Sequera
Emergència per sequera: ‘La sequera no és només falta de pluja, també és mala gestió’

Col·lectius ecologistes, socials i veïnals lamentem la falta de responsabilitat i valentia de les Administracions i demanem reduir la demanda d’aigua amb mesures estructurals urgents.

01/02/2024 Territori

Coincidint amb la declaració d’emergència per sequera en el Sistema Ter-Llobregat, organitzacions veïnals, socials i ambientals, agrupades sota la campanya “D’on no hi ha, no en raja«, hem pujat avui a Montjuïc per a mostrar una panoràmica de la ciutat, la segona major de l’estat espanyol en població, i recordar així a tota la ciutadania que depèn de la gestió de l’aigua. Amb un missatge en el qual es llegeix “Canvi climàtic + Mala gestió = sequera” recordem que sis milions de persones es veuran afectades per aquesta declaració d’emergència, i per més restriccions, d’ara endavant.

Mala gestió per part del Govern i excés de partidisme al Parlament

Assenyalem la mala gestió per part de la Generalitat en l’aplicació del Pla Especial per Sequera (PES). Les dades de consum de les activitats econòmiques amb concessió d’aigua atorgada per l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) no són públiques, per tant, no hi ha forma de saber si el PES s’està complint i si les restriccions són suficients.

Assenyalem també l’actitud interessada i partidista, que ha comportat la modificació del PES en diverses ocasions, per tal de relaxar les mesures. En concret PSC i Junts, que amb les seves esmenes a la Llei 9/2023 de mesures extraordinàries i urgents per a fer front a la sequera excepcional a Catalunya, van permetre l’ompliment de piscines d’hotels i l’endarreriment de les sancions passat l’estiu, moment crític pel consum d’aigua ocasionat pel reg i el turisme, relaxant la pressió sobre els ajuntaments.

Mala gestió per part del món municipal 

Els ajuntaments tenen les competències sobre l’abastament d’aigua potable i el clavegueram en l’àmbit municipal. Per tant, tenen la responsabilitat sobre tot allò que passa a la xarxa, com per exemple la reparació de fuites, i el control dels consums d’aigua urbans. Malgrat poques excepcions, els municipis han defugit de les seves funcions en matèria d’aigua. Alhora, només el 7% dels municipis de Catalunya, els de més de 20.000 habitants, estan obligats a comptar amb un Pla Municipal per Sequera, i d’aquests, només 1 de cada 4 el tenen activat.

Catalunya és un dels països del món amb més gestió privada de l’aigua: el 78% de la població és abastida per operadors privats. Tots els contractes amb operadors privats contenen inversions per la millora del rendiment de les xarxes que s’imputen a la tarifa de l’aigua. Ara, amb diners públics paguem la mala gestió dels Ajuntaments que no han fiscalitzat els operadors privats, que durant dècades s’han embutxacat milions d’euros amb un servei essencial.

Mala gestió a la planificació hidràulica

Segons l’Índex d’Explotació de l’Aigua (WEI), Catalunya sobreexplota en un 31% la seva aigua dolça disponible. Això significa que la demanda actual sobrepassa l’ús sostenible dels recursos hídrics, fet que ens porta a dependre de recursos no convencionals com la dessalinització i regeneració. Aquestes tecnologies haurien de funcionar com a reserves en moments de necessitat, però en cap cas poden ser recursos estructurals, ja que són intensives en l’ús d’electricitat i, per tant, encareixen la tarifa de l’aigua i contribueixen al canvi climàtic.

El Pla de Gestió del Districte de Conca Fluvial de Catalunya (PGDCFC 2022-2027) preveu un creixement moderat de la demanda d’aigua pels anys 2027 i 2039 (entre 1,8 i 6,3%), mentre que la comunitat científica prediu una davallada del 17,8% de la disponibilitat d’aigua pel 2051.

Davant d’aquest escenari d’augment del dèficit, no és sostenible seguir impulsant aquest model basat en la construcció i el turisme. Aquest 2023, Catalunya ha acollit 16,9 milions de turistes, un 21% més que l’any anterior, segons l’Institut Nacional d’Estadística (INA). Pel 2039 es planifica un augment del 25% del turisme i estan en període d’aprovació diferents Plans Directors Urbanístics com el PDUMetropolità i el HardRock.

Mala gestió del model agrícola i ramader 

Els aqüífers són la segona font d’origen de recursos hídrics a Catalunya i són estratègics en temps de sequera. És per això que la planificació impulsa la recuperació de pous locals per a aprofitar-los en temps d’escassetat com l’actual.

Tanmateix, el model agrícola i ramader intensiu i industrialitzat és la principal causa de la contaminació del 57% de les aigües subterrànies, deixant aquestes fonts inservibles en temps de sequera. La contaminació de l’aigua disponible és un greu problema a causa d’un model agrícola i ramader insostenible que cal reformular amb criteris de justícia social.

Aposta per la gestió i reducció de la demanda 

El juny de 2023, vam entregar al president de la Generalitat, conseller d’Acció Climàtica i director de l’Agència Catalana de l’Aigua un document amb 43 propostes concretes per a fer front a la sequera i protegir l’aigua com a bé públic, bé comú i dret humà.

Les organitzacions impulsores de la campanya D’on no n’hi ha, no en raja, demanem canviar el paradigma actual de la gestió de l’aigua basat a subministrar aigua a tots els sectors que la demanden, com si fos infinita, i apostar de forma decidida per una reducció progressiva començant pels sectors que més en consumeixen.