Plataforma per la Llengua denuncia que l’Ajuntament de Barcelona continua menystenint el català en les seves polítiques i que incompleix sistemàticament les mesures que el mateix equip de govern aprova als plens. L’entitat denuncia que des que Jaume Collboni va accedir a l’alcaldia, ara fa gairebé un any i mig, totes les promeses fetes per defensar la llengua han quedat en paraules, i que un mes i mig després de comprometre’s a lliurar un informe amb les accions empreses i el calendari per implementar-les, el govern continua fent silenci sobre aquesta qüestió. No obstant això, en paral·lel, el mateix consistori continua vulnerant els drets dels catalanoparlants als tallers dels centres cívics i ignora el reglament lingüístic municipal.

En concret, el 17 de setembre, la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports de l’Ajuntament de Barcelona va aprovar, a instàncies d’Esquerra Republicana, un prec perquè el govern municipal presentés, en el termini d’un mes, un document que detallés les accions que ha dut a terme en favor de l’ús social del català i les que preveu emprendre durant el 2024. El prec també demanava que l’informe especifiqués el cost de cada mesura i el seu calendari d’implementació. Tot i que el PSC hi va votar a favor, un mes i mig després l’equip municipal no ha complert la seva paraula i les promeses no han sortit del terreny de la retòrica.

Per a Plataforma per la Llengua, la situació és preocupant perquè fa més d’un any que s’arrossega i ha arribat el moment de dir prou. El setembre del 2023, de fet, la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports del consistori ja havia aprovat, amb el suport del PSC, un seguit de mesures per promoure el coneixement i l’ús de la llengua, com ara implantar el pla municipal de 68 accions per al foment del català, impulsat durant el mandat d’Ada Colau.

Com recorda el prec aprovat fa un mes i mig al ple municipal, durant el primer any de Collboni també s’ha aprovat impulsar la presència del català en àmbits com la contractació pública, les subvencions municipals, el jovent i les noves tecnologies, o el comerç i les persones expatriades. A més, segons l’acord de pressupostos entre el PSC i ERC, s’havia de crear l’Oficina de la Llengua Catalana, amb una dotació inicial de 4 milions d’euros, que hauria de servir per desenvolupar mesures per fer del català llengua d’ús social generalitzat a la ciutat. Des que va arrencar el mandat, però, sempre que el govern municipal ha estat preguntat per aquestes qüestions s’ha limitat a dir que ho farà, sense cap mena de concreció.

L’entitat és molt crítica amb les polítiques lingüístiques que fa, per omissió, l’Ajuntament. Més enllà de les paraules, els fets parlen per si sols. Tot i que el Reglament d’Ús de la Llengua Catalana (RULC) diu que l’Ajuntament de Barcelona ha de fomentar l’ús del català en la publicitat que es fa a la via pública, el Bicing ho vulnera i difon campanyes publicitàries totalment en castellà. Malgrat que l’entitat ho ha denunciat en diverses ocasions, el consistori no ha rectificat i Bicing ha continuat difonent campanyes en castellà. És només un dels exemples de l’erràtica política lingüística municipal, que pot tenir conseqüències greus per al català.

L’Ajuntament de Barcelona no veu inconvenient en el fet que els talleristes dels centres cívics facin els tallers en castellà

En els darrers mesos, l’entitat ha estat coneixedora d’altres males pràctiques greus. Durant aquest any, ha rebut diferents queixes en relació amb els tallers de centres cívics municipals. Una d’aquestes queixes és la d’una usuària que es va posar en contacte amb l’Ajuntament de Barcelona per explicar-li que hi ha talleristes que imparteixen classes en castellà des de fa anys, que no sempre entenen el català i que, en general, incentiven que l’alumnat catalanoparlant canviï al castellà per tal de comunicar-s'hi.

La resposta del consistori va ser realment decebedora: l’Ajuntament de Barcelona va explicar que «el criteri de selecció dels talleristes del centre cívic és la seva experiència en la matèria impartida» i que, com que és «bàsic que aquest personal se senti a gust impartint la matèria», el consistori defensa que puguin «escollir la llengua amb la qual fan les classes». «Tot i que els recomanem que sempre que sigui possible facin ús del català a les classes, si prefereixen fer-ho en castellà, no hi veiem inconvenient», diu el correu de resposta a la usuària que es va queixar. Per a Plataforma per la Llengua, aquesta afirmació és greu perquè empara la vulneració dels drets lingüístics dels usuaris catalanoparlants. Els centres cívics depenen dels ajuntaments, i segons l’article 6 de l’Estatut, «el català és la llengua d’ús normal de les administracions públiques». La ciutadania, per tant, ha de gaudir de tallers en català.

Cal que tothom estigui a l’altura de les circumstàncies per fer front a l’emergència lingüística

Plataforma per la Llengua recorda que, per segon any consecutiu, com indica l’Informe de l’Observatori de les Discriminacions a Barcelona 2024, parlar en català és el quart motiu més habitual de discriminació a la ciutat. A més, segons la darrera enquesta de serveis municipals (feta pública aquest setembre), només el 36 % dels barcelonins tenen el català com a llengua habitual. Per això, l’entitat insta urgentment l’equip municipal a deixar de posposar el desplegament de mesures efectives per revertir la situació crítica del català a la ciutat i fa una crida als partits de l’oposició a fer valdre els seus vots per forçar el govern de Collboni a comprometre’s de veritat amb la llengua. És responsabilitat de tothom fer front de manera decidida a la situació d’emergència. La capital de Catalunya ha de fer de punta de llança de les polítiques de foment de la llengua i ha de ser exemplar en la integració dels nous parlants. El moment és ara, les propostes hi són, i cal que tothom estigui a l’altura de les circumstàncies.