Esplugues de Llobregat es va convertir, una vegada més, en “cruïlla de camins”, tal com diu el seu alcalde. En aquest cas, en espai de reivindicació de la llengua i identitat dels Països Catalans. Més d’un centenar de persones es van reunir al Casal de Cultura Robert Brillas per retre un homenatge a persones i entitats que han treballat durant dècades en la normalització de la llengua catalana. Tot plegat, en el marc de la celebració dels XXII Premis Nacionals Joan Coromines.
Si en una cosa van coincidir les persones i entitats premiades i els representants institucionals que hi van assistir (en aquest cas, el conseller de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya) és en el moment fràgil en què es troba el català, però també en les múltiples oportunitats que té al seu abast per tal de revertir aquesta situació. “Hem de treballar perquè la situació actual sigui reversible i és reversible amb l’esforç col·lectiu. Podem capgirar les tendències negatives”, va dir Francesc Xavier Vila.
L’esdeveniment de dissabte va ser, d’una banda, transgeneracional, els nois i noies de Joves de Mallorca per la Llengua, una de les entitats premiades, van reivindicar el paper del jovent d’arreu dels Països Catalans a l’hora de defensar el català: “Som conscients que som hereus d’un llegat inesborrable que ens obliga cada dia a seguir avançant”, va dir Josep Buades.
Des de l’Associació Cívica per la Llengua “El Tempir”, també es va fer referència a la lluita per la llengua i a la importància de no rendir-se: “És cert que aquest projecte, el que defensa El Tempir, no és fàcil de dur a terme, però nosaltres responem sempre el mateix: la utopia té la gran virtut que ens fa caminar, perquè la immobilitat ens fa retrocedir”, va afirmar Josep Escribano, president de l’entitat. Qui també va demostrar determinació a l’hora de defensar la llengua va ser Ester Moreno, la presidenta de la tercera entitat guardonada, l’Espluga Viva: “Aquest premi l’entenem com una empenta i ens dona força per continuar el mateix camí de divulgació de la nostra llengua i cultura”.
El periodista Antoni Bassas, un altre dels guardonats, va destacar altres varibles a tenir en compte sobre l'actual situació de la llengua: “Vivim en un sistema comunicatiu i en un ordre polític tendents a fer-nos creure que som un subsistema, però si hi dediquen tants esforços a fer-nos-ho creure, deu ser perquè no deu ser veritat”. Bassas, en aquest sentit, va apel·lar a la necessitat de tenir més autoestima com a societat i també més autoexigència, “per parlar amb normalitat en català a tot arreu i endur-nos-en més d’una sorpresa”.
David Vila i Ros i Aureli Argemí i Roca, a títol pòstum, van ser els altres homenatjats en els Premis Coromines. Vila va parlar de la importància de parlar sempre en català, a tot arreu i amb tothom, “especialment amb aquelles persones que encara no s’han decidit”. Anne Degeneve, vídua d’Argemí, d’altra banda, va destacar la tasca de defensa dels drets lingüístics universals que va dur a terme Argemí a través del CIEMEN.
Els Premis Nacionals Joan Coromines és un esdeveniment impulsat des de l’any 2002 per la Coordinadora d’Associacions per la Llengua Catalana (CAL). S’organitza anualment en record a la trajectòria i a la persona del gran filòleg i lingüista Joan Coromines. La seva finalitat és fer un reconeixement a persones, entitats o empreses que han destacat pel seu compromís en la normalització de la nostra llengua, cultura i nació.
La vint-i-dosena edició ha premiat: David Vila i Ros, per la seva trajectòria al servei de la llengua catalana mitjançant la seva difusió, per tal d’assolir-ne la plena normalització en l’ús social; Joves de Mallorca per la Llengua, pels trenta anys de l’associació de promoció de la llengua a les Illes Balears; ACL “El Tempir”, per la feina continuada durant trenta anys de defensa de la llengua i dels drets lingüístics dels valencians; Antoni Bassas i Onieva, per ser un referent de la ràdio i de la televisió que es fan al nostre país i per la seva sensibilitat envers la llengua catalana; Espluga Viva (guardó local), per la celebració de cinquanta anys de l’entitat de compromís amb el jovent, la llengua, la cultura i el país; i Aureli Argemí i Roca (a títol pòstum), per la seva dilatada lluita per fer conèixer i promoure la realitat nacional catalana al món i difondre el coneixement i la defensa dels pobles i les nacions sense estat i els seus drets col·lectius.
