El sant sopar assegurat

Article de Lluís M. Xirinacs publicat al diari AVUI el 23 de març de 1978, a la secció "Al servei d'aquest poble"

16/07/2024 El fil roig
Avui és dijous sant. És el dia de l'eucaristia. Es el dia en el qual es considera que Jesús celebrà la primera missa del món. I com que n'encomanà la repetició als apòstols, el dia d'avui es té com el dia del sacerdoci, ministeri pastoral de presidència de les celebracions eucarístiques.

Sóc a Suïssa, invitat per Joan Serra, sacerdot català al servei dels treballadors espanyols emigrats. Sojorno a Sankt Gallen, tot i que em fan fer incursions a altres ciutats. Sankt Gallen, la vella ciutat-bressol del cristianisme centroeuropeu.

Per ací, poc a poc, el manteniment econòmic dels sacerdots es va assemblant cada dia més al sistema que és vigent a l'Alemanya Federal. Abans el sacerdot feia, en molts cantons, una visita anual a cada casa de la parròquia, en la qual, a més de revisar la marxa espiritual de la família, corregia la taxa de suport econòmic amb què la família ajudava l'Església, segons les variacions de guanys de l'any.

Ara, l'un darrera l'altre, els cantons, per votació popular, es van decantant a posar un impost religiós cobrat per l'Estat, que lliura els diners recaptats a les esglésies reconegudes en el cantó, per a llur manteniment.

Sembla que l'estiu passat, bisbes espanyols, per mitjà del cardenal Benelli del Vaticà, foren invitats a Munic per algun gran polític alemany per a l'estudi del sistema vigent en aquell país. La Santa Seu veuria bé que s'implantés en el nou règim espanyol. UCD també pensa així. És un sistema que funciona automàtic en països rics; però Espanya no és rica. Funciona suau i sense entrebancs en països on l'Estat té una administració molt neutral, freda i tecnificada. Espanya té una administració truculenta, polititzada, partidista.

El canonge de Màlaga José Maria González Ruiz ha denunciat el conformisme del clergat alemany. ¿També el nostre clergat se'ns instal·larà i cessarà en la tendència actual valenta i evangelitzadora per reduir-se a prestar uns serveis cívics i humanitaris de diumenge?

A nivell sociològic l'Església espanyola té uns ferments anti-burgesos que rebutgen aquest sistema. I a nivell estrictament evangèlic no m'imagino Jesús cobrant d'un Estat que obliga els seus membres a definir-se religiosament i a pagar a l'Església per força. Tot el Nou Testament hi està en contra.

¿Per què no treballar? ¿Per què no l'ajuda directa i voluntària de qui vulgui? ¿Per què no patir la incertitud econòmica dels altres ciutadans?