Consideració
El llibret de 46 pàgines, ha estat editat pel Centre d’Estudis Unitat Popular, el setembre del 2022. El seu autor; Vidal Aragonés i Chicharro, és advocat i professor associat de dret del treball a la UAB. Diputat en representació de la CUP al Parlament Català, durant el període 2018 al 2020. Ha escrit el llibre; “ Francesc Layret, Vida obra i pensament” (2020).
Una breu introducció passa a suggerir els orígens ideològics, històrics, de la CUP, tot seguit, es fa una exposició dels tres polítics que han estat referents cabdals, en la història de la Nació catalana al llarg del segle XX, Francesc Layret, Salvador Seguí i Lluís Companys
La causa obrera és la causa d’Irlanda,
i la causa d’Irlanda és la causa obrera.
James Connoly (1868-1916)
El fil roig de la CUP
Es defineix la CUP, com el resultat de l’acumulació i anàlisi de les experiències de lluita, que podríem situar en el naixement del PSAN (1968), i el PSANp (1974-1979), més el recull dels elements del pensament llibertari i catalanista, dels segles XIX i XX, d’aquest fil roig de lluites en neix la CUP. Podem entendre el PSAN, com una organització capdavantera en la definició del binomi independència i socialisme, com l’eix vertebrador del procés d’alliberament nacional, el PSAN és el partit polític que recull les aportacions teòriques dels moviments anticolonials, d’Àsia, Àfrica i Llatinoamèrica, després de la Segona Guerra Mundial, i les incorpora al seu bagatge teòric. Anant més enrere en el temps, cal recordar les lluites dels Republicans Federals, el republicanisme catalanista del segle XIX i l’experiència de la Unió Catalanista (UC), i el seu president el doctor Domènec Martí Julià (1861-1917), que l’any 1915 impulsà l’aprovació d’un programa polític de caràcter socialitzant. El Partit Català Proletari (PCP) (1934-1936), el BOC, el POUM, són part d’aquest fil roig cronològic que ens ha permès arribar fins on som.
L’autor fa referència a mitja dotzena de polítics, pensadors, que amb el seu exemple de lluita, són referents per a la CUP i l’esquerra independentista, Teresa Claramunt, Jaume Compte, Frederica Montseny, Andreu Nin i Joan Comorera.
Podràs perdre mil batalles,
però únicament al perdre el somriure,
hauràs conegut l’autèntica derrota.
Ho Txi Minh (1890-1969)
Francesc Layret i Foix (1880-1920)
Estudis, formació ideològica
Poc després de néixer es quedà paralític, mai va poder caminar. Estudià Dret i Filosofia a la Universitat de Barcelona (UB) amb qualificacions excel·lents. Fou fundador de l’Ateneu Enciclopèdic Popular (AEP), i membre de les entitats; “La Nostra parla” i “’L’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana” (APEC). Del seu pensament en podem destacar, la idea de justícia social, la lluita contra el poder corrupte de la monarquia, l’antimilitarisme, l’anticlericalisme, el republicanisme, el catalanisme i el socialisme.
Activitat política, institucional
Francesca Layret fou un dels impulsors dels partits catalanistes d’esquerres de la segona dècada del s.XX, un exemple n’és la Unió Federal Nacionalista Republicana (UFNR) (1910-1917), una esquerra socialdemòcrata i catalanista. El 1917 junt amb Ll. Companys i M. Domingo funden el Partit Republicà Català (PRC) (1917-1930), d’ideologia federalista, laica i socialitzant. Després de l’assassinat de F.Layret (1920), Ll. Companys el substituí com a figura rellevant dins el Partit, alhora que mantenia bones relacions amb els Rabassaires i la CNT. La vida institucional de F. Layret es desenvolupà a l’Ajuntament de Barcelona i al Congreso de los Diputados, utilitzà aquests dos organismes com a altaveus per a donar a conèixer la seva línia política, criticà el clientelisme, el caciquisme, com a eines de la monarquia per a controlar les votacions. A Madrid defensà la Revolució Bolxevic, i el seu reconeixement d’acord amb el dret internacional. Podem notar en el seu discurs la influència de Valentí Almirall (1841-1906) i de Francesc Pi i Margall (1824-1901). Exposa el caràcter de nació oprimida de Catalunya, i defineix el procés d’alliberament nacional com el de ruptura amb les velles institucions i de sorgiment d’una nova realitat, del trencament del binomi nació opressora / nació oprimida, amb el triomf d’aquesta segona, per aconseguir aquesta victòria, reclama de potenciar la llengua, la cultura nacional, la història i els símbols nacionals.
