Els anys que han seguit a l'aprovació de la Llei 24/2015 sobre mesures urgents en matèria d'habitatge i la posterior modificació introduïda per la Llei 1/2022 sobre lloguer social, han mostrat com ambdues lleis han estat incapaces de garantir de forma eficient el dret a l'habitatge de la classe treballadora en el seu conjunt, ni tampoc d'aquella part considerada "vulnerable" per les institucions. Tanmateix, ambdues lleis aportaven eines jurídiques i legislatives que els sindicats d'habitatge hem estat utilitzant en la defensa dels centenars i milers de casos que passen per les nostres assemblees. La Llei 01/2022 incloïa mesures com l'obligatorietat d'oferir lloguer social als propietaris d'habitatges desocupats abans d'iniciar procediments de desnonaments, l’obligatorietat de renovar els contractes de lloguer social en casos de vulnerabilitat continuada o la cessió obligatòria d'habitatges en casos de desocupació prolongada.
El Partit Popular, servint els interessos de la patronal immobiliària, va interposar recursos d'inconstitucionalitat contra alguns dels articles perquè afectaven el dret a la propietat (Art. 33 CE) i perquè envaïen competències estatals (Art. 149.1.1 CE), entre altres arguments. Posteriorment, el TC va donar la raó al PP declarant inconstitucionals i nuls alguns dels articles: com l'Article 1.3, que imposa l'obligació d'oferiment de lloguer social, l'Article 11, relatiu a la renovació de contractes de lloguer social, o l'Article 7, que imposava sancions administratives als adquirents d'habitatges desocupats, entre d'altres.
Anna Olesti, advocada del SHSC, valora com "la declaració d’inconstitucionalitat d'aquests articles suposa una victòria dels interessos capitalistes i de les oligarquies que especulen amb l’habitatge a costa de les necessitats bàsiques de la classe treballadora i dels sectors més vulnerables de la societat", i afegeix que "aquesta decisió mostra la complicitat de les institucions de l’Estat en la defensa de la propietat privada per sobre del dret col·lectiu a un habitatge digne, consolidant una estructura que protegeix els interessos dels grans tenidors, bancs i fons d’inversió, en lloc de satisfer les necessitats de les persones".
Segons l'advocada especialista en habitatge del SHSC, "la sentència del TC afecta profundament la regulació del lloguer social a Catalunya, limitant les obligacions imposades als propietaris i reafirmant les competències exclusives de l'Estat en matèria de dret de propietat". La sentència contribueix a reduir les garanties d'accés a habitatges assequibles per als inquilins vulnerables i limitant les competències de la Generalitat de Catalunya per implementar mesures de protecció social en l'àmbit de l'habitatge. Segons Olesti, "aquesta decisió pot tenir un impacte negatiu en la situació d'emergència habitacional, reduint les garanties d'accés a habitatges assequibles per als ciutadans més vulnerables".
Per la seva banda, Marina Parés, portaveu del SHSC, ha valorat que "en termes polítics, aquesta sentència mostra com les lleis i les institucions no són garantia de res en un estat capitalista en mans d'empresaris, especuladors i polítics professionals", i ha afegit que "l'única garantia vertadera que té la classe treballadora de la defensa dels seus interessos en matèria d'habitatge, sigui quina sigui la seva problemàtica, és a través de la seva organització en sindicats com el SHSC, que lluiten perquè l'habitatge sigui universal, gratuït i de qualitat, i no un bé de mercat que hem de mirar de fer més accessible amb algunes reformes". Per acabar, la portaveu ha fet una crida a tothom a sumar-se a la manifestació del 23N a Barcelona, "que també és contra els partits que aproven lleis ineficients i insuficients i que ells mateixos ni són capaços de defensar", i ha fet animat a tothom a afiliar-se al SHSC per "augmentar la nostra força".