Dilluns passat es va presentar Declaració de Barcelona, al Col·legi de Periodistes de Catalunya, és un document aprovat a la III Trobada de Grans Ciutats de l’Estat celebrada l’11 de novembre de 2023 a la capital catalana, per les federacions veïnals de quinze grans ciutats i CCAA. És l’inici de la campanya per l’aplicació de la Llei del Dret a l’Habitatge i una crida contra l’especulació i la gentrificació a les nostres ciutats, aspectes que superen les limitacions de la Llei 12/23 del 24 de maig, avui encara pendent de desenvolupament.
La Declaració té el suport d'associacions i federacions veïnals de Barcelona, Madrid, Sevilla, Màlaga, Palma de Mallorca, Saragossa, Valladolid, València, Múrcia, Gijón, Córdoba, Vigo, Elx, Bilbao i A Corunya.
Reclamem a les diverses institucions nombroses reformes i ambició transformadora per abordar amb millors instruments la greu crisi d'habitatge que pateixen les nostres ciutats i fer front als fenòmens de l'especulació i la gentrificació que castiguen els nostres barris. El Dret a l'Habitatge va més enllà de disposar d'una Llei, s'ha de garantir com a un Dret fonamental a la nostra Constitució i com a pilar de l'estat de benestar al nostre país, impulsant reformes més profundes i comprometent inversions importants.
La Declaració de Barcelona es pot resumir amb el següent decàleg:
1. Reclamar al govern central que es comenci a aplicar la Llei d'habitatge a les comunitats que ja hagin declarat les zones tensionades. Això implica definir ja l'índex de preus de referència que indica la mateixa llei.
2. Reclamar a les comunitats autònomes que encara no ho hagin fet que declarin les zones tensionades per poder activar els beneficis d'aquesta llei.
3. Que s'impulsin projectes d'habitatge públic o protegit a totes aquelles ciutats que tenen sòl edificable i s'ampliï la compra directa per tempteig i retracte a zones urbanes sense sòl, elevant la inversió pública en matèria d'habitatge al 2% del PIB.
4. Que s'impulsin ajudes a la rehabilitació a barris vulnerables fins assolir una taxa del 3% anual i que es vinculin a la cessió de privada a pública en els casos necessaris.
5. Protegir l'existència d'un 30% d'habitatge assequible en les qualificacions urbanístiques dels Plans Generals.
6. Prohibir la venda al mercat privat de sòl i immobles públics.
7. Eliminació de les exempcions fiscals de les societats d'inversió SOCIMIS i SICAVS i el sistema Golden Visa.
8. Regulació dels lloguers d'ús turístic, temporal i usos comercials.
9. Nova llei de residència que exigeixi quatre anys per a l'adquisició d'habitatge.
10. Millorar el sistema de registre de contractes i d'habitatge buit perquè les administracions puguin tenir dades fiables, sense dependre de les del sector privat.
Fem una crida urgent a la Ministra de Vivienda per a que respongui la petició de reunió del moviment veïnal del conjunt de l’Estat.
També apel·lem als diferents Síndics i Defensors del Pueblo del país en la reclamació de recollir en la Constitució el Dret a l’Habitatge com a un Dret Fonamental.
I reivindiquem la necessitat de construir un gran Pacte Nacional pel Dret a l’Habitatge que reuneixi Institucions, grups parlamentaris, societat civil organitzada, empresariat, sindicats i moviments socials per fer front a la greu crisi habitacional en què estem immersos.