Les plogudes torrencials són pròpies del nostre clima i per tant resulten inevitables. Però la gran catàstrofe de la pantanà, la major que ha patit La Ribera durant el segle XX, va multiplicar els danys normals d’aquelles plogudes per les activitats humanes, fonamentalment per 4 causes principals:
- Les muntanyes de dalt estaven recent cremades i no retingueren a penes l’aigua de la pluja
- Al pantà de Tous li fallaren les comportes i quan es va omplir es desmoronà en poques hores i ens va llançar una quantitat immensa d’aigua
- I baix, l’autovia AP-7 no tenia prou eixida i va retindre i elevà encara més l’aigua
- La mala informació que va donar el govern civil complicà més la situació
Sense tots estos problemes d’origen antròpic, l’aigua probablement no hauria pujat ni la meitat del que va pujar…
La imatge de dalt és de les terres de Sumacàrcer, el primer poble baix del pantà de Tous, pocs mesos després de la pantanà, quan anàrem alguns joves amb les bicis a vore com havia quedat allò…
Aleshores, hem après alguna cosa d’aquella catàstrofe?
Doncs si veiem com tenim el clima i els ecosistemes sembla que no i el desastre que ens pot vindre ara per aquests problemes pot ser moltíssim més greu que la mateixa pantanada…
Per tant, hauríem de canviar a fons i protegir la Natura, evitant que els desequil·libris actuals s’agreugen més i reboten sobre nosaltres.