El Davantal
39è Aniversari de la mort del lluitador independentista Toni Villaescusa

Avui és l'hora

Referma el tronc i abat l’herba maligna;
El mur no cau si tu no l’enderroques.
Alerta el crit, passem de mort a vida;
Massa temps fa que som en via morta.

20/07/2023 El Davantal
Josep Antoni Villaescusa i Martín (“Maria Lluïsa” ) nasqué el 26 de febrer de 1957 a Quart de Poblet (l'Horta), fill de pare valencià i mare aragonesa. Tot i que el seu pare sabia parlar un valencià molt correcte, a la llar familiar sempre parlaren en castellà, que fou la llengua habitual de Josep Antoni fins que, ja adult, prengué la decisió ferma de recuperar el català i no renunciar-hi mai més.

Als 7 anys emigrà a Darmstadt (Alemanya) amb la família. Dos anys després, els pares, que hi continuaren treballant, enviaren el fill als escolapis com a intern (a Molina d'Aragó, Saragossa i a València).

Començà a freqüentar els cursos de Llengua «Carles Salvador», i progressivament anà prenent consciència nacional i social, fins identificar-se com a independentista i com a comunista.

El juliol de 1980 es va casar amb Antònia Flores, filla d'uns andalusos emigrats a Alemanya, on s’havien conegut i el lloc on havien fet amistat durant les estades sovintejades que en Josep Antoni hi feia. Tot i la cultura andalusa-alemanya de la seva companya, en Josep Antoni, d’ençà del 1979, sempre li havia parlat en català, llengua que ella també aprengué a estimar, a parlar i a defensar.

La parella s'havia instal·lat a Castelldefels i treballaven a Barcelona, en dues empreses alemanyes. Josep Antoni continuà estudiant alemany, electricitat, i és en aquesta època que, en el seu afany de millora i perfeccionament personal, conegué el naturisme i en fou un entusiasta i un seguidor coherent de les doctrines naturistes, fins al punt que, a les portes de la mort, greument ferit i amb uns dolors terribles, rebutjà els antibiòtics i els calmants químics amb què els metges volien atenuar-li el dolor físic que hagué de patir fins que perdé el coneixement.

El 1981 entrà a militar al PSAN. També va impulsar la Coordinadora Independentista del Baix Llobregat, els Comitès de Solidaritat amb els Patriotes Catalans i el Moviment de Defensa de la Terra, del qual fou un dels seus precursors a la comarca. Residí a Castelldefels a principis dels anys vuitanta. Al tombant del 1982-1983 deixà de militar públicament a les organitzacions i col·lectius en què estava adscrit. Pel febrer de 1983, no podent aconseguir la prorroga del contracte laboral, se'n tornà a València on obrí un restaurant amb els seus pares.

Un any i mig més tard, fidel als seus ideals de justícia i amor a la seva terra i a la seva classe social, resultava greument ferit per l’explosió accidental d’un artefacte que anava a col·locar a les oficines de I'INEM d'Alzira. Era la matinada del 20 de juliol de 1984. Unes hores més tard, després d'una dolorosa agonia que suportà amb molta serenitat, perdia el coneixement i moria a l’Hospital de la Fe de València. Poc després Terra Lliure assumia la militància clandestina d’en Toni Villaescusa.