Quan els veïns d'un lloc afectat es queixen del problema de la delinqüència demanen més il·luminació, més vigilància, més repressió... (solució egoista: el bé per a mi). Quan els veïns veuen els seus fills en perill d'ajuntar-se amb trinxeraires posen el crit al cel i diuen: «Porteu-los al correccional, a la presó, no els deixeu anar!» (solució egoista: el bé per als meus).
Però la solució dels delinqüents és una altra. En el cas dels menors sense família, la solució fóra que en trobessin una de debò i així s'evitaria que anessin relliscant cap a la marginació i la delinqüència. ¿Hi haurà famílies que vulguin acceptar un infant o un adolescent d'aquests a casa seva? No es tracta d'una adopció formal, sinó d'un acolliment, com una mena de llargues vacances en una família d'ambient sa i amable.
Fins ací les reflexions de Maria Dolors. A mi la idea em sembla molt encertada i penso que en aquesta entrada d'estiu moltes famílies ardides, potser, podran programar llurs vacances amb una personeta més, amb un amic més durant aquests dies òptims per a aprofundir una amistat, uns nous lligams comunitaris que, si tot va bé, podran continuar de la forma que sigui, després de les vacances. Així anirem superant amb suavitat el concepte tancat i egoista de la família actual, més atenta a afavorir els seus propis interessos que a servir la societat que l'envolta.
És una bona proposta. Però no oblidem que representa un petit pedaç posat a un agran estrip que no fa més que créixer cada dia que passa per l'egoisme dels poderosos. Cal ensems actuar a nivell polític, especialment de partits avui dia encara massa mancats de programa de lluita contra la marginació social.
*La digitalització d'aquest article es deu al treball i compilació d'articles de Lluís M. Xirinacs portada a terme pel Centre d'Estudis Joan Bardina