Poc abans de la seva mort, F.Layret junt amb el seu amic Ll. Companys, iniciaren el projecte d’un partit socialista català que incorporaria un sector de la CNT, un partit nacional i de classe que superés el capitalisme, i situés la classe obrera com a eix del poder polític i econòmic.
El seu assassinat
El Coronel Arlegui ( Cap de la policia), junt amb Ramon Sales (President del Sindicat Lliure) i Fèlix Graupera (President de la Federació Patronal), prepararen l’assassinat de F.Layret. Maties Muntades, gerent i propietari de l’Espanya Industrial, hi aportà les 40.000 pessetes que es pagaren als pistolers que mataren a l’advocat, al pensador, massa perillós pels interessos de la patronal.
Bibliografia
Aragonès, Vidal. Francesc Layret. Vida obra i pensament. Edicions Tigre de Paper. 2020. Manresa.
La història ve a ser,
al capdavall, origen i substància
de tota consciència col·lectiva.
Joan Fuster (1922-1992)
Salvador Seguí i Rubinat ( El Noi del Sucre) (1886-1923)
La família de S. Seguí, treballava pel pare de Ll.Companys al Tarròs (l’Urgell). El 1888 amb la inauguració de l’Exposició Universal la família es traslladà a Barcelona, viuen la Barri Xino. A la Barcelona dels anys vint, amb l’agudització de la lluita de classes entre el moviment obrer i la Patronal, la guerra de classes esclata amb tota la seva virulència. La CNT s’havia constituït el 1911
L’activitat sindical
L’any 1914 S. Seguí és nomenat president del Sindicat de la Construcció. Bona part de les estructures organitzatives i pràctiques sindicals que es faran servir d’aleshores endavant, es debatran i analitzaran en el Congrés de Sants del 1918, on es definí una línia anarcosindicalista, en el si de la qual coexistien dues tendències; 1r).- l’insurreccionalisme revolucionari, 2n).- una tàctica política sindical com a mètode pel canvi social. Després del Congrés de Sants del 1918 la CNT passa dels 75.000 afiliats als 345.000. La Vaga de la Canadenca del 1919 en la qual S.Seguí hi tingué un paper destacat, va acabar amb un pacte amb la Federació Patronal, augment dels sous i la jornada laboral de vuit hores, el preu de les conquestes obreres fou el de 43.000 sindicalistes detinguts i una desena assassinats pels pistolers de la Patronal i la policia.
Els seus referents ideològics
S. Seguí rebé la influència teòrica de Josep Llunas i Pujals (1850-1905), director de, “La Tramuntana” (1887-1895) publicació d’orientació anarcocol·lectivista, en els seus discursos i escrits, podem identificar el pes d’autors com; A.Lorenzo, Pi i Margall, R. Mella, K. Marx, P. Kropotkin i M. Bakunin.
Per a S. Seguí, el sindicat havia d’ésser l’eina que permetria enderrocar el sistema capitalista i construir la nova societat, crear una cultura obrera, d’acord amb el nou model social sorgit del procés revolucionari, mai va creure en el sistema parlamentari ni en la participació a les institucions, defensava eliminar l’Estat com a representació de la dictadura del capital.
Bibliografia
Cruells, M. Salvador Seguí. El noi del Sucre. Editorial Ariel. Barcelona. 1974.
Diez, X. El pensament polític de Salvador Seguí. editorial Virus Barcelona. 2016.
