El preacord amb el PSC per investir Salvador Illa president de la Generalitat aprovat per l’Executiva Nacional d’ERC tindrà funestes conseqüències per a Catalunya, per al moviment independentista i per a Esquerra Republicana. L’única esperança és que els seus militants el rebutgin. 

GREUS REPERCUSSIONS PER A CATALUNYA

La història jutjarà amb severitat els dirigents que han aprovat votar com a president de la Generalitat una persona que va defensar la brutalitat policial de la Policia espanyola i la Guàrdia Civil contra pacífics ciutadans el Primer d’octubre de 2017 i va donar suport a la intervenció de la Generalitat i la dissolució del Parlament en l’aplicació de l’article 155.

Per assolir aquesta investidura aquests dirigents han presentat de manera triomfalista un preacord amb el PSC, sense el compromís del PSOE, que és imprescindible per canviar les lleis espanyoles. Per exemple, no és possible la solució al conflicte amb l’Estat espanyol només amb un ampli consens a Catalunya. L’Estatut d’Autonomia de 2006 el tenia i va fracassar perquè va ser desnaturalitzat pel Tribunal Constitucional. Sense la implicació dels socialistes espanyols els punts més rellevants del preacord són simples bons desitjos. 

Els dirigents republicans han posat el focus en el «Concert Econòmic Solidari» que no traurà el nostre país del sistema de finançament autonòmic comú. Perquè el preacord deixa clar que la relació bilateral amb l’Estat és compatible amb la participació en òrgans multilaterals; és a dir, la situació actual. Aquesta glorificació és calcada a la que van fer els dirigents d’ERC al sistema de finançament autonòmic de 2009. Havia d’aportar 3.800 milions d’euros i només va comportar grans retallades els anys següents en ensenyament, sanitat, inversions i en general al nostre estat del benestar.

Al mateix temps que aprovava el preacord, l’Executiva d’ERC ratificava que el partit passava a l’oposició. Aquest fet que demostra que no creuen que els nombrosos apartats del preacord, entre els quals el Concert Econòmic Solidari, es facin realitat. Suposa esperar que el govern de Salvador Illa portarà a terme el programa d’ERC. Amb aquest pas a l’oposició els hipotètics rèdits polítics del fabulós preacord se’ls emportaria el partit socialista.

De manera significativa el PSC-PSOE no ha dit res sobre la interpretació del preacord d’ERC, indicant als militants d’ERC «voteu-nos i digueu el que vulgueu». Tampoc els mitjans de comunicació espanyols s’han escandalitzat. Fonts del PSOE han dit: «vamos a respetar los plazos y a las bases de ERC», perquè saben que es tracta d’una operació de màrqueting polític per guanyar la consulta; un cop assolida, incompliran els acords.

GREU DIVISIÓ EN EL MOVIMENT INDEPENDENTISTA

El preacord d’ERC amb els socialistes aguditzarà la divisió de l’independentisme. El president Puigdemont, destituït il·legítimament i que ha passat set anys a l’exili, s’ha compromès a assistir a la sessió d’investidura del Parlament. Serà detingut a causa del cop d’estat judicial del Tribunal Suprem espanyol tergiversant el concepte de malversació. L’Assemblea ens preparem per donar-li el més ampli suport. 

Malgrat que la repressió de l’independentisme continua, malgrat que l’Estat espanyol no executa ni la meitat de les inversions compromeses, els actuals dirigents d’ERC mantenen el seu compromís amb la «normalització institucional, política i social» que propugnen els socialistes espanyols. Una normalització que és rendició perquè suposa l’acatament de la ridícula autonomia que han deixat les sentències del Tribunal Suprem espanyol contra la voluntat dels catalans expressada en referèndum. Aquesta opció suposa una fractura profunda en el moviment independentista que l’Assemblea crida a superar.

GREUS RESULTATS PER A ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA 

Els dirigents d’ERC podien triar entre la dignitat d’unes noves eleccions o la ignomínia d’aprovar la investidura de Salvador Illa. La por a la repetició d’eleccions; la por a uns resultats pitjors als obtinguts des de les eleccions municipals de l’any passat els ha portat a triar la ignomínia.

Tanmateix, tot i optar per la vergonya, la direcció republicana es pot trobar amb unes eleccions espanyoles a finals d’any. Perquè la hipotètica detenció del MHP Puigdemont faria impossible la «normalització-rendició» i repercutiria al carrer i al Congrés dels Diputats. En aquests nous comicis s’aguditzaria la davallada dels resultats electorals d’ERC.

Tornem-ho a dir: la gran esperança són els militants d’Esquerra: només el seu vot en la consulta pot aturar la investidura de Salvador Illa i la deriva de la seva direcció. Serà el primer pas per refer la unitat de l’independentisme.