Plataforma per la Llengua reclama a l'Ajuntament de Mataró que anul·li la sanció contra la ciutadana que va ser maltractada per la policia local quan volia denunciar que un agent havia menystingut el seu dret de ser atesa en català en una botiga. L'agent no la va assistir quan li van denegar el full de reclamacions a la botiga, i a la comissaria li va parlar en castellà i la va tractar malament. La ciutadana, Esther Vidiella, va ser sancionada, posteriorment, per l'Ajuntament de Mataró, amb dues multes de 300 € i 200 € (justificades per "desobediència a l'autoritat" i "obstrucció dels serveis públics"), i l'entitat li ha ofert suport legal des que va denunciar els fets el desembre del 2021. Ara, després de diversos processos legals, a través de l'advocat Eduardo Cáliz, del despatx Arrels, la víctima ha presentat un recurs extraordinari per anul·lar l'expedient sancionador. Per l'entitat, és injustificable que l'Ajuntament de Mataró hagi decidit mantenir la sanció contra Vidiella, malgrat reconèixer que les imatges de la comissaria han estat destruïdes i que la instrucció de la denúncia contra l'agent reconeix que el policia va instar la ciutadana a renunciar als seus drets lingüístics a la botiga.
Els fets denunciats per Vidiella es remunten al 13 de desembre de 2021, quan en una botiga de telefonia li van exigir que parlés en castellà i ella va trucar a la policia local perquè l'establiment no li va facilitar el full de reclamacions. Per telèfon, l'agent que la va atendre li va dir que parlés en castellà amb el senyor de la botiga, i ella, indignada, es va dirigir a la comissaria per presentar una demanda. Com que el policia que la va atendre, sempre en castellà, la va escridassar i la va amenaçar de multar-la per reclamar els seus drets lingüístics, la ciutadana no es va veure amb cor de presentar la demanda i va haver d'anar al metge per un atac d'ansietat. Segons explica Vidiella, el policia, acompanyat d'un altre agent, va donar cops al taulell, va arrugar i estripar el full de reclamacions i li va llançar els papers, a més de demanar-li on treballava, qüestionant que fos apta per a la feina.
L'endemà mateix, la ciutadana ja va contactar amb l'Oficina Municipal d'Informació al Consumidor de l'Ajuntament de Mataró per demanar que conservessin les imatges de les càmeres de la comissaria, i aquella mateixa setmana va fer arribar el cas a Plataforma per la Llengua. Un mes després, el gener de 2022, amb el suport legal de l'entitat, Vidiella va presentar una denúncia contra l'agent TIP 3448 per un delicte lleu de coaccions. Aquest gener, la sentència ha absolt l'agent en considerar que no es pot provar un comportament que encaixi en el supòsit d'un delicte, però a través de la investigació i de la declaració dels agents al jutjat s'han demostrat diversos fets greus. D'una banda, que el policia va dir a la víctima que parlés en castellà a l'establiment comercial, i, d'altra banda, que l'agent va vulnerar el dret d'opció lingüística de la ciutadana, atès que no li va parlar en català en cap moment. Cal tenir present que els agents han d'acreditar coneixements de català per obtenir la feina i que el reglament municipal preveu l'ús preferent del català en les comunicacions amb la ciutadania.
Dues multes, la resposta del consistori a la denúncia contra els policies
En paral·lel, després que la víctima portés l'agent als tribunals, l'Ajuntament de Mataró va fer-li arribar dues propostes de sanció, tal com l'havia amenaçada l'agent: una per obstrucció dels serveis públics i l'altra, per desobediència a l'autoritat. Es tracta de preceptes estipulats a l'ordenament municipal de civisme, i en concret el de desobediència a l'autoritat, que s'aplica quan es profereixen "expressions irrespectuoses a autoritats", és assimilable a les faltes de respecte previstes per la Llei Mordassa. Cal tenir en compte que aquestes faltes han estat criticades per la comissaria de Drets Humans del Consell d'Europa i per la Comissió de Venècia perquè poden ser interpretades de manera arbitrària o desproporcionada.
El consistori mataroní no només va ignorar les al·legacions que, al juny, Vidiella va presentar contra les sancions, sinó que aquest estiu va reconèixer que les imatges de les càmeres de seguretat de la comissaria havien estat destruïdes, en contra de la voluntat de la víctima, i va comunicar que, malgrat tot, mantenia les sancions. Vidiella va tornar a presentar al·legacions aquesta tardor, però aquest gener, sense que l'Ajuntament de Mataró les resolgués, Vidiella ja va rebre, finalment, les dues multes. És per això que, aprofitant també la investigació del cas contra l'agent TIP 3448, Plataforma per la Llengua ha acompanyat la víctima a presentar ara aquest recurs extraordinari de revisió perquè el consistori anul·li les dues multes que li ha imposat.
Una actuació policial abusiva, arbitrària i contrària a la normativa lingüística
Per a Plataforma per la Llengua, els agents van vulnerar el dret d'opció lingüística de la ciutadana (i, per tant, l'oficialitat del català prevista a la Constitució espanyola) i el Reglament per a l'ús de la llengua catalana de l'Ajuntament de Mataró quan li van parlar en castellà en tot moment. Aquest reglament fixa, a l'article 8, que el personal de l'Ajuntament ha d'emprar el català en les seves comunicacions administratives orals, llevat que l'administrat demani expressament ser atès en castellà. A més, per a l'entitat, és greu que el consistori hagi recorregut a les faltes de respecte als agents per sancionar la ciutadana, atès que es tracta d'un precepte assimilable a l'article 37 de la Llei Mordassa, que ha estat criticat per instàncies internacionals en reiterades ocasions.
A l'últim, l'ONG del català considera que el consistori mataroní hauria de reconèixer que els agents van actuar des d'una perspectiva ideològica, atès que en tot moment van menystenir el dret de la ciutadana de ser atesa en català tant a la botiga com a la comissaria, i que van denunciar la ciutadana com a represàlia per la denúncia que els havia presentat ella als jutjats. Amb aquest expedient sancionador, l'Ajuntament de Mataró no només pren partit en contra dels drets lingüístics de la ciutadania, sinó que es posiciona a favor del supremacisme castellanista i s'alinea amb la tradició més autoritària de la dreta espanyolista.
Plataforma per la Llengua es posarà en contacte amb els diferents grups polítics a l'Ajuntament de Mataró, i els demanarà col·laboració per evitar que s'acabi perpetrant aquesta injustícia. L'entitat, a més, els demanarà que facin pressió perquè el consistori es comprometi a fer complir el seu propi Reglament per a l'ús de la llengua catalana.