Durant la seva estada, Benjamin va escriure diversos assajos i cartes marcades pel seu interès en la interacció amb la cultura de l'illa i l'entorn (la idea d' experiència , tan important per a ell i que reflecteix tan bé el llibre Experiència i pobresa de Vicente Valero, editat per Perifèrica). A través d'aquest canvi social i cultural que va poder veure de primera mà a l'illa, Benjamin va ser capaç de fer una anàlisi crítica transferible a qualsevol altra societat a punt de ser impactada pel turisme, convertint-se així en una mena de visionari que està de plena actualitat avui dia, segon informa el digital d'Eivissa Nou Diari.
Lluís Costa , doctor en Història i professor de la Universitat de Girona, feia anys que intercanviava informació sobre aquest tema i altres amb Bruno Ferrer, també doctor en Història i professor a la Universitat de Puerto Rico. Admeten que, sense haver-ho pensat, la sortida del llibre ha estat completament oportuna al moment social. “Ha arribat en un moment en què s'ha generat tot un corrent de cansament i de necessitat de repensar el model turístic imperant”, reflexiona Costa, que destaca que, com a historiador, li produeix un cert plaer el fet de demostrar amb aquest llibre que “la història serveix per a alguna cosa”. La veritat és que “fixar-nos en el que deia Benjamin als anys 30 i aprofundir-hi permet entendre el que passa actualment”, remarca.
Un tema molt interessant que planeja al llibre és la diferència entre un turista i un viatger. Mentre que un turista viatja amb un objectiu específic, que avui dia passa de vegades per caçar la foto que ha de pujar a les xarxes socials; el viatger és obert a canviar de plans ia deixar-se endur per les emocions del moment. Benjamin o l'artista Raoul Hausmann no són turistes sinó viatgers que van descobrir a Eivissa “un lloc que provoca una sensació d'espai verge amb una naturalesa privilegiada i no contaminada”.
Walter Benjamin , un dels filòsofs més reconeguts i populars de la història, va residir a Eivissa durant els anys 1932 i 1933. Encara que l'illa era llavors un paradís verge, l'intel·lectual va ser perfectament conscient que es trobava en un moment crític, amb la modernitat i el turisme trucant a les portes i amenaçant d'acabar amb aquesta virginitat i amb les tradicions d'una illa gairebé medieval aleshores.