Unitat Popular
La CUP culmina el Procés Garbí amb molts deures per respondre als nous reptes

Ara, cal omplir de noms a la nova estructura organitzativa de la que s’ha dotat i a continuació, imprementar la ponència estratègica

23/09/2024 Política

Dissabte passat, Sabadell va aplegar l’Assemblea Nacional de la CUP on es va posar fi al Procés Garbí, després de nombrosos debats arreu del territori per dissenyar una refundació de la formació.

Com a resultat d’aquests debats, dissabte es va posar a votació la ponència organitzativa i estratègica amb gairebé més d’un centenar d’esmenes. Les noves ponències defineixen el camí a seguir per respondre el nou cicle polític que s’ha obert no només al Principat, sinó també a la resta dels Països Catalans.

 En cap moment no s’han qüestionat els eixos estratègics, però si la tàctica a seguir amb una nova estructura organitzativa amb l’objectiu d’agilitzar la presa de decisions sense perdre l’assemblearisme que la caracteritza. Ara bé, tothom va assumir i va quedar clar que la independència és un dels punts estratègics prioritaris en la lluita en per la ruptura democràtica en el camí cap el socialisme. Així consta en el documents aprovats.

En la nova estructura organitzativa es encapçalada per la Mesa Nacional que serà el màxim òrgan de decisió i s’estableix així una nova direcció política amb un mandat de 4 anys, tot i que seran revisables quan hagi passat dos anys . També es comptarà amb la participació de les Assemblees locals i les sectorials. Cal afegir la figura del Secretari General i coordinador i portaveus nacionals.

Ara, allò més urgent és el d’elegir en nou Secretariat Nacional i les persones que han de formar part de les estructures, que tindrà lloc del proper 6 d’octubre. Els que vulguin fer-o han de lliurar la documentació el proper 29 de setembre i tindran 6 dies per fer propaganda.

D’altra banda, la ponència estratègica es prou complexa per anar al detall, tot i que es vol assolir cotes de poder a les institucions i espais de poder popular, es tanca la possibilitat de governar o presentar-se a les institucions amb candidatures amplies com s’ha fet en alguns indrets de les comarques de les comarques nord-orientals.