Perdre la memòria és ser
estranger i exili d’un mateix
Roser Vernet
El llibre que ressenyem, Lo mig del món, té un total de 163 pàgines i l’ha editat el Club editor el 2023, l'autora és la Roser Vernet i Anguera, filòloga, activista cultural i militant independentista.
Jo exposo les meves opinions i emocions com a lector, res més, no soc un expert en literatura. El text escrit en forma de prosa poètica, em sembla una obra de difícil definició, entre la introspecció psicològica, el costumisme i la recuperació del passat, dels records de la infantesa, del seu Priorat, del seu poble, el Masroig, que porta arrelat al cor i la ment. També la mirada interna que fa l’autora, quan repassa el passat de les seves emocions i contradiccions, com a resultat del seu compromís polític en defensa de la Terra, és una part important d’aquest exercici de recerca del passat que ens ofereix l’autora. Els seus pensaments poètics ens traslladen al passat, a la voluntat de recuperar-lo, tenen però, la força de les emocions transmutades en lletres, que ens reprodueixen les sensacions, els colors, les olors.
La lluita durà a la nostra autora a la clandestinitat i l’exili el 1977, primer a París, després a Bèlgica, i finalment al Monestir de Sant Miquel de Cuixà ( Conflent). La Roser Vernet reflexiona entorn del dilema entre la coherència personal, i el resultat incert d’una batalla massa dura. La dicotomia entre la realitat i la clandestinitat, la contradicció d’una vida dual i la perplexitat, que en algun moment sorgeix, de saber quina de les dues vides és la real.
La memòria com un tresor i com un llast
Roser Vernet
Destaca del text un notable domini de l’idioma, aquest acolorit amb la variant del Català Occidental, que ens transporta a les muntanyes al pla, prop dels rierols on creixen herbes que fan olor de vida, i orquídies de color blau.
La riquesa lèxica del llibre t’obliga alguna que altra vegada, a la consulta del Diccionari Català Valencià Balear (DCVB), sobretot si no coneixes la força aspriva de l’Ebre, ni la poesia del cerç quan bufa en una nit de tempesta. A la pàgina 116 ens trobem amb unes més que escaients reflexions sobre la soledat, la solitud, quan aquesta és volguda l’autora escriu; Ella, i les presències silencioses que l’acompanyen i mai no deserten, són lo comboi ideal de qualsevol travessa. Una lliçó de vida.
La seva militància política, la seva activitat social, l’aferrament al seu Priorat, als seus ocells i paisatges, són determinats pel seu amor a la Terra, i la seva defensa del territori, dels depredadors polítics que malbaraten el territori per interessos econòmics.
El llibre és Premi de Literatura en Llengua Catalana. Ciutat de Barcelona el 2023. Roser Vernet dins el marc de la seva intensa activitat cultural, difon l’obra de l’escriptor Quim Soler (1940-1993), que fou el seu company.
El llibre de la R. Vernet, guanya amb la relectura, és com la cervesa artesana després del segon glop. Ens ensenya també, que sense el coneixement del passat no podem entendre el present, ni planificar el futur.
Agustí Barrera