Terres de Ponent, 30 de maig de 2024
Tot just comença la nova campanya electoral per a les eleccions europees. Com a les eleccions estatals, com a les eleccions autonòmiques, com a les eleccions locals tornem a trobar les bústies plenes de papers tintats. Els discursos que proclamen els partits, d’una banda i de l’altra, ja incorren en contradicció des de bon començament.
Primer, els partits fan ús dels nostres impostos per invertir en milions de sobres que acabaran a la brossa. Des dels anticapitalistes fins als liberals, des dels filocomunistes fins als defensors a ultrança del capitalisme desbocat, tots ells han acceptat la lògica del malbaratament dels recursos que els ciutadans aportem a les caixes. Sigui sota la lògica de no participar en despeses absurdes o sota la regla mare del mercat que exigiria no invertir milions d’euros en activitats infructuoses, cap d’ells ofereix un sistema de coherència entre les consignes que proclama i la primera petita passa del camí que és la propaganda electoral.
Segon, tots participen del joc. Uns s’omplen la boca de lluites contra la desforestació, contra el malbaratament de l’aigua i diuen defensar una política que faci sostenible la vida, però la seva cara impresa a milions de sobres no els suposa cap qüestionament. A l’altra banda de l’espectre, ni el discurs més economicista ultraliberal pot sostenir, sense passar vergonya, que emprar milions d’euros en propaganda electoral no és quelcom que anuncia pèrdues a la balança. Una altra cosa és que les pèrdues són de la caixa comuna, i que en aquest sentit, els ultraliberals sempre han estat molt comunistes.
Ens hem acostumat a recollir els sobres dels partits de la bústia. Entren a casa i en la majoria d’ocasions, verges i tancats, acaben a la brossa. Si ens aturem un moment, si frenem aquesta voràgine de velocitat rutinària que no ens permet pensar, ens adonarem que tots aquests sobres són en realitat un avís a navegants.
Com si fossin una alerta llampant al bell mig de la foscor ens indiquen que els partits que encara no han pres el presumpte poder de gestió (aquí ja caldria parlar de qui ostenta el veritable poder per sobre de l’estructura de titelles amb la qual ens tenen entretinguts) ja llencen literalment els nostres esforços, convertits en impostos, a la brossa. L’únic benefici d’aquesta despesa anacrònica serà per les empreses encarregades del cobrament per la seva confecció, impressió i distribució (caldria saber els noms i cognoms de les butxaques) i per als partits (noms i cognoms d’altres butxaques) que en trauran rèdit.
Ni per una ecologia de menys paper i més aigua, ni per una economia sostenible i conscient, ni per respecte per la cosa pública en tant que comuna, ni per la vanagloriada protecció de dades... Ni que sigui pel bon gust de no haver de trobar la cara de tants vividors a la bústia de casa, atureu aquesta pluja inútil de malbaratament de recursos dels treballadors i les treballadores.