Manifest fet per la cantant valenciana Sandra Monfort

Sota aquesta terra mullada hui descansa la mare, la filla, el marit, l'amant... Tantes veus ofegades que mai més no podran dir la paraula precisa.

El poble valencià serem la vostra veu per sempre. I cantarem per vosaltres i clamarem justícia!
Avui, mentre els estornells migren i creixen ravenells al bancal, el poble s'alça empunyant les pales i les graneres de carrer.

D'ara endavant, les nostres galtes estaran per sempre tacades de fang, seran el nostre emblema. I vosaltres les besareu. Alguns amb noblesa, altres amb vergonya... Una vergonya muda i silenciosa, com una serp…

Som filles de llauraors i barxeres, som filles de gent amb els dits desfets de cosir i la pell cremada de les hores al sol. Tenim la força i el coratge al pit per moure piles de cotxes i salvar a la nostra gent de la major de les catàstrofes que haja pogut passar per la nostra estimada terreta, i tenim l'alegria del sol brillant de València als nostres cors per alçar-nos i afrontar-ho amb comunitat i germanor.

Però també tindrem la dignitat i la paraula per combatre la injustícia i l'abandonament a què hem estat sotmeses. Per combatre la negligència política i la falta de recursos i ajuda que hem patit nosaltres i les nostres ànimes caigudes.

La nostra història quedarà tatuada a les vostres taules d'oficina per sempre, a les vostres banderes, a les vostres insígnies.

No hi ha prou rius que puguen sostenir el pes de les nostres llàgrimes, no hi ha prou marges que puguen sostenir l'impacte de la nostra ràbia. Serem la veu de cadascun dels nostres àngels ofegats. I cridarem ben fort justícia!

Perquè hi haurà un dia que no podrem més, i llavors ho podrem tot... I eixe dia ha arribat.

Sandra Monfort