Possiblement hauríem de fer resum del capítol anterior, per situar-nos en el nou context, però preferim tornar a un període no massa llunyà en el temps per veure els paral·lelismes diferències per afrontar la nova situació, ja que Salvador Illa va retre un homenatge subliminal a la figura de Josep Tarradellas.
Ens situem, l'agost de 1976, el govern espanyol d'Adolfo Suárez pacta a l'ombra amb el PCE i el PSOE per encaminar la reforma amb l'aprovació en referèndum del mes desembre d'aquell any, tot i que, aquests partits van promoure l'abstenció. L'abril del 1977, es legalitza el PCE i el PSUC, que accepten la monarquia borbònica. El 15 de juny, les primeres eleccions amb el nou sistema de partits. Les van guanyar les anomenades esquerres (orientació espanyola) al Principat i al País Valencià, mentre que a les Illes, hi va haver un empat tècnic entre el PSOE i la Unión de Centro Democrático d'Adolfo Suárez. Aquest resultat complica la situació al president espanyol, però es treu una carta de la butxaca, la carta d'en Tarradellas. Després comprovar que el president de la Generalitat a l'exili acceptaria la monarquia i que no era partidari del concepte Països Catalans entre altres qüestions. Suárez prepara una "Operació d'Estat" en menys de 5 mesos. Tarradellas fa dos viatges a Madrid. En el segon, després de rebre les oportunes instruccions, es dirigeix a Barajas per volar cap a l'aeroport del Prat de Llobregat (segurament per això ara li diuen "Aeroport Josep Terradellas" i des d'allà, cap a la plaça de Sant Jaume de Barcelona, com a president de la Generalitat Provisional de Catalunya. Mentrestant, l'Assemblea de Catalunya salta pels aires (els partits que han acceptat la via reformista legitiminen l'Assemblea de Parlamentaris com a únics representants del poble català). En el primer acte públic després de la rebuda, el de la cloenda dels actes del Congrés de Cultura Catalana (novembre de 1977), en Tarradellas va rebre les resolucions, va dona gràcies per la feina i manifesta que s'ho estudiaran. El discurset el va enllestir en 10 minuts. No va aprofitar l'esdeveniment per glosar la tasca, en cap moment va anemenà els Països Catalans ni va dir res de la represa institucional. Una total humiliació als intel·lectuals de la nació allà representants i al conjunt de la ciutadania. Normalitzant d'aquesta manera el règim de 1978
Per la seva banda, tot i l'aritmètica electoral, l'arribada de Puigdemont a Barcelona trenca aquesta submissió amb Espanya per la seva marxa de nou a l'exili, ja que no va poder exercir el dret fonamental com a diputat electe a la investidura el nou president de la Generalitat. I és que el govern espanyol ha dinamitat de nou les seves lleis i els seus pactes, acusant els Jutges per no aplicar-les. Tot i això, ja li va bé per intentar culminar una nova operació d'Estat amb el suport de la monarquia borbònica i passar pàgina amb el seu pacte amb ER.
Com veiem amb els noms del nou govern autonòmic amb un perfil de dretes i espanyolista per fer efectiu d'una subliminal l'aplicació del 155 i culminar la desnacionalització de Catalunya amb el suport pràcticament de la majoria dels periodistes que d'una manera o altra s'alineen amb el discurs espanyol. Sota aquest marc mental, el discurs independentista restarà aigualit i criminalitzar.
Aleshores, el que cal és encetar un nou capítol i preparar-nos per la nova situació, però sense començar de nou, fent valer l'experiència adquirida durant aquests anys. Continuem amb les trobades a cada poble i a cada barri i que esdevinguin autèntiques assemblees populars. El moviment associatiu català és l'autèntica estructura d'Estat de la que depenem. Som nosaltres els que hem de fer la independència. Ho hem fet sempre i en temps més difícils.
Encetem un nou capítol... en el camí cap a la independència.
PS.
L'actual govern de la Generalitat és del tot legítim, però com que està fomat per mercenaris no acabaran amb Catalunya. Espanya mai no falla. Ja ho vam veure amb el primer i segon tripartit