En mig de tots els planys  que han anat associats al Primer d’Octubre de 2017 i els anys subsegüents, ara que tots plegats hem aconseguit – i ho dic amb una amarga ironia-  deixar de ser els representants de marca independentista majoritaris a la CAC (comunitat autònoma de Catalunya);  i ara que l’espanyolisme borbònic amb marca PSOE-PP-VOX ocupa momentàniament  tots els Països Catalans tancant el cercle amb el lepenisme de Catalunya Nord, per fi ens trobem cara a cara amb la necessitat de deixar de lamentar-nos ( “hem de deixar de llepar-nos les ferides “ diu, oportunament,  el nou president de l’ANC)  i continuar una lluita i un camí cap a la independència de la nostra nació que ,malgrat tot, continua viva.

Hi ha brots verds que val la pena remarcar i són de diversos tipus: fem-.ne un breu recordatori començant per una visió general mundial: primer, en mig de l’horror  i la violència de guerres com la del sionisme contra els seus veïns palestins, libanesos i altres comunitats  semites  ( tant semites com ells); en mig de la guerra d’ocupació d’Ucraïna  per part dels veïns  eslaus de la Federació Russa expansionista; en mig de les guerres que s’expandeixen al Sudan i altres territoris subsaharians amb milers de desplaçats i una misèria increïble, sembla que el nostre contenciós català  per alliberar-nos de  l’Espanya depredadora   borbònica no tingui lloc en el mapa internacional, i , no obstant, la carpeta catalana continua oberta i ben present en el context internacional mundial i europeu, tant present com els esforços i els ingents recursos econòmics i polítics que dedica l’estat espanyol en els diferents escenaris polítics , comercials, culturals, esportius... a intentar silenciar-nos, assimilar-nos, perseguir-nos  i destruir-nos com a nació mil·lenària amb personalitat i història pròpia que som. Aquest fer-nos presents en el món és una necessitat i una oportunitat que hem d’aprofitar tenint en compte que moltes famílies que en el segle XXI estan  conformant la nació catalana d’ara i del futur prové de tot el món i manté llaços d’interrelació amb els seus orígens  i desenvoluparà un model d’empeltament que hem de saber desenvolupar en profit d’una nació  més lliure i sobirana present al món.

Aquest és un brot verd amb visió cap enfora però també hem de tenir una visió de brot verd cap endins partint  de la realitat  que som un escenari on es desenvolupa la lluita de classes i que a la nació catalana li convé que protagonitzi la seva història i el seu futur la immensa majoria, és a dir no les 500 famílies de torn que tenen  previst un acaparament del funcionament de la nació per al seu profit i una massa el més extensa possible de “sipais” obedients i esporuguits, colgats de deutes i hipoteques,  la majoria d’ells traient el fetge per la boca per tenir una feina, un  habitatge decent i arribar a fi de mes. Aquesta nació de classes treballadores i populars  està per construir cada dia, però no és impossible imaginar-la  sencera i lliure, i preveure el conflictes que haurem d’entomar, els drets i els deures que haurem de compartir, aquells elements clau de la nació que haurem de preservar i escampar, com la llengua, la relació amb la terra, i la història dels avantpassats tant diversa i barrejada com sempre.

Hi ha elements estructurals bàsics de la nació , -la infraestructura i la superestructura  segons estipula el discurs del materialisme històric-, que conformen el canemàs sobre el qual es va construint la dinàmica i la lluita de classes  de la societat nacional amb aportacions demogràfiques,lluites i incidències històriques  que,  en el nostre cas, han estat, són i seran diverses.  Una visió estàtica de la construcció de la nació, sense lluites pel protagonisme social del passat, present i futur de la seva gent,  condueix més tard o més d’hora a una visió tancada i estàtica  i fins i tot amb perfils xenofòbics per part dels diversos col·lectius en un i altre sentit,  que encalla la construcció incessant de la nació.  El cas més clar és com encaixarem en una sola comunitat nacional catalana   grups, per exemple, com  els islàmics diversos que porten amb ells el seu passat i el seu tarannà molt marcat. És evident que la seva afiliació a la llengua catalana, l’accés a una feina i un habitatge i una educació decents serà una porta d’entrada a formar part de la nació dels Països Catalans.