Fa uns dies recordàvem el 34è aniversari de la mort de mort de Manuel i em preguntava que diria avui sobretot que el que està passant a casa nostra. No ho sé, malgrat m’ho puc imaginar, tot i així no ho encertaria, ja que sempre tenia unes sortides molt espontànies i quasi sempre molt encertades.

Personalment em refermo amb la sentència del títol d’aquest escrit, i més després de conèixer que només 11 escoles de les Illes d’un total de 339 s’han adherit al pla de segregació lingüística que impulsa el govern del PP i Vox. I és que com catalans no podem abaixar la guàrdia en cap moment. Segur que ens agradaria està protestant sempre, malgrat no serveixi de res contra les desigualtats socials i un món més solidari. En la protesta, per mol simple que sigui genera la visualització del conflicte, la conscienciació i qui sap, també sorgeix l’espurna.

I d’ençà fa uns anys, la protesta, a casa nostra, simplement per la qüestió nacional i lingüística esdevé revolucionària, pel simple fet que reivindicar-ho a cada un dels territoris dels Països Catalans es també fer-ho per un món millor.

Per molt bé que visquem en uns Països Catalans Lliures Socialistes i Confederats, sempre hem de protestar perquè sempre hi haurà alguna cosa perquè lluitar. Només cal recordar la lletra del Viatge a Itaca:

"...Més lluny, sempre aneu més lluny,
Més lluny de l’avui que ara us encadena.
I quan sereu deslliurats
Torneu a començar els nous passos.
Més lluny, sempre més lluny,
Més lluny del demà que ara ja s’acosta.
I quan creieu que arribeu, sapigueu trobar noves sendes..."

Arribats aquest punt, recordem a l’Eva Serra, que tot just ahir va fer 6 anys que ens va deixar. L’Eva, en aquesta línia, encara era molt més contundent i directa "Sense rebel·lió no hi hauria història i la identitat catalana és una manifestació continuada de resistència i rebel·lia que explica que encara hi siguem a principis del segle XXI”

Sense aquesta persistència i aquesta perseverança de les famílies illenques no ho haguessin assolit.

Ho podeu qualificar com una petita victòria, però amb tot el que ens està passant, esdevé una gran victòria, i això demostra que cal mantenir-se ferm. Com la campanya per aconseguir la reciprocitat de tots els mitjans en llengua catalana arreu del territori de l'àmbit lingüístic de @reciprocitat ara! impulsada per Decidim!. Tot i que fa 4 anys en marxa, persiteix... i també s'assolirà... 

“Cal protestar fins i tot quan no serveix de res” (Manuel de Pedrolo)

Cal Anar-hi, Anar-hi i Anar-hi és el camí de la victòria.

Per això el dia 13 de juliol ens veiem a Via Laietana