Les poblacions de la Mar de l’Albera es bolquen en aquestes rutes:
Portbou i la Biblioteca Walter Benjamin el mes d’agost, aquest dissabte a Colera i Molinàs on es va col·locar una placa en record d’aquests herois per la llibertat, i aquest divendres sis d’octubre a les 18h a la Casa de Cultura de Llançà, són les poblacions per on passaren els primers a entrar a la Catalunya ocupada el juliol de 1939, i a partir d’aquella data per on aquests passadors acompanyaren als qui s’escapaven dels nazis.
Primer foren jueus, i més tard, integrants del Govern Polonès, aviadors nord-americans i britànics, un ministre belga, el senador francès Tizier, Maurice Clavel i el ministre francès de la guerra Monteil, entre molts d’altres.
L’Albera Marítima:
Cervera, Portbou, Colera i Llançà, conformen el territori de l’Albera Marítima, essent aquestes poblacions el lloc de pas que utilitzaren aquests lluitadors per la llibertat per salvaguardar els valors democràtic i salvar tanta gent de l’horror nazi.
Complementar les rutes existents dels camins de llibertat i d’evasió, fent conèixer la dels militants independentistes catalans que, un mes abans que els nazis entraren a París, formaren l’“Organització” que més tard esdevingué el Front Nacional de Catalunya (Moviment de resistència davant l’ocupació de l’estil d’altres moviments contemporanis a la resta del món davant la invasió dels règims totalitaris als quals combatien). Operaren de 1939 fins al 1945.
Els seus integrants col·laboraren amb els serveis dels aliats i amb els governs francès, britànic, polonès (el Govern polonès a l’exili va reconèixer el dret de Catalunya a la secessió i va donar per vàlida la seva lluita en l’àmbit internacional) i nord-americà durant la Segona Guerra Mundial, per la qual cosa van ser reconeguts i guardonats per aquests governs amb medalles i certificats per la seva lluita contra el feixisme. Un dels integrants de les cadenes d’evasió és l’únic català designat “Just entre les nacions” per l’estat d’Israel, guardonat per De Gaulle, el rei d’Anglaterra i el president dels EUA.
La notícia i la detenció del president Lluís Companys per la Gestapo i el seu lliurament als franquistes i posterior assassinat al castell de Montjuïc, encara feu activar més fort les ganes d’acció dels joves que prenien part en els passos de frontera.
Fins als nostres dies: A Colera i a l’Alt Empordà
Aquesta “ruta de la llibertat”, que començava el recorregut a Banyuls de la Marenda i Cervera i seguia per Portbou, Colera, Llançà, Rabós i Vilamaniscle, és avui encara un camí que forma part de la memòria històrica col·lectiva i que cal recordar i divulgar, més enllà de l’innegable atractiu paisatgístic com a sender de gran interès turístic. Per aquests motius ha de ser un patrimoni a valorar i a dignificar per part dels Ajuntaments de banda i banda de la frontera, per la comarca de l’Alt Empordà i pel Memorial Democràtic, entre altres administracions i entitats.
A l’acte comptarem amb l’assistència de:
Núria Escarpanter Olibet, alcaldessa de Llançà.
Alfons Romero Dalmau, Historiador.
Montserrat Vilà, filla d’un dels primers passadors que va posar en funcionament la Ruta del Mar de l’Albera l’any 1939: Després d’haver agafat el camí de l’exili cap a França, seguint les ordres dels seus superiors de Nosaltres Sols! Francesc Vilà i Gregori Font s’escaparan del Camp de concentració d’Agde (Occitània, Estat Francès). Ells són els primers militants que entren cap a l’interior de Catalunya, troben un país negre i devastat, i activen aquestes rutes per a salvar del nazisme i el feixisme a tothom que se n’escapés.
Oriol Falguera, president de la Fundació Reeixida, que és qui ha activat aquest projecte, entre molts d’altres de recuperació de la memòria històrica i nacional de Catalunya.