i la causa d’Irlanda és la causa obrera

James Connolly (1868-1916)

Aquest  d’agost el President C.Puigdemont que tenia una ordre de Madrid per a ésser detingut si travessava els Pirineus, ha fet una aparició estel·lar i desafiant, al pòdium instal·lat a l’Arc de Triomf, idesprés d’una arenga de 5 minuts de durada, fa mutis per la porta del darrera, no sense abans fer un enèrgic gest amb el puny clos de la mà dreta i els llavis premuts, alhora que llançava a l’aire la consigna, Visca Catalunya Lliure!

Em va sorprendre aquesta salutació, en un polític procedent de l’àmbit convergent, vaig pensar que els 7 anys d’exili havien ajudat ha madurar el seu pensament polític. La imatge del President acomiadant-se en un gest encoratjador, em va recordar  les fotografies de Lluís Companys, saludant de la mateixa manera, en el període de la guerra del  1936, època en la qual la captinença amb el puny tancat, era un senyal d’identificació i un símbol de la lluita antifeixista. Vaig establir un fil de connexió històric entre els dos Presidents, tots dos perseguitspels mateixos enemics de sempre.

Eva Serra (1942-2018)

La cúpula dels Mossos estava convençuda que C.Puigdemont es presentaria al Parlament, i allí detenir-lo, en no fer-ho així, va esguerrar tot l’operatiu basat en la informació donada per qui no volia ésser detingut. Cal aplaudir la imaginació, la precisió, la coordinació i l’èxit de la maniobra, en un entorn ocupat per més de 300 efectius dels Mossos. Recordem que quan el President arriba a l’Arc de Triomf, és rebut amb crits d’independència, i que al seu voltant s’estableix un mur de protecció, pel polític que es va equivocar l’octubre del 2017, però que sembla que ha après dels seus errors, i que en tot cas té el suport d’una part de la població,
que creu que els pot guiar cap a la independència.

Fem l’escamot dels que mai no reculen
Joan Salvat-Papasseit (1894-1924)
Sun Tzu (500 aC)

Crec que podem considerar l’actuació del President C. Puigdemont
com a un acte de guerrilla política, colpejar i fer-se fonedís davant la
superioritat de l’enemic. La guerrilla ha estat la tècnica militar,
emprada pels moviments d’alliberament d’arreu del món, en els
processos de descolonització després de la Segona Guerra
Mundial. Cal recordar tres dels seus teòrics més destacats, Mao
Zedong, el general vietnamita Vo Nguyen Giap, i sobretot el militar
xinès Sun Tzu que amb el seu tractat; L’Art de la Guerra, fou qui
primer establí les lleis de la guerra, i la manera de guanyar-la. En el
seu text fa les següents recomanacions; Conèixer l’enemic. Vèncer
sense lliurar la batalla, imposant a l’enemic la teva moral dominant.
Explica l’ús de la creativitat i el temps, per tal de reforçar el teu
exèrcit. Un element bàsic en la seva teoria és la utilització de
l’engany, per tal de situar l’enemic en la posició que tu vols. Ens
podem adonar que les recomanacions es centren en elements de
tipus psicològic, subjectius, que ell creu que porten a la victòria, molt
propi de la cultura oriental. M’estalvio els comentaris al discurs del
Conseller d’Interior Joan Ignasi Elena, queixant-se del
comportament atípic del President C. Puigdemont, que va
impossibilitar la seva detenció.
Cal estudiar història política, militar, econòmica, només així podrem
entendre els esdeveniments que passen davant dels nostres ulls.