«La pressió del turisme de masses, i les conseqüències directes que se’n deriven, ha afectat greument la vitalitat de la llengua catalana a les Illes Balears. Des de l’OCB, feim una crida urgent a les institucions públiques i proposam 50 mesures d’implantació immediata amb l’objectiu de pal·liar-ne els efectes nocius» En aquests termes s’ha pronunciat el president de l’entitat, Antoni Llabrés, que ha afegit que «per preservar el català, a ca nostra, és imprescindible que les polítiques lingüístiques s’adaptin a la realitat que vivim, aturant el procés de substitució lingüística que amenaça la nostra cultura i identitat». Llabrés ha destacat el creixement poblacional que han viscut les Balears en aquestes darreres dècades i els rècords de visitants que baten les nostres illes, com a destinació turística any rere any. Un creixement que ha provocat un daltabaix demogràfic, que sense unes polítiques d’integració de la població nouvinguda posa en perill que el català sigui la llengua de cohesió a casa nostra i si no es reverteix aquesta situació.
Llabrés ha insistit que el debat sobre els efectes del turisme s’ha generalitzat i el diagnòstic és compartit per una majoria social: «el nostre model econòmic, basat en el monocultiu del turisme, provoca impactes nocius en àmbits i sectors molt diferents i malmena la qualitat de vida de la població. En aquest sentit, l’Obra Cultural Balear, com a entitat de referència en la defensa de la llengua i la cultura catalanes, vol aportar a aquest debat la perspectiva de la sostenibilitat lingüística i cultural».
En el marc del grup de treball de patrimoni cultural de la Mesa per la Sostenibilitat, l’OCB planteja 50 propostes d’actuació immediata que persegueixen l’objectiu de neutralitzar, o com a mínim pal·liar, les conseqüències negatives que aquest model econòmic basat en el turisme de masses implica per a la llengua i cultura pròpies. Es tracta de mesures principalment vinculades a impulsar la presència del català a l’activitat turística i de serveis i a assegurar la formació i la integració dels nouvinguts a la llengua i cultura del país.
50 mesures
D’entre les mesures que proposa l’OCB, destaquen les que demanen, directament, més inversions per a les polítiques de normalització lingüística, com seria destinar un 5% de l’Impost del Turisme Sostenible a finançar projectes específicament vinculats al foment de la llengua catalana i incorporar a la Comissió de Foment del Turisme Sostenible entitats que tenguin entre els seus objectius la defensa de la llengua catalana.
L’OCB també presenta un Pla d’actuació urgent a les zones amb més pressió turística on el català té una presència residual (com, per exemple, Calvià, Palma o Eivissa) amb l’objectiu de revitalitzar la llengua a partir d’una intervenció integral, de manera que es puguin mirar de revertir els efectes dels canvis sobrevinguts a causa del model turístic que aquestes zones han patit de manera més accentuada. L’OCB proposa actuar-hi per normalitzar-ne el Paisatge lingüístic i visualitzar-hi l’existència de la llengua catalana. S’insta les institucions i els ens públics a donar a conèixer la nostra realitat amb projecció internacional: fer campanyes permanents de divulgació de la realitat lingüística de les Illes Balears en els punts d’entrada (ports i aeroports), transport públic, establiments turístics, equipaments culturals, punts de gran afluència turística, etc., mitjançant panells explicatius, distribució de materials editats, audioguies…I a fer present el català en tota l’oferta de serveis turístics. Impulsar, a través de disposicions normatives i de plans de foment, l’oferta en llengua catalana dels webs de cadenes i establiments hotelers, empreses de lloguer vacacional o plataformes comercialitzadores de l’oferta turística…
Un aspecte important del document que presenta l’Obra Cultural Balear té a veure amb les regulacions de l’ús del català en el sector del comerç i la restauració. En aquest sentit, es proposa assegurar la presència del català als establiments de restauració (bars, cafeteries, restaurants i similars): retolació fixa exterior i interior, cartes, pissarra o full de menú, factures, tiquets, ofertes, etc., a través de les mesures normatives corresponents i dels plans de promoció que es considerin necessaris, que haurien d’incloure una oferta d’assessorament lingüístic suficient a les empreses. Així mateix, pel que fa al personal dels establiments turístics, es fa esment als coneixements i la formació necessaris de què ha de disposar el personal: per dur a terme la seva activitat i garantir la correcta prestació del servei hi ha d’haver uns coneixements mínims de la llengua catalana que els permeti entendre els clients que s’expressen en aquesta llengua i expressar-hi els conceptes més bàsics vinculats al servei prestat.
La proposta de l’OCB insisteix en la necessitat d’impulsar polítiques decidides d’integració lingüística adreçades a la població nouvinguda i entre les mesures més destacades hi trobam oferir-los formació lingüística bàsica ajustada a les seves necessitats, posar a la seva disposició un servei de traducció o de mediació als centres educatius o mèdics, facilitar-los l’accés a una oferta cultural que els pugui donar a conèixer les principals manifestacions culturals i els posi en contacte amb població autòctona; sense oblidar la possibilitat de crear incentius per aprendre la llengua pròpia; com ara, bonificacions fiscals per a les empreses que faciliten l’aprenentatge de català en l’entorn i horari laboral o apliquen plans d’integració, etc.
En l’àmbit cultural, l’OCB reclama posar en valor tot el nostre patrimoni cultural com a element diferenciador de la destinació turística, enfortir i consolidar les institucions públiques culturals (museus, arxius, biblioteques, teatres…), o, entre d’altres, posar a l’abast de tots els residents, i especialment dels nouvinguts, una oferta gratuïta, de caràcter formatiu i recreatiu, d’activitats relacionades amb la cultura i la llengua pròpies.