella.
La Núria, que va lluitar contra el franquisme, en democràcia ha lluitat contra la dictadura dels mercats, que, com va dir en una entrevista, era pitjor perquè “ara no et tallen el coll quan et detenen, però (…) no hi ha diners per a educació i sanitat i es gasten 50 milions d’euros al dia en pressupost militar; [vivim en] una societat que explota els països pobres; que destrueix els recursos naturals; una societat que expulsa els refugiats… “