En el pròleg de llibre, en Rocamora ho explica més detalladament, Primer que res, agraïments per al Narcís López Bas, de Sabadell, i per a en Jordi Mascarell, de Montflorit, que han fet possible que aquest llibre que teniu a les mans sortís a la llum (és una compilació i edició dels articles que vaig escriure per a Llibertat.cat). El Narcís ja ho tenia pensat, i amb en Jordi ja teníem antecedents de fer llibres pòstums (el Poemari de "Enric Piera Angelet) i el pendent sobre en Xavi Costa, també de Cerdanyola i en forma d'homenatge. A aquest grup impulsor del llibre s'hi ha afegit en Joan Cots, navarclí i professor de Català amb qui he coincidit en alguns instituts i a mobilitzacions independentistes”.

“Escriure és una de les meves formes de militància política”

A continuació ens parla d’expressar per escrit els seus pensaments en plena llibertat, “L. Blum deia que l'home lliure és el qui no tem anar fins al final del seu pensaments, en aquest sentit, els articles que llegireu no són sinó un mirall dels meus pensaments convertits en paraules escrites i aquestes són també la imatge de la meva personalitat. I escriure és una de les meves formes de militància política i, conseqüentment, implica una funció revolucionària, subvertidora, deconstructora. En conclusió, cal lluitar contra la neollengua i el relat que ens imposen, mitjançant els gossos guardians del quart poder, tant l'estat espanyol com les seves elits dominants cal canviar la superestructura). I també cal denunciar les seves continues violacions dels drets humans i la secular voluntat d'anorrear-nos com a poble. Òbviament, també cal desemmascarar la politicalla botiflera i corrupta i les elits nostrades connivents”.

A continuació, ens dona a conèixer, l’estructura, “Ara us faré cinc cèntims de l'estructura del llibre: consta de 41 articles escrits cronològicament entre el 28 de febrer del 2012 i el 13 de juliol de 2024 (el 2019 no hi ha cap article)” amb la idea d’agrupar-los temàticament:

a.- Hi ha 14 articles que giren al voltant de reflexions sobre els independentistes i sobre com es construeix una República des de baix, sobre el balanç de l'Esquerra Independentista en diferents moments, sobre els models de lideratge del procés independentista, sobre el sistema polític que construirien les elits davant l'absència hipotètica del Borbó, sobre els obstacles en el camí cap a la independència, sobre el reformisme polític, sobre la lluita institucional, sobre els estomacs agraïts de l'esquerra i també de l'independentisme d'esquerres, sobre l'amnistia, etc.

b) Hi ha 12 articles que de manera individualitzada parlen de patriotes de l'independentisme que cal no oblidar perquè han dedicat tota la vida a la causa (i han patit presó, exili, tortura) i que constitueixen un fil roig que arranca ja en algun cas des del FNC i arriba fins a l'actualitat; lluitadors que tristament han estat menystinguts i oblidats. He tingut la sort de conèixer-los personalment a tots menys al malaguanyat Toni Villaescusa.

c) Hi ha 6 articles que podríem agrupar sota el títol de repressió judicial i política a gran escala sobre l'independentisme (es parla de torturadors corn el Garzón i sobre la seva ignominiosa Operació i de criminals corn el Martín Villa, del sistema genèticament repressiu de les presons i dels altres exiliats, refugiats i perseguits que es van fer escàpols d'aquest. Leviatan repressiu (em centro sobretot amb el Manel Viusà i el Carles Castellanos).

d) Hi ha 3 articles que parlen sobre la impostura d'un sindicat que es dedica a purgar i a reprimir les veus dissidents i que es contrasta ambla figura digna i honesta del fundador del moviment obrer català i de l'anarcosindicalisme (Rafael Farga Pellicer).

e) Hi ha 2 articles que parlen d'un monstre especulatiu immobiliari nascut ja al' època franquista: el Centre Direccional de Cerdanyola (conegut com a Parc Alba).

f) Hi ha 2 articles que parlen de la vigència actual de les idees de dos dramaturgs (Ibsen i Joan Oliver).

g) Hi ha 1 article dedicat a un heroi pagès (Josep Pàmies) que propugna una revoluci6 alimentària i sanitària.

Per anar acabant amb el pròleg,  comparteix  amb els lectors, un poema d'en Salvat-Papasseit que palesa dos leitmotivs de la seva vida: la lluita sense treva ni quarter i l'amor!

Divisa·
L'este! d'un esguard i
el d'una senyera,
la guerra i l'amar:
la sal de la terra.
Al llavi una flor
i l'espasa ferma.

I acaba tot dient: “No vull concloure aquest pròleg sense dir-vos novament, malgrat que sigui reiteratiu, que em sento infinitament agraït i que res m'il·lumina més l'ànima que el naixement d'aquest llibre. I ara, ja podré dir solemne­ ment i clara (i estrafent els mots finals del replicant Roy Batty a Blade Runner) que els meus mots no es perdran en el temps com llàgrimes en la pluja, gràcies a tots vosaltres, estimats amics.

Em costa molt escriure davant l'ordinador. Se m'acaben les hores, i els efectes de la medicació em dispersen el pensament. Per aixà tanco aquest escric amb uns versos de Joan Salvat-Papasseit,("Tot l'enyor de demà"):

Tot això bé m'espera si m'aixeco demà.

Si no em puc aixecar mai més, heus aquí el que m'espera:

-Vosaltres restareu,

per veure el bo que és tot:

i la Vida

   i la Mort.”

Notes bibliogràfiques 

Llicenciat en Filologia catalana (2001), i posteriorment doctor en Literatura catalana i arts escèniques (2021), va iniciar la militància política a la Coordinadora de Col·lectius d'Estudiants Independentistes (CCII) i al Moviment de Defensa de la Terra (MDT) des de 1984. Va ser el primer detingut de l'Operació Garzón, i va ser alliberat amb en Pep Musté el març de 1996.

Ha format part del Casal Independentsita de Sants Jaume Compte de l'Ateneu La Torna de Gràcia. Temps després a la CUP de Cerdanyola-Ripollet i a l'MDT, ja convertit en un partit. Un dels membres fundadors de Llibertat.cat i forma part del seu equip: Membre de la Intersindical-CSC, d'on va ser expulsat amb 14 company més per haver mogut un text de solidaritat amb una companya assetjada, des de la direcció del sindicat. El 1998 va anar a viure al Vallès, primerament al barri de Quatre Cantons de Ripollet i posteriorment a Cerdanyola, on s'ha integrat al teixit popular i des d'on va impulsar el Cerdanyola Decideix (Consulta del 9 de novembre ) i el Referèndum  de 2017. I, és clar, el nucli de l'ANC i els CDR.