Context econòmic i social

Les institucions econòmiques internacionals que van dibuixar l'ordre mundial sorgit de la Segona Guerra Mundial, poc podien imaginar que gairebé 80 anys més tard, el món seria pràcticament  una unitat econòmica globalitzada. I és que actualment,institucions econòmiques com el Fons Monetari Internacional, el Banc Mundial, l'Organització Internacional de Comerç, així com l'Organització Internacional del Treball i especialment, la gran banca mundial, gestionen amb ma de ferro el destí de milers de milions de persones. 

Sota unes estrictes normes basades en períodes d'expansió alternats amb amb etapes de contracció i  retallades socials, el món ha virat a un model globalitzat on el que compta és el creixement de l'economia mundial, la maximització de beneficis empresarials i la reducció de costos laborals. 

Model català econòmic

Aquest breu i simple anàlisi de conjuntura ens dóna prou pistes com per analitzar allò que passa a nivell nacional, comarcal i local. El model productiu d'un país com Catalunya està en general força decidit a l'exterior i el marge de maniobra és més aviat estret; Esdevenir un país de serveis en detriment d'un país sobirà en producció de bens i serveis és el que ha definit les 3 darreres dècades d'història econòmica a casa nostra. L'economia del país es basa en el turisme, la construcció, els serveis i sobretot en una ma d'obra el més barata possible; prova d'això són les successives reformes laborals, encaminades a crear un mercat de treball amb pocs drets i que surti a compte a les empreses.

Economia i ma d'obra

Dit així sembla fins i tot insultant, però malauradament és la realitat del nostre país, una realitat que ja fa anys va anar penetrant lentament al país i que ha vingut per quedar-se. L'anomenada globalització és un model que el capitalisme ha implantant i les protestes que fa dècades va fer l'esquerra son simplement una història del passat. Actualment el model és plenament vigent i pràcticament ningú el qüestiona. 

En aquest sentit, el mercat laboral català demanda uns perfils laborals força concrets, però en general la casta empresarial insisteix en la necessitat de seguir rebaixant els costos laborals de la ma d'obra ( acomiadament, protecció social, formació, salaris....). De fet no és res nou, ja en l'era de la industrialització, l'empresariat anava assedegat de ma d'obra barata i disponible, amb condicions properes a l'esclavatge. Salvant les distàncies,  les coses no han variat gaire i avui l'empresariat busca ma d'obra barata, i a ser possible, servil i submisa, que no protesti i accepti  les engrunes que ofereix la patronal. 

Oficis amb mala imatge

Dissortadament, la globalització i l'economia de serveis que s'ha generat a Catalunya, ha anat degradant la imatge publica de determinats oficis i per això en general bona part de la classe treballadora i sobretot de certa esquerra, deplora oficis vinculats als treballs manuals.

Hi ha tota una sèrie de feines imprescindibles com ara l'asfaltatge de carreteres i carrers, omplir prestatgeries de botigues i supermercats, muntatge de bastides, pintat de parets, serveis de neteja, tasques de construcció com paleteria, encofratge, enguixats.....que son poc o gens valorades socialment i a voltes econòmicament.  Però també en àmbits com ara  l'agricultura i la pagesia, el món forestal, la mecànica, o d'altres associats a les cures de persones grans, discapacitades, malaltes....i tantes altres, son mal vistes per sectors de les esquerres i per determinats sectors de la classe treballadora. En general són feines amb salaris encara més baixos que la mitjana generals de sous. 

Les persones, la classe treballadora,tenim  dret a progressar i a voler escalar posicions per la via de l'ascensor social, mitjançant la formació professional i la millora de les condicions laborals. Però és inacceptable que les persones que fan feines dures com asfaltar carrers o carregar rajols ( per posar uns pocs exemples) hagin de ser poc valorats econòmicament i socialment. Com deia Paulo Freire, el treball i l'educació han de ser un binomi constant en la vida. Podem fer treball manual i alhora ser persones cultes que prosperem. Massa sovint algunes esquerres obliden lo més bàsic. 

Coincidències ideològiques entre la dreta econòmica i algunes esquerres. 

I és clar, la gran paradoxa és la coincidència entre l'extrema dreta i certa esquerra, que han decidit que les persones migrants han de fer les feines més dures, denigrants i mal pagades, a sous ridículs i en condicions a voltes inhumanes. L'extrema dreta vol serfs que treballin i callin, i certes esquerres volen ma d'obra barata que els alliberi de fer certes feines. I és clar, l'empresariat, les organitzacions patronals i el món econòmic vol ma d'obra barata, disponible i en quantitats nombroses....i sobretot que no s'organitzin i protestin, no fos cas que vulgui augments de salari i condicions laborals i socials dignes. La coincidència ideològica entre l'extrema dreta, la dreta neoliberal i l'esquerra liberal és una paradoxa, i resulta letal per a la classe treballadora en el seu conjunt. 

Cal dir prou a la situació. 

Davant d'aquest model econòmic que ha decidit que el nostre país mediterrani ha de ser un cluster subaltern per acollir turistes d'altres zones del planeta, davant de la dreta empresarial de sempre i davant de certa esquerra capitalista i globalitzadora, cal que les organitzacions sindicals, socials  i polítiques exigeixin salaris dignes per tothom, per migrants i per autòctons.Urgeix posar fi a aquesta economia dual que esta`generant que milers o centenars de milers de persones malvisquin amb salaris baixos, amb condicions infrahumanes i abocades a viure en guetos i barris marginats. 

És necessari represtigiar el treball manual, i en aquest sentit cal aturar l'elitització de certes esquerres que actuen en clau neoliberal. El treball manual, el treball repetitiu, el treball no qualificat...també ha de tenir drets i ha d'estar ben remunerat. No podem acceptar una societat classista i amb  desigualtats tant insultants i humiliants. 

Nou Model econòmic

La creació d'un model econòmic diferent a l'actual no s'aconsegueix de la nit al dia. Cal molta perseverança i sobretot dosis de sacrifici. L'actual model basat en salaris baixos i precarietat respon a unes coordenades decidides lluny del país, però què son executades localment  per governs, patronals i sindicats venuts al capital. Que transformar el model econòmic sigui complicat no vol dir que ens hàgim de resignar i acontentar amb gestionar l'actual present de precarietat. Transformar la realitat i crear nous models ha de disposar d'un full de ruta que vagi més enllà de la simple agitació i reacció. En el proper article analitzarem les possibilitats d'afrontar nous models. 

Jordi Navarro Morera

Girona. 

LLicenciat en Geografia per la UDG i Conserge mantenidor de professió

Ex regidor de la CUP i actualment delegat sindical