L’origen del llaç groc el trobem a Anglaterra (on casualment van sancionar Pep Guardiola per dur-lo). La cançó / poema anglesa "Ella portava una cinta groga" ha aparegut de diverses formes durant almenys quatre segles. Es basa en el mateix tema general: una dona està sota algun tipus de prova o judici mentre espera que el seu estimat torni. La cançó sembla haver estat portada a Amèrica des d'Europa pels colons anglesos i va passar a formar part de la tradició oral dels dos continents. L'origen de les cintes grogues va sorgir durant la Guerra Civil Anglesa ja que l'Exèrcit purità del Parlament anglès portava cintes grogues i franges grogues al camp de batalla. Als Estats Units el llaç groc sovint està relacionat amb l'exèrcit i els familiars dels militars destinats a l'estanger el fan servir de símbol per recordar-los.

La primera referència coneguda de l'ús d'escarapel·les de color groc a Catalunya es troba en l'any 1704, per la referència a que el virrei borbònic de Catalunya Francisco Antonio Fernández de Velasco y Tovar va prohibir-ne el seu ús durant la guerra de Successió, per a evitar la publicitat del bàndol austriacista que les usava "creando discordias entre las familias". El dia de Sant Jordi de 1705 el virrei a la cort de Madrid informà que : “El anhelo con que se esperan las armadas enemigas, a que estos naturales llaman la Redención, y los capuchinos a los ingleses, y la demostración de haberse celebrado el día de San Jorge, nombre del príncipe de Darmstadt, con ponerse más de dos mil personas de esta ciudad la divisa de una cinta amarilla en el sombrero, que es el color del príncipe, como lo han ejecutado en la de Vique.”. Cal tenir en compte que a més a més de la tradició anglesa del llaç groc (els anglesos eren aliats dels catalans austriacistes) el groc era el "color del príncipe" Jordi de Darmstadt (Darmstadt era ex-lloctinent de Catalunya i Governador de la recentment conquerida Gibraltar) i els colors dels Àustries eren el groc i el negre. Poc després Felip V va fer executar catalans per portar el llaç groc. 200 anys més tard tornem a trobar llaços a Catalunya. L'Onze de Setembre de 1934 es van vendre llaçets en benefici dels presos nacionalistes catalans.

El 16 d'octubre de 2017, dia en el qual es van empresonar Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, l'Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural van demanar fer ús de llaços grocs per demanar l'alliberament dels presos polítics catalans. El llaç groc és una de les icones més reconegudes del procés independentista. Va suposar enfrontaments entre partidaris i detractors i, fins i tot, inhabilitacions polítiques com la del diputat de la CUP Pau Juvillà o la del president de la Generalitat Quim Torra, que es van negar a retirar-los de les façanes en campanya electoral.

Després de l'inici de la guerra Israel-Hamàs l'octubre del 2023, les famílies israelianes dels ostatges capturats a Gaza van recuperar un projecte de repartiment de llaços grocs als carrers d'Israel (ja s'havia fet al 2008 amb relació a un soldat segrestat llavors a Gaza). Més tard, simpatitzants de fora d'Israel van adoptar el símbol per demanar el retorn dels ostatges.