L'assemblea i grup municipal de la CUP a Santa Coloma de Farners denuncia que l'equip de govern municipal, que encapçala l'alcaldessa Carme Salamaña, de Junts, desallotja judicialment famílies en risc d'exclusió social d'habitatges socials públics de gestió municipal. Per a fer-ho, l'ajuntament ha contractat els serveis legals d'advocats i procuradors per actuar, d'entrada, contra dues famílies.
La setmana passada, la primera de les famílies que l'Ajuntament vol desallotjar va rebre la sentència que els obligava a abandonar l'habitatge social al qual varen accedir legalment, amb informes favorables dels serveis socials municipals; sentència que han recorregut per ajornar el seu desallotjament forçós.
La família, que és integrada per una mare jove amb dues filles menors d'edat escolaritzades al municipi, va accedir a l'habitatge social l'any 2021, amb un contracte inicial d'un any. Aquest contracte va caducar per la inacció de l'administració municipal, que es nega a renovar el contracte tot i que la situació de manifesta vulnerabilitat social de la família no ha pas revertit.
Es troben en la mateixa situació, que sapiguem, altres tres famílies que ocupen pisos socials de gestió municipal de blocs d'habitatges del carrer Moragues de la ciutat. Els blocs on es troben els pisos (juntament amb altres del carrer veí de Migjorn) són de promoció pública. Varen ser construïts per l'INCASOL i l'Agència de l'Habitatge de Catalunya en gestiona el lloguer i la cessió a tercers.
L'any 2016 l'Agència de l'habitatge i l'Ajuntament de Santa Coloma de Farners varen signar un conveni que transferia la gestió de sis pisos de l'entitat pública a l'Ajuntament. El conveni, que s'ha de renovar aviat, establia la finalitat social de la cessió dels pisos i preveia expressament que l'Ajuntament els podia llogar a veïns i famílies que complissin els requisits per accedir a un habitatge públic. La cessió dels pisos obliga l'Ajuntament a pagar a l'Agència per poder disposar-ne. Però l'Ajuntament rep també una subvenció anual gairebé equivalent al cost de la cessió (10.800 €, els anys 2020 i 2021), per incloure els pisos en la Xarxa d'habitatge d'inserció social de Catalunya, promoguda per la Generalitat.
Malgrat que l'Ajuntament no s'ha desvinculat del conveni amb l'Agència, el fet és que no vol continuar gestionant els pisos socials cedits. Dels sis pisos que gestionava directament, ja n'ha retornat dos a l'Agència. Els quatre restants són els que es proposa desallotjar abans de retornar-los també a l'entitat pública.
A la CUP, encara que no hi estem d'acord, entenem que l'Ajuntament de Junts no vulgui gestionar els pisos socials cedits. Ara bé, el que no admetem és que es proposi desallotjar-ne les famílies sense oferir-los cap alternativa residencial i n'agreugi la situació d'exclusió que ja pateixen.
Denunciem que la negativa de l'Ajuntament a renovar els contractes a les famílies i l'acció per a promoure'n el desnonament judicial són actes d'una desproporcionada i gravíssima violència institucional, que l'actuació de les famílies no justifica de cap manera. Totes elles varen accedir legalment als pisos que ocupen, amb informes favorables dels serveis socials municipals, i és evident que la situació econòmica i personal que va dur l'Ajuntament a atendre'n la demanda d'allotjament no han pas millorat.
La CUP dona suport a la petició de les famílies ocupants dels pisos gestionats per l'Ajuntament que reclamen que se'ls renovin els contractes i se'ls garanteixi la residència legal als pisos que ocupen.
Volem insistir que no reclamen cap privilegi especial: demanen els mateixos drets i garanties de què gaudeixen els residents en el mateix bloc en pisos que depenen directament de l'Agència d'Habitatge de Catalunya, amb contractes de lloguer de llarga durada que l'entitat renova periòdicament després de comprovar que persisteix la situació de vulnerabilitat de les famílies.
També volem denunciar que l'opció de l'acció judicial per a desallotjar les famílies que l'Ajuntament ha decidit emprendre, no era ni de lluny obligada per la llei. Entenem que és una decisió presa per l'alcaldessa, que és gerent d'una immobiliària local i potser es pensa que és l'única manera de procedir. Però no és cert. L'Ajuntament, amb tota legitimitat, podia haver renovat els contractes de cessió dels pisos o fer-ne de nous amb un lloguer social, que de fet és el que preveu que s'ha de fer la Llei 12/2023, de 24 de maig, pel dret a l'habitatge.
Volem recordar que l'equip de govern municipal va cancel·lar l'any passat el contracte amb la Fundació SERGI que gestionava el servei municipal d'habitatge. Aquest servei, entre altres activitats, mitjançava les demandes d'habitatge social i atenia les situacions urgents de desnonaments de famílies de la seva residència habitual. La CUP va criticar durament al ple municipal la cancel·lació del servei i va avisar dels danys que en resultarien.
No podíem preveu, però que l'alcaldessa Salamaña actuaria tan dura i injustificadament contra alguns dels sectors socials més vulnerables de la ciutat.