El document a que feia referència està signat per Julià de Jòdar  i replanteja el Procés com una lluita “anticolonial”. Una nova estratègia que ens ens porta a un marc mental (que no es nou, com veurem més endavant) de concebre la lluita per assolir els objectius, partint d’una anàlisi exhaustiu de com van anar les coses ara fa 7 anys, de com actua l’estat espanyol i que cal fer.

En Julià es coneixedor que aquesta manera de concebre la lluita no és nova, ja que amb el naixement de l’independentisme modern amb el PSAN i posteriorment amb el PSAN-P es va aprofundir i amb Independentistes dels Països Catalans es va poder implementar amb el naixement del Moviment de Defensa de la Terra (MDT) en definir molt bé la nació, l’adopció de noves vies de lluita i de noves formes organitzatives, adaptades a cada moment històric, la creació d’una simbologia pròpia i privativa de l’independentisme: estelada, eslògans, un etilisme característic. Quan parlem de colonialisme a l’interior d’Europa, ho fem sota el concepte definit per Robert Lafont de colonialisme interior, que també desestructurador i explotador. Per exemple revista Canigó en el seu número 548 d’abril de 1978 ressenya la presentació pública del Comitè Català Contra la Constitució Espanyola en una roda de premsa en què van intervenir Carles Castellanos, Patrícia Gabancho, Jordi Gil, Francesc Navarro i Eva Serra. Van explicar els motius que impulsaven la creació del Comitè que en resum residien en barrar el pas “a l’intent de perpetuació del sistema d’explotació social i colonial que s’exerceix des del govern de Madrid i que converteix el projecte de constitució en un enemic que és necessari rebutjar”.

Per la seva banda, Josep Ferrer apuntava que aquest concepte era recollit de les lluites colonials del Tercer Món i que han influït – i influeixen- en les lluites d’alliberament nacional i de classe al si del estats europeus, sacsejant les esquerres tradicionals, molt sovint provinents dels estats opressors a “Els Països Catalans, com a pròleg” dins del llibre “Les nacions de l’Europa Capitalista” d’Imma Tubella i Eduard Vinyamata.

En aquesta línia, Miquel Mayol afirmava en una entrevista de Josep-Lluís Carod-Rovira a la revista Canigó número 442 de 22 de març de 1976 : « Menystenen la nostra llengua, planifiquen la nostra economia, sense que comptem peres. Sem colonitzats»

L’any 1974 es publica el llibre El petit llibre de Catalunya Nord. Lluita per un Rosselló català escrit per Llorens Planes i Montserrat Biosca, on apareixia el terme “Catalunya Nord” per denominar el conjunt del territori català al nord de l’Albera i no només la comarca del Rosselló amb la qual s’identificava tot el conjunt en aquell moment. Planes, en declaració a diversos mitjans de comunicació , explicaria que en 1971 col·laborava amb la publicació La Falç i li va venir la idea d’escriure el llibre tenint en compte que els bascos ja parlaven d’Euskadi Nord i Euskadi Sud, i paral·lelament per denunciar la frontera imposada amb el Tractat dels Pirineus de 1659 que trossejava la nació catalana. Tot i així els autors eren conscients de contextualitzar la proposta fent una anàlisi de la situació social i política que vivia aquest territori català. Es parla de substitució lingüística i alienació cultural, de colonització interna en relació a la metròpoli (París) a que es veuen sotmeses les comarques del Rosselló, el Vallespir, el Capcir, la Cerdanya i el Conflent. El contingut que exposa el llibre a hores d’ara continua vigent.

Dolors Serra en un article a La Directa del 16 d’octubre de 2023, amb el títol El centralisme empobridor, fa referència al text de Planes i Biosca, tot dient que el llibre «presagiava l’empobriment estructural de Catalunya Nord i definia la seva situació econòmica com la d’una espoliació capitalista i colonial (interior) en referència a la “França” industrial, a través de l’extracció de matèries primeres en benefici del colonitzador, que s’apropia de les terres, exporta mà d’obra i beneficis. Poc després, a la Nova Falç, publicació de l’Esquerra Catalana dels Treballadors del novembre del 1977, s’hi publicava l’article “Contra la mort econòmica de Catalunya Nord” denunciant la precarietat de la indústria, la desaparició de l’artesania i la transformació de l’agricultura» «El dolorós tancament d’empreses d’ençà els anys 1980- com Punto Blanco, les nines Bella, la conserveria Murville, la dinamiteria de Polilles, l’aigua del Voló, i d’altres (en molts casos després de llargs períodes de mobilització i lluita), la traumàtica transformació del món agrícola amb la supervivència de només una sisena part de les explotacions, el centralisme i la inexistència d’un poder local han anat aplanant el camí per a l’empobriment de la població nord-catalana, en uns valors molt per sobre de la mitjana estatal».

Tota una terminologia d’anàlisi seguint els plantejaments sobre “el colonialisme intern” de Robert Lafont recollits en el seu llibre La revolució regionalista” (1971).

En aquesta direcció també cal esmentar l’opuscle de Carles Castellanos, “El Fenomen Nacional” de 1974 i després el llibre de 2015 amb Roger Castellanos  El Fenomen nacional : fonaments teòrics i pràctics del moviment nacional-popular al Països Catalans. Barcelona: Edicions del 1979.

En el fons el que es tracta és el prendre consciència que vius en un país ocupat, que farà el que tingui a la seva mà perquè no t’alliberis, ja ho hem vist com actua l’estat espanyol. No només amb la repressió ferotge, sinó també amb l’empobriment cultural, eliminació de la llengua, ofegament econòmic, destrucció del territori... i actualment també pot fer tot això, sense que t’adonis. Tampoc no es tracta només de canviar de bandera, sinó fer-ho per viure en una societat millor,  solidària i sense desigualtats.

A tot això, cal oblidar-se de l’independentisme màgic, de la Llei a la Llei, perquè el què hi haurà serà un combat (mobilització, desobediència civil...) on hi haurà també repressió i per això també cal està preparats.

A tot això, trobem molt encertat l’esmentat document signat per Julià de Jòdar per canviar el marc mental i com a punt de partida, en aquest nou marc, per enfilar la lluita per la Independència.