LLUITA INSTITUCIONAL
La CUP qüestiona la gestió de la sequera i proposa mesures en diferents àmbits per fer-hi front en un context d’emergència climàtica

El formació independentista critica la lentitud i retard de les mesures preses per la Generalitat de Catalunya després de 36 mesos de sequera. Posa de manifest les mesures implementades als municipis amb governs cupaires.

02/12/2023 Política

La Candidatura d'Unitat Popular, en una roda de premsa davant la Delegació de la Generalitat a Girona, ha presentat les seves propostes per fer front a la sequera que afecta el país i que s'ha agreujat en els darrers mesos per la falta de precipitacions. La formació independentista atribueix la gravetat de la sequera actual a les conseqüències del canvi climàtic, una realitat que s'anirà agreujant i que, per tant, "requereix prendre mesures estructurals pensades més enllà d'un episodi concret". En aquest sentit, apunten que "la Generalitat de Catalunya ha anat massa tard en decretar mesures i no s'ha atrevit a aplicar-les a tots els sectors econòmics per igual".


El diputat per comarques gironines al Parlament Dani Cornellà -membre de la comissió d'Acció Climàtica- ha denunciat "la criminalització del consum ciutadà, alhora que permet que s'utilitzin captacions per a l'ús recreatiu en camps de golf o en estacions d'esquí", esgrimint que s'ha d'establir "una nova cultura de l'aigua que limiti a tots els sectors, en especial aquells que més consumeixen a l'estiu i que no han patit cap restricció, com el turisme." El diputat ha destacat la necessitat immediata per una millora estructural dels regs del país "per aprofitar cada gota d'aigua per garantir la sobirania alimentària". A més ha anunciat que s'està treballant conjuntament amb els municipis una ordenança d'estalvi d'aigua per fer municipis resilients a la nova situació climàtica, apostant per un urbanisme adaptat al nou clima, mesures per reutilitzar les aigües grises o l'aigua de pluja en l'àmbit municipal.


El regidor d'Acció Climàtica del govern de Girona ha explicat les mesures preses per l'empresa pública d'aigua als municipis de Girona, Salt i Sarrià de Ter (CATSA). Ha declarat que "s'ha reduït la pressió de l'aigua a empreses i ciutadania per reduir el consum, alhora que estan obrint dos pous nous a Salt i s'ha engegat una campanya àmplia de conscienciació." Fer front a la sequera ha sigut una prioritat des de la formació del nou govern gironí, encapçalat per Guanyem Girona, pel qual "ja es porten mesos aplicant mesures de manera transversal a totes les àrees, com a jardineria, neteja de carrers o millores en equipaments i que treballaran de manera coordinada amb tots els municipis de l'àrea urbana per avançar conjuntament i de manera estructural en mesures per fer front a la greu sequera que estem vivint i que ha vingut per quedar-se."


L'alcaldessa de Viladamat, Dolors Pons, ha denunciat la falta de recursos amb els quals es troben els municipis petits per fer front a la millora de les xarxes públiques, ajudes que mai financen la totalitat del cost, una necessitat pels ajuntaments amb pressupostos més reduïts. Ha criticat que "fa uns anys els ajuntaments estan pagant el cànon de l'aigua a l'ACA i l'alcaldessa considera que aquests diners es podrien utilitzar directament per anar millorant la xarxa."


Jordi Casas, diputat provincial a la Diputació de Girona i regidor a Llagostera, ha insistit en la crítica cupaire al "model econòmic" al qual atribueixen la despesa excessiva d'aigua, remarcant que "aquesta setmana s'ha aprovat el nou pressupost de la Diputació de Girona en què la CUP ha votat en contra, ja que contempla un clar foment d'un creixement turístic massiu i indiscriminat." La seva antecessora i activista ecologista, Marta Guillaumes, exregidora a Salt, ha remarcat la necessitat de repensar el model de consum d'aigua no només per aquest episodi de sequera sinó per adaptar-nos al canvi climàtic. "Com a país no podem continuar apostant per més macroesdeveniments com la Ryder CUP 2031 a Caldes, un projecte que implica més camps de golf, hotels i xalets, o el creixement urbanístic previst a molts municipis de la Costa Brava."