Aquesta dada, extreta de l'Enquesta sobre valors a Catalunya del 2023 feta pel Centre d'Estudis d'Opinió, indica que, per al 78,1 % dels catalanoparlants, "ser capaç de parlar en català" és molt important per "ser realment català". L'enquesta demanava als enquestats que posessin nota per indicar el grau d'adhesió a l'afirmació i aquest gairebé 80 % de catalanoparlants hi posaven un 8, un 9 o un 10. A més, un altre 16,2 % hi posaven un 5, un 6 o un 7, de manera que el 94,3 % de catalanoparlants vinculaven, en certa manera, la identitat i la llengua. La nota mitjana entre aquest col·lectiu era del 8,6 mentre que, entre els castellanoparlants, del 6,4, i només el 44,8 % hi posava un 8, un 9 o un 10.
Pel que fa a altres possibles elements d'identitat, els catalanoparlants posaven, de mitjana, un 4,1 al vincle entre "ser realment català" i tenir avantpassats catalans, i un 6,0 al vincle entre la identitat i tenir l'estatus legal de ciutadà (notes, en el cas dels castellanoparlants, del 2,4 i del 5,8, respectivament). Si es preguntava per la identitat espanyola, la vinculació amb la llengua espanyola augmentava per als castellanoparlants i es reduïa per als catalanoparlants. Així, el 62,3 % de castellanoparlants posaven un 8, un 9 o un 10 a l'afirmació "és important ser capaç de parlar en espanyol per ser realment espanyol" mentre que només pensaven igual el 43,5 % dels catalanoparlants. De manera similar, pel que fa a la vinculació entre identitat espanyola i el fet de tenir avantpassats espanyols, la nota mitjana d'adhesió entre els castellanoparlants era del 4,4 i, entre els catalanoparlants, del 2,6.
Aquesta vinculació entre llengua i sentiment de pertinença és cabdal per assegurar el futur del català en un context marcat per dos factors. D'una banda, l'ordenament jurídic de l'Estat espanyol imposa el coneixement del castellà a tothom i això incentiva que els nouvinguts en prioritzin l'aprenentatge i converteix el català en redundant. D'altra banda, l'hàbit dels catalanoparlants de canviar de llengua redueix la presència ambiental del català i contribueix a la seva residualització. Tanmateix, la identificació de la llengua amb la comunitat política facilita la incorporació de nous membres i fa possible la continuïtat comunitària en moments de grans canvis i pressions estructurals. Així, mentre els catalanoparlants s'identifiquin amb la llengua, la valorin, la reivindiquin i la vulguin compartir, el català tindrà futur.
A les Illes Balears i al País Valencià, dificultats però la llengua encara reté certs d'espais d'ús
L'InformeCAT 2024 recull dades d'arreu del domini lingüístic. A les Illes Balears, tan sols un 27,3 % de la població declarava, segons l'Institut Nacional d'Estadística (2021), que parlava sempre en català amb els seus familiars, mentre que més de la meitat, el 54,2 %, utilitzava sempre el castellà. El 46,9 % de la població declarava que no utilitzava mai el català amb la família, i només un 17,6 % que no utilitzava mai el castellà. Cal tenir en compte que, segons dades de l'Institut d'Estadística de les Illes Balears extretes del padró municipal, el 2022 només el 54,0 % dels residents eren nascuts a les mateixes Illes Balears.
Pel que fa al País Valencià, una altra dada de l'InformeCAT indica que, tot i la situació adversa en què es troba la llengua, el català encara reté certs espais d'ús que inclouen no només els parlants familiars. Segons l'Institut Nacional d'Estadística espanyol, amb dades del 2021, un de cada deu habitants del País Valencià que no parla mai en valencià amb la família sí que utilitza la llengua en alguna ocasió amb els amics. Dels 4.947.527 residents aquell any, 2.739.656 no usaven mai la llengua pròpia amb la família (el 55,4 %) i 2.483.497 no la usaven amb els amics (el 50,2 %). Per tant, el 9,4 % dels no-valencianoparlants familiars, 256.159 sobre 2.739.656, empraven la llengua amb els amics en alguna ocasió.
Entre aquesta població, l'ús del valencià augmentava encara més en el context laboral. Així, 436.175 persones de les 2.739.656 que no parlaven la llengua amb la família sí que la parlaven a la feina, el 15,9 %. Sobre el total de la població, els que no feien cap ús del valencià a la feina eren el 46,6 %.
50 dades sobre l'estat del català a la cultura i als mitjans de comunicació, l'empresa i els serveis, l'educació, la justícia, o Internet
A més d'aquestes dades, l'InformeCAT 2024 també recull dades com les següents:
- A Catalunya, el 52,3 % dels joves parlants de llengües no oficials volen parlar català a la feina.
- Un 69,9 % de la població de Catalunya considera força o molt important l'etiquetatge en català a l'hora de comprar un producte.
- Els centres de català de titularitat del govern d'Andorra incrementen el nombre d'alumnes en el 122,9 %.
- El 86 % dels joves de 18 a 24 anys de l'Estat francès són favorables a l'ensenyament de les llengües dites regionals a l'escola pública.
- Cap de les vuit denúncies presentades per Plataforma per la Llengua des del 2022 contra agents de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil per vulneració de drets lingüístics han suposat l'obertura d'un procediment sancionador per depurar possibles responsabilitats.
- Només el 25,6 % dels usuaris dels serveis sanitaris de la zona valencianoparlant del País Valencià hi usen el valencià en la mateixa proporció que el castellà o més.
- La delegació algueresa de l'ONG del català celebra 10 anys d'activitat.
- El 67,8 % dels exàmens de la Selectivitat del juny del 2023 a les Illes Balears es van respondre en llengua catalana.
L'InformeCAT 2024 ja es pot consultar al web de Plataforma per la Llengua. La publicació vol contribuir a difondre les dades més rellevants de la situació lingüística, amb les seves fortaleses i els seus problemes, i ha esdevingut una radiografia imprescindible perquè les institucions i els ciutadans en prenguin consciència. L'entitat vol que el debat públic sobre llengua estigui més basat en dades que en percepcions, i que això afavoreixi que es prenguin les mesures polítiques necessàries per normalitzar el català en tots els àmbits.