La Campanya Contra el Quart Cinturó (CCQC) ha fet una valoració del tot negativa dels pactes subscrits pel PSC amb ERC i amb Comuns.

En el pacte entre PSC i ERC, el Quart Cinturó és el gran absent, malgrat l’aparent discordança entre ambdues formacions sobre aquest projecte. El fet que ERC no entri en el Govern, ni hagiestablert condicions sobre aquesta infraestructura, deixa en mans del PSC el disseny i funcions de la Ronda Nord entre Terrassa i Sabadell. El PSC adoptarà el model d'autovia d’alta capacitat tal i com

el candidat a la presidència, Salvador Illa, ha reiterat insistentment amb la voluntat de fer arribar el Quart Cinturó fins a Granollers. ERC ha perdut l’oportunitat no només d’evitar el projecte entre Terrassa i Sabadell, sinó que ha renunciat a impossibilitar la continuïtat del Quart Cinturó més enllà de Terrassa.

Pel que a l'emergència climàtica, Totes tres formacions que permetran la investidura del Sr. Illa i la formació del Govern han

defensat la declaració d’emergència climàtica. A més, alliçonen públicament sobre la necessitat de disposar d’un sistema de transport col·lectiu que situï en plena coherència la declaració i l’acció de govern. Els pactes subscrits en van plens i tot fa pensar que es tracta de pura retòrica.

És evident que la situació de la xarxa de transport col·lectiu és deficitària d’inversió en manteniment, ampliació, dotació i accessibilitat. Qualsevol inversió en l’ampliació d’autovies és absolutament contrària a la declaració d’emergència climàtica, fins i tot sense tenir en compte que aquestes inversions habitualment estan mal projectades i acaben tenint uns costos

que doblen el pressupost inicial. Tota aquesta inversió es fa en detriment de la inversió en transport col·lectiu i consolida un model de mobilitat que és el principal causant de les emissions responsables del canvi climàtic i dels efectes negatius sobre la salut pública.

Consti textualment o no, el Quart Cinturó és l’antítesi d’allò que proclamen els pactes. En una situació de desequilibri absolut del transport col·lectiu en relació al vehicle privat, la única prioritat de qualsevol govern progressista, com s’autoproclamen en els pactes, ambientalment responsable i garant de la qualitat de vida hauria de ser inequívoca. El Quart Cinturó no pot ser el model de les infraestructures d’un país que pretén ser dinàmic i compromès amb el futur de les persones, del territori i del mateix ecosistema.

La CCQC, a perpetuïtat? 1992-2024, 32 anys de la CCQC lluitant contra el Quart Cinturó i defensant altres models de mobilitat i territorials. 32 anys en els quals la societat, el món, han evolucionat força. El Quart Cinturó, dissenyat la dècada del 1960, té, incomprensiblement, encara defensors: hom caldria preguntar-se si han evolucionat gaire d’aleshores ençà i han entès que ens trobem en una greu crisi ambiental i climàtica de conseqüències imprevisibles. I allò més greu, malden per perpetuar-se en les estructures de poder. Nogensmenys, la CCQC també es perpetua: continua escometent al carrer, a les administracions i als tribunals, aquells qui per acció o omissió el beneeixen. Sigui amb excuses falses (facilitar el trànsit), sigui amb interessos obscurs

(urbanitzar tot el seu entorn), els defensors del Quart Cinturó saben que el seu temps s’acaba. Els partits que sempre s’hi han oposat han de deixar de fer tacticisme amb aquesta autovia, fins i tot en el tram Terrassa-Sabadell. Del contrari perdran tota credibilitat, si no l’han perdut ja mentre no siguin capaços d’aconseguir l’eliminació del Quart Cinturó de la planificació d’infraestructures i enterrar-lo definitivament, l’acció política i administrativa contra el Quart Cinturó legitima l’existència de la Campanya.