La Franja de Ponent, 25 de novembre de 2024.

Ara recordo bé les nostres primeres converses. Recordo que la Franja havia de tenir representació al mitjà. Vaig tenir el luxe, gràcies a tu, de fer de representant d’aquesta petita terra abandonada per ambdós costats.

Recordo bé, que la llengua i el territori eren indestriables. Marxa un militant de base de les lluites lingüístiques, socials i polítiques. Ploren la història i la llengua.

Avui no tinc paraules. Haurem de seguir, com ha de ser. Però potser serà millor que siguem capaços de guardar un petit silenci per recuperar forces plegats. No defallirem, perquè tenim fars que fan de guia il·luminant la negra nit.

Com vas dir tu: solidaritat, activisme, anar per feina, noció de país, abrandament... Com vas fer tu: un homenatge amb Papasseit.

Guardeu la terra els pagesos germans(...) Preneu els estris de viure en combat. Per Catalunya: una passa endavant!

Joan, fins aviat.