Joan de Lanuza el Jove (1564 ? - 1591) va ser el cinquè Justícia Major d'Aragó amb aquest nom. Malgrat la seva curta durada, és un dels Justícies més coneguts de la història d'Aragó per haver estat executat sense que hi hagués un procés previ.
El seu lloc d'origen no és clar. Fill de Joan IV de Lanuza, el justícia anterior, n'heretà el càrrec després de la mort del seu pare, amb només vint-i-set anys, d'aquí el sobrenom de el Jove.
La seua curta edat i inexperiència li ho posarien difícil en aquelles jornades tumultuoses a Saragossa. En temps de Felip II de Castella (Felip I d'Aragó), tenses les relacions de la Corona castellana amb la d'Aragó, es va acusar l'ex-secretari aragonès del rei, Antonio Pérez del Hierro, d'assassinat. En un principi, l'acusat podria haver-se protegit en els Furs d'Aragó i haver estat jutjat pel Justícia. Per evitar que això passés, Felip II l'acusà d'heretge i es disposà que fos jutjat pel Sant Ofici, d'un rang més alt que el Justícia. Però quan van traure Antonio Pérez de la presó per portar-lo a la de la Inquisició, els amotinaments de la gent van obligar a reingressar-lo una altra vegada. El rei i la Inquisició van amenaçar, en conseqüència, amb càstigs exemplars.
Felip II de Castella va enviar l'exèrcit a Saragossa. Com que el Justícia va anar al davant dels "fueristas" que protestaven i pretenien aturar la invasió de les tropes reials, van acabar detenint-lo i el van executar el 20 de desembre de 1591, sense cap avís ni procés previ, decapitant-lo a la plaça del Mercat de Saragossa. Tota aquesta sèrie d'esdeveniments rep el nom d'Alteracions d'Aragó. El cos mort de Joan de Lanuza va ser enterrat al monestir de San Francisco i portat a la tomba amb tots els honors del seu càrrec.
Durant el conflicte la capital i la Generalitat aragonesa van demanar ajuda material a Barcelona i la Generalitat catalana, però aquestes no atengueren la demanda i foren molt prudents amb llurs respostes, ja que també elles vivien un moment molt delicat per la detenció de Joan de Granollacs per part de Felip II, i simplement es van oferir com a mediadores. Pel que fa a la suposada participació catalana en la defensa de Saragossa el 1591 la historiografia no pot confirmar-la definitivament, i en qualsevol cas no és cert que hi participés el bandoler català Joan Cadell.
El rei va aplegar les Corts d'Aragó a Tarassona poc després, on es van adaptar els furs aragonesos al seu poder. La Generalitat d'Aragó va perdre part del control sobre els ingressos aragonesos i la vigilància del territori, i també li fou llevat el poder de convocar els representants de les ciutats. Encara més a partir d'aleshores la Corona va poder destituir al Justícia d'Aragó i la cort de justícia es va posar sota el control del monarca.
La decapitació del Justícia va suposar un canvi important en la doctrina foral dels aragonesos. L'execució va ser considerada una injustícia i a Saragossa s'aixecà un monument al centre de la ciutat, a la Plaça d'Aragó. Avui dia, diversos col·lectius commemoren cada 20 de desembre la mort del Justícia.