Sequera
Entitats veïnals, socials i ambientals denuncien el govern per la seva mala gestió sobre l'aigua

La denuncia forma part de la campanya “D’on no n’hi ha, no en raja”, impulsada per més de 30 organitzacions

23/11/2023 Territori

El dimarts 21 de novembre es declarava l’estat de preemergència per sequera a l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i al Sistema Ter-Llobregat. L’estat de les reserves a les Conques Internes de Catalunya (CIC) es troba al 18,45%, el volum més baix mai registrat. Segons les organitzacions “Haver arribat fins aquí era evitable. Calia valentia per a reduir la demanda d’aigua, però el Govern ha donat l’esquena a les evidències científiques i no ha volgut abordar el model actual de creixement econòmic que és intensiu en l’ús d’aigua”.

En aquest sentit destaquen que “el pla de gestió de l’aigua de l’Agència Catalana de l’Aigua preveu un 25% d’augment del turisme pel 2039”. Alhora, destaquen exemples com el “Pla Director Urbanístic Metropolità que contempla 200.000 nous habitatges, la nova terminal de creuers, la tercera pista de l’Aeroport del Prat o el projecte Hard Rock al Camp de Tarragona que augmentaria un 20% el consum del transvasament d’aigua de l’Ebre a través del CAT.”

Mesures en preemergència i falta d’ambició amb els grans consumidors

Les mesures que apliquen en preemergència passen per abaixar la dotació municipal màxima de 230 a 210 litres per persona i dia i una reducció a la meitat de la dotació màxima per al  reg  a les activitats esportives federades, “però no contempla cap nova restricció sobre els grans consumidors”, apunten. També qüestionen els 12 milions d’euros destinats a la reducció del consum d’aigua en el sector turístic, “ja que es tracta d’un sector econòmic amb grans beneficis”.

En aquest sentit, valoren positivament la moratòria que es va anunciar fa uns dies per a noves llicències d’activitats econòmiques amb una despesa elevada d’aigua. Tanmateix, lamenten que “aquesta decisió arribi tard i no es plantegi com una mesura estructural, tenint en compte la mancança d’aigua que hi ha al país”. Per a les entitats, “Catalunya necessita reduir el nombre de turistes que arriben cada any i que fan un consum d’aigua molt superior al de la ciutadania que hi viu, disminuir la cabana ramadera intensiva i especialment la porcina, degut a que la contaminació excessiva per purins de pous i aqüífers els deixen inservibles, i fer un replantejament del model agroindustrial, ja que actualment s’exporta cap a l’estranger un 65% de la fruita. És a dir, Catalunya està exportant una aigua que no té en forma de carn i fruita”.

Manca de dades

Al novembre de 2022, la major part de les CIC entraven en estat d’alerta per sequera i s’activaven les primeres restriccions d’aigua per a les activitats econòmiques i els municipis. Un any després, les dades sobre la reducció dels grans consumidors encara no s’han publicat. “Durant l’estiu, no hem deixat de veure hotels, establiments turístics i piscines plenes. A més, no s’ha aplicat cap sanció per incompliment de les restriccions de consum. Exigim que les dades dels grans consumidors siguin accessibles per a tota la ciutadania”.

Alerta pel possible augment de la pobresa hídrica

L’estratègia del Govern a llarg termini implica duplicar la producció d’aigua dessalinitzada i regenerada. Tanmateix, les organitzacions alerten de l’impacte que aquestes infraestructures tenen sobre el preu de l’aigua perquè són intensives en consum energètic. Al gener de 2024, la tarifa de l’aigua d’Aigües Ter-Llobregat pujarà un 30% perquè les dessalinitzadores operen a màxim rendiment fa mesos.

El 2010 l’aigua va ser reconeguda com un Dret Humà i entre les seves definicions es troba la dimensió de l’accessibilitat econòmica de l’aigua, que implica no destinar més d’un 3% dels ingressos a pagar els rebuts de l’aigua. Segons l’Institut Metròpoli, a l’AMB el 9,7% de les llars destinen més d’un  3% al pagament de les seves factures d’aigua i, per tant, pateixen pobresa hídrica, un percentatge que podria incrementar-se si la tarifa augmenta. Els membres de la campanya alerten que “Aigües de Barcelona proposa augments tarifaris des del 2022 amb la sequera com a pretext” i reclamen “no permetre un augment tarifari mentre l’operador privat té uns beneficis anuals de 20 milions d’euros”. Segons l’Observatori de Preus de l’Aigua de l’ACA, la gestió privada de l’aigua a Catalunya ofereix de mitjana uns preus un 22% més cars que la gestió pública.  Barcelona, de fet, és la regió de l’Estat espanyol amb la factura de l’aigua més cara.

Pel que fa a l’aigua regenerada, apunten que “és una bona opció per a l’abastament metropolità, tal com està impulsant l’ACA, sempre que es conservi la gestió pública d’aquestes infraestructures i el seu objectiu de millorar la qualitat ambiental de les masses d’aigua i la regeneració d’aqüífers com el Delta del Llobregat”.

Alerta sobre la sobreexplotació d’aqüífers i els transvasaments

Les organitzacions impulsores destaquen que “el model de creixement turístic i urbanístic s’ha dut a terme al marge de les capacitats hídriques del territori i a costa de les necessitats socials dels veïns i les veïnes. Les mesures per assegurar l’abastament d’aigua a l’Àrea Metropolitana de Barcelona no poden passar per la sobreexplotació de recursos hídrics, com ha passat històricament amb el riu Ter”. Alhora, mostren la seva “preocupació pel projecte de dessaladora del Foix, ja que serviria per connectar les xarxes del Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT) i Aigües Ter-Llobregat (ATLL)”, fórmula que ja es va intentar el 2008 per a fer arribar el transvasament de l’Ebre fins a Barcelona i que darrerament reclamen grups de pressió encapçalats pel Col·legi d’Enginyers.

 

Signants:

  • Aigua és Vida
  • Aliança contra la Pobresa Energètica (APE)
  • ATTAC Catalunya
  • Assemblea de Barris pel Decreixement Turístic (ABDT)
  • Ecologistes en Acció de Catalunya
  • Enginyeria Sense Fronteres (ESF)
  • Federació d’Associacions Veïnals de Barcelona (FAVB)
  • Greenpeace
  • Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE)

La denuncia forma part de la campanya “D’on no n’hi ha, no en raja”, impulsada per més de 30 organitzacions: Aigua és Vida, Aigua és Vida Girona, Associació de Municipis i Entitats per l’Aigua Pública (AMAP), Associació de Naturalistes de Girona, Aturem Hard Rock, Càritas Diocesana de Girona, Coordinadora de Afectados por Grandes Embalses y Trasvases (COAGRET), Coordinadora per a la Salvaguarda del Montseny, Ecologistes en Acció de Catalunya, Enginyeria Sense Fronteres (ESF), Federació d’Associacions Veïnals de Barcelona (FAVB), Greenpeace, Grup de Defensa del Ter (GDT), Grup d’Estudi i Protecció dels Ecosistemes Catalans (GEPEC- EdC), Llémena Espai Natural, Moviment per l’Aigua Pública i Democràtica a l’AMB (MAPiD), Observatori de l’Aigua de Terrassa (OAT), Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE), SOS Baix Llobregat i l’Hospitalet i SOS Costa Brava.