Si en una cosa van coincidir les persones i entitats premiades i els representants institucionals que hi van assistir (en aquest cas, el conseller de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya) és en el moment fràgil en què es troba el català, però també en les múltiples oportunitats que té al seu abast per tal de revertir aquesta situació. “Hem de treballar perquè la situació actual sigui reversible i és reversible amb l’esforç col·lectiu. Podem capgirar les tendències negatives”, va dir Francesc Xavier Vila.
L’esdeveniment de dissabte va ser, d’una banda, transgeneracional, els nois i noies de Joves de Mallorca per la Llengua, una de les entitats premiades, van reivindicar el paper del jovent d’arreu dels Països Catalans a l’hora de defensar el català: “Som conscients que som hereus d’un llegat inesborrable que ens obliga cada dia a seguir avançant”, va dir Josep Buades.
Des de l’Associació Cívica per la Llengua “El Tempir”, també es va fer referència a la lluita per la llengua i a la importància de no rendir-se: “És cert que aquest projecte, el que defensa El Tempir, no és fàcil de dur a terme, però nosaltres responem sempre el mateix: la utopia té la gran virtut que ens fa caminar, perquè la immobilitat ens fa retrocedir”, va afirmar Josep Escribano, president de l’entitat. Qui també va demostrar determinació a l’hora de defensar la llengua va ser Ester Moreno, la presidenta de la tercera entitat guardonada, l’Espluga Viva: “Aquest premi l’entenem com una empenta i ens dona força per continuar el mateix camí de divulgació de la nostra llengua i cultura”.
El periodista Antoni Bassas, un altre dels guardonats, va destacar altres varibles a tenir en compte sobre l'actual situació de la llengua: “Vivim en un sistema comunicatiu i en un ordre polític tendents a fer-nos creure que som un subsistema, però si hi dediquen tants esforços a fer-nos-ho creure, deu ser perquè no deu ser veritat”. Bassas, en aquest sentit, va apel·lar a la necessitat de tenir més autoestima com a societat i també més autoexigència, “per parlar amb normalitat en català a tot arreu i endur-nos-en més d’una sorpresa”.
David Vila i Ros i Aureli Argemí i Roca, a títol pòstum, van ser els altres homenatjats en els Premis Coromines. Vila va parlar de la importància de parlar sempre en català, a tot arreu i amb tothom, “especialment amb aquelles persones que encara no s’han decidit”. Anne Degeneve, vídua d’Argemí, d’altra banda, va destacar la tasca de defensa dels drets lingüístics universals que va dur a terme Argemí a través del CIEMEN.
Els Premis Nacionals Joan Coromines és un esdeveniment impulsat des de l’any 2002 per la Coordinadora d’Associacions per la Llengua Catalana (CAL). S’organitza anualment en record a la trajectòria i a la persona del gran filòleg i lingüista Joan Coromines. La seva finalitat és fer un reconeixement a persones, entitats o empreses que han destacat pel seu compromís en la normalització de la nostra llengua, cultura i nació.
La vint-i-dosena edició ha premiat: David Vila i Ros, per la seva trajectòria al servei de la llengua catalana mitjançant la seva difusió, per tal d’assolir-ne la plena normalització en l’ús social; Joves de Mallorca per la Llengua, pels trenta anys de l’associació de promoció de la llengua a les Illes Balears; ACL “El Tempir”, per la feina continuada durant trenta anys de defensa de la llengua i dels drets lingüístics dels valencians; Antoni Bassas i Onieva, per ser un referent de la ràdio i de la televisió que es fan al nostre país i per la seva sensibilitat envers la llengua catalana; Espluga Viva (guardó local), per la celebració de cinquanta anys de l’entitat de compromís amb el jovent, la llengua, la cultura i el país; i Aureli Argemí i Roca (a títol pòstum), per la seva dilatada lluita per fer conèixer i promoure la realitat nacional catalana al món i difondre el coneixement i la defensa dels pobles i les nacions sense estat i els seus drets col·lectius.