Tot just, ara fa 18 anys que vam començar junts aquest projecte amb el que vas engrescar inicialment a molta gent, sense ni un euro ni sense cap ànim de lucre sota la idea fer les coses com sabíem fet durant efervescència del moviment popular just abans de la traïció dels líders com ho batejar Lluís Maria Xirinacs. Joan, mira que han persones per la taula de redacció, però d’aquell nucli només comptem amb el Tomàs i el Marià. Si hem continuat i continuem ha estat per la teva perseverança. Recordo que deies als inicis, "quasi ningú parla dels moviments ni de l’independentisme combatiu més enllà de la La Directa". I era veritat, fins i tot en aquells moment ens havíem copiat coses molts mitjans i fins tot sortíem a TV3.

En Joan tenia molt clar que havíem de continuar, fins i tot, després de la pandèmia. Havien dos objectius bàsics, mantenir viu el pensament crític per generar debat i preservar la memòria històrica dels militants de l’independentisme combatiu que havien mantingut la flama de la lluita per assolir la independència, així com documents i accions que havien realitzat les diverses organitzacions independentistes. En Joan tenia molt clara aquesta idea, per això la majoria dels articles que escrivia anaven en aquesta línia. També era crític amb les organitzacions properes per les contradiccions que generaven darrerament. I és que tal com deia en Joan en el seu llibre Escrits en Llibertat “Escriure és una de les meves formes de militància política”. Aquesta idea de preservar la memòria, li va dur també a col·laborar en la fundació de Edicions del 1979.

Com que darrerament parlaven molt sovint de la continuació del projecte -molt abans de la seva malaltia-. Estava molt capficat amb la idea del compromís militant en la lluita. En el sentit de com es desenvolupava a finals dels anys 70 i principis dels 80 i com era en l’actualitat. En un del articles del seu llibre deia: "Hi va haver un temps en què la lluita era lluita; i això no es feia baladrejant, amb focs d’encenalls verbals i a través de l’exhibicionisme estètic, tan usuals en l’actualitat. Els baladrers, els elitistes demagogs i els vividors de la política fugien del compromís i dels riscos d’una confrontació en què calia armar-se de principis, fortalesa i confiança”.

En Joan era un pou de saviesa en molts aspectes del coneixement i una de persones que més sabia de la història de l’independentisme tant d’organitzacions, fets i documents com de militància. Una persona molt molt generosa i molt ferm amb els seus principis polítics. Humanista i solidari. Sempre estava a punt per qualsevol cosa. Si s’havia de fer un dinar popular no li feia por la quantitat. Ell s’hi posava i endavant les atxes... i un manetes, sabia fer de tot i sempre en tenia de solucions per arreglar qualsevol cosa. Tenia un caràcter obert i sempre amb un somriure i molt generós No m’estranya com les xarxes socials es van disparar ahir al matí, quan es va saber la notícia de la seva mort. Tot eren missatges recordant la seva personalitat.

I és que el Joan ens ha deixat una empremta. Ttambé molts deure per fer i la seva mort ha colpit a tots els que l’hem conegut

Em resisteixo a la teva absència. Et recordaré sempre

Carles Benítez i Baudés