La situació política d’aquest país és una bogeria com caldria esperar del fet d’encara estar sotmesos a la política espanyola. Als anys 70, i liderats per una esquerra molt propensa a la sucursalització de la Catalunya postfranquista, no vam fer cas de Jordi Carbonell (que cridava a ser valents) i ens vam veure immersos en un marasme constitucional espanyol de conseqüències del tot previsibles, on els drets nacionals dels catalans i la voluntat de desintoxicació del franquisme eren tan absents com ho és avui l’aigua als nostres pantans. Això ens porta, quasi cinquanta anys després, a circumstàncies inimaginables en un estat democràtic com és que la Comissaria de la Policia “Nacional” de Laietana 43, Barcelona, encara estigui “operativa”, sense cap mena de gest de l’Estat en el sentit de reconèixer el gravíssim dany -tortures, maltractes de tot tipus- que s’hi ha infligit a gent pel mer fet de lluitar pels drets democràtics.

Ara bé, considero important de dir -després de tot el que hem vist de la Transició ençà- que lluitar pel tancament de la Comissaria de Laietana 43 no és una lluita que es faci per “democratitzar Espanya”. Tampoc per assegurar que Espanya deixi de tenir cadàvers a tots els armaris. Aquesta no és feina nostra. Ells ho volen així i això ho donem per impossible. Ni l’anomenada esquerra -condicionadíssima per la dreta franquista de sempre- es va molestar quan tocava a despenalitzar els republicans represaliats, ni a recuperar els assassinats a les segones fosses comunes més poblades del món, ni tan sols a trobar el cos de Lorca. Què vols fer amb aquella gent? El dimarts 7 de novembre, hi tornen, permetent que l’extrema dreta de Vox realitzi una contramanifestació contra l’exitosa campanya #TanquemLaietana43 que porta tant de temps manifestant-se cívicament davant aquell cau infernal liderada per la Comissió de la Dignitat i per l’agrupació pro Persones Represaliades de l’ANC.

Si haguéssim de buscar un equivalent del que es viurà a Laietana 43 a les 7 de la tarda del 7 de novembre, seria com si la gent de Videla es manifestés davant l’ESMA de Buenos Aires (l’Escuela de Mecánica de la Armada, on tantes persones hi van ser torturades i assassinades durant la dictadura) en contra dels qui en volen el tancament o conversió en centre memorialístic (com per sort és avui l’ESMA a Argentina). O com si a l’antiga Alemanya de l’Est es reivindiqués avui mantenir un funcionament un centre repressiu de l’antiga STASI o policia secreta de la RDA. Eh que seria impossible d’imaginar? Però clar, també ho és que Espanya adopti actituds i praxis democràtiques. Només cal veure com aquests dies les masses filofranquistes, a instàncies del PP, s’agombolen a les places per bordar amb odi contra l’amnistia per als catalans. Res de nou al règim espanyol on la democràcia és un bé escassíssim. A Argentina i a Alemanya ho tenen guanyat això. A Catalunya, per culpa d’encara estar envaïts per l’autoritarisme colonial borbònic, encara ens cal empènyer. És evident que sense ser una República independent, ho seguirem patint. Mentrestant -i per tant- ens veiem el dia 7 a la tarda davant Laietana 43 per defensar la democràcia! És el que toca.