Per a Poble Lliure "Urgeix també la reconstrucció del moviment civil independentista, per tornar a ser forts allà on ho hem estat històricament. Perquè sense una base sòlida no es pot construir cap projecte polític revolucionari. Poble Lliure continuarem treballant en aquesta direcció, implicant-nos en les diferents organitzacions populars independentistes i pels drets socials, així com fomentant espais de trobada on redefinir l’estratègia del sobiranisme d’esquerres".

Remarca que "La situació exigeix que estiguem a l’alçada, defugint la comoditat del continuisme i afrontant de cara i amb visió estratègica la realitat on ens trobem. Ara més que mai cal que fem foc nou!"

L'organització independentista  considera que "els resultats electorals del diumenge passat dibuixen un escenari gris i incert per al conjunt del poble català, de l’independentisme i de l’esquerra. La configuració del nou Parlament no és cap sorpresa, ans al contrari, és en bona part conseqüència esperable de l’aposta d’Esquerra Republicana per la pacificació del conflicte, la gestió de l’autonomia i un socioliberalisme inútil".

Puntualitza que "la suma dels tres principals partits independentistes (Junts, Esquerra i la CUP) obté tan sols 59 escons, lluny de la majoria absoluta i encara més dels resultats obtinguts el febrer del 2021. La irrupció del partit d’extrema dreta Aliança Catalana és també una mala notícia per l’esquerra i l’independentisme, ja que dificulta la construcció de majories i amplifica el seu discurs xenòfob i reaccionari. Una extrema dreta que ha estat alimentada per mitjans de comunicació espanyolistes però també per opcions d’esquerres que, volent-la fer servir d’espantall, l’han posat al centre del debat".

S’evidencia, doncs, l’espanyolització i dretanització de l’hemicicle, amb el PSC més liberal, més espanyolista i més fort de les darreres dues dècades. Poble Lliure rebutgem, però, la sentència de mort a l’independentisme i atribuïm els mals resultats a l’abstenció d’una part gens menyspreable del moviment. Aquesta abstenció és fruit de la manca de credibilitat i horitzons en el curt i mitjà termini. Considerem que cal fer foc nou, renovar els lideratges que s’han demostrat esgotats i afrontar el nou cicle amb una nova estratègia realista i capaç interpel·lar el conjunt del poble català cap a l’alliberament nacional. No s’hi val a conformar-se un cop més amb la gestió de l’autonomia ni a governar amb aquells que ens voldrien morts: les institucions d’aquest país han de ser governades per un independentisme que tingui clar el que suposa la nostra condició de país ocupat i actuï en conseqüència.

La davallada de votants de la CUP, majoritàriament en clau independentista, evidencia que cal reforçar un discurs nacional-popular completament desacomplexat per tal de fer entendre que allò que és bo per als interessos dels treballadors catalans també ho és per al país. La pèrdua de més de la meitat dels diputats confirma la tendència observada a les eleccions municipals i espanyoles. Els mals resultats no responen a la feina feta durant aquesta campanya electoral sinó que ho són per la trajectòria de la CUP, més d’un cop erràtica o autodestructiva durant els darrers anys, sobretot per la manca d’implicació real d’una part molt significativa de l’organització en el moviment popular per la independència: cal que la direcció assumeixi la responsabilitat que li pertoca. En aquest sentit, ens reafirmem en la necessitat de treballar per bastir una candidatura àmplia amb voluntat de guanyar i governar, amb una proposta vinculada amb les lluites per la millora de les condicions de vida dels treballadors del nostre país i compromesa amb la construcció i l’alliberament nacional. Cal fer foc nou en la construcció d’una alternativa independentista i d’esquerres també. Àmplia, nacionalment autocentrada, unitària, transformadora i que parli per a la majoria.