Ecologistes en Acció ha denunciat públicament que el Delta del Llobregat és la zona humida de Catalunya més degradada i amenaçada del país, amb el 60 % dels aiguamolls originals urbanitzats sota el ciment. La seva continua urbanització des de fa més de mig segle comporta una progressiva degradació i pèrdua de biodiversitat.

Segon sistema deltaic en importància a Catalunya després del delta de l’Ebre, forma part de la xarxa Natura 2000. Les seves llacunes i zones aigualoses litorals són punts de gran interès i notable singularitat, remarcables per l’especial diversitat biològica que presenten els seus sistemes naturals. Es tracta d’un dels espais naturals protegits amb major diversitat d’ocells d’Europa, amb un total de 358 espècies catalogades.

Malgrat les mesures adoptades durant les darreres dècades, en forma de figures de protecció com la delimitació de l’Àrea important per a la conservació de les aus IBA 140 o la Zona d’especial protecció per a les aus (ZEPA) i l’aprovació del Parc Agrari del Baix Llobregat, el Delta del Llobregat es troba sotmès a una continua i ràpida transformació del paisatge des de fa mig segle, amb la progressiva reducció de la superfície agrícola i la seva substitució per àrees urbanes, comercials, industrials i infraestructures i vies de comunicació, com les ampliacions del port i l’aeroport de Barcelona.

D’acord amb un estudi elaborat per la Institució Catalana d’Història Natural (ICHN) i publicat per l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), l’excessiva pressió demogràfica ha comportat una regressió física considerable de l’espai, una alteració radical dels seus processos ecològics i una davallada significativa de la seva biodiversitat. Segons un dels autors de l’esmentada investigació, el director del CREAF Joan Pino, els efectes d’aquests canvis sobre el funcionament ecològic del delta del Llobregat han estat i són probablement importants, amb una pèrdua progressiva de les espècies més sensibles i dels processos ecològics propis d’un sistema deltaic. A més, un factor afegit provocat per la proximitat dels hàbitats naturals a zones urbanes és l’augment del risc d’invasió dels esmentats hàbitats per espècies exòtiques, tal com s’ha constatat en diversos estudis publicats per l’IEC.

Tot i el paper que han jugat la conservació i la recuperació de zones humides sota figures de protecció com l’IBA o la ZEPA, accions que han evitat probablement una fragmentació i una pèrdua de connectivitat ecològica encara més grans i han permès mantenir un conjunt d’espècies rares i amenaçades a escala local i regional malgrat la pressió extrema que suporten, diverses entitats científiques i ecologistes alerten de l’extrema fragilitat del sistema d’espais protegits del Delta. Les seves dimensions reduïdes i la progressiva artificialització del seu paisatge adjacent fan poc viable el manteniment de la seva biodiversitat i dels seus fluxos ecològics, asseguren els científics.

Un factor especialment important per als experts és la necessitat de mantenir i recuperar les connexions amb els sistemes naturals veïns, en forma de corredors biològics. Això és fonamental per tal d’assegurar el manteniment de moltes espècies que al Delta i a la resta del territori són rares, i fins i tot pot permetre la recolonització d’espècies ara extingides per efecte del rescat des de les poblacions dels espais veïns. La recuperació del riu, amb la creació de noves zones humides, ha afavorit els fluxos ecològics amb la serralada Litoral, per bé que aquests continuen essent molt precaris.

Cal completar aquesta recuperació amb el manteniment i fins i tot la restauració dels escassos connectors que resten amb els massissos del Garraf i l’Ordal. En aquest sentit, és especialment important mantenir la connexió entre el Garraf i el Delta a través del pla de Queralt i la riera de la Sentiu, entre Gavà i Castelldefels, tal com recull el Pla Territorial Metropolità de Barcelona, i aturar projectes urbanístics que malmetin l’esmentat corredor biològic, el darrer existent entre el massís i la zona deltaica, com el tan contestat Pla de Ponent. D’altra banda, Ecologistes en Acció i altres entitats mediambientals reclamen l’ampliació de la ZEPA anunciada pel Departament d’Acció Climàtica.