Seguí, S. Escola de Rebel·lia. Història d’un sindicalista. Edicions El Jonc. Lleida 2007.
Martí Font, J. Salvador Seguí. El colós de l’anarquisme. Editorial Lo Diable Gros. Tarragona 2021.
La història és l’única
mestra infal·lible
Rosa Luxemburg (1870-1919)
Lluís Companys i Jover (1883-1940)
Neix al poble del Tarròs on coincideix amb un nen que es diu Salvador Seguí. Va estudiar Batxillerat al Liceu Políglot on coincideix amb F.Layret, anys més tard tornaran a coincidir a la Universitat de Barcelona (UB), on L.Companys es llicencià en Dret. Els dos són fundadors de l’Associació Escolar Republicana.
Advocat i periodista
Si bé és conegut Ll. Companys, com advocat defensor dels obrers de la CNT i dels pagesos de la Unió de Rabassaires (UR), cal destacar que tingué una notable activitat periodística, adreçada a fer arribar el seu missatge polític al poble, alguns dels diaris, revistes, en les quals col·laborà són; La Forja, La Barricada, El Diluvio, l’Avenir, El Poble Català, La Terra ( portaveu de la UR).
La seva primera detenció de les 15 que va patir, fou com a conseqüència de la defensa dels obrers de la CNT empresonats per la Vaga de la Canadenca (1918). Al llarg dels anys vint Ll. Companys esdevé assessor legal i dirigent de la UR. Cal recordar que la Llei de Contractes de Conreu, que fou la guspira del Fets d’Octubre del 1934, es votà durant la presidència de Ll.Companys al Govern de la Generalitat.
La línia política
Ll. Companys entra a la francmaçoneria el 1922, ell fou un socialdemòcrata de vocació obrerista, amb bones relacions amb la CNT i els pagesos de la UR, entengué que la petita burgesia podia ésser un valuós agent de canvi social. F.Layret i Ll.Companys el 1919, dissenyen la formació d’un partit socialista que recollís el bloc del catalanisme progressista, i els sectors més sindicalistes de la CNT.
El 1932 Ll.Companys és nomenat President del Parlament Català, dos anys més tard com a conseqüència de la mort del President F.Macià (25/12/1933), és nomenat President de la Generalitat (01/01/1934).
La guerra del 1936
Amb l’esclat de la guerra el 17 de juliol del 1936 i el fracàs de la revolta dels militars, s’inicià un procés revolucionari que modificarà d’arrel, les estructures polítiques, econòmiques de la societat catalana. Amb el Comitè de Milícies Antifeixistes (CMA) com expressió del poder popular, i les Patrulles de Control com el seu braç armat, la creació de la Conselleria de Defensa (02/08/1936), i la Comissió d’Indústries de Guerra (CIG) (07/08/1936) que desenvolupà una potent indústria bèl·lica, producció d’explosius i armament que abastí el Front d’Aragó. 500 tallers i fàbriques i uns 50.000 obrers de forma directa i 30.000 en indústries auxiliars participaren en l’esforç de guerra. Pel Decret del (08/12/1936) es creà l’Exèrcit de Catalunya, el (25/12/1936) Decret sobre la interrupció artificial de l’embaràs, publicat al DOGC el (09/01/1937).
Durant els tres anys de guerra el President Ll. Companys va commutar 92 condemnes de mort, i lliurà 6.630 salconduits per travessar la frontera a persones de dretes i adversaris polítics.
El Decret de Col·lectivitzacions d’Indústries i Comerços del Govern de la Generalitat (24/10/1936), pel qual es creava un model de socialisme autogestionari a les empreses, fou a criteri de molts estudiosos de la guerra del 1936, l’acte més revolucionari del període 1936-1939.
Una vegada a l’exili Ll. Companys decideix restar en territori francès, per no allunyar-se del seu fill Lluïset, que, ingressat en un sanatori es va perdre quan la fugida davant l’exèrcit alemany. Ll. Companys i la seva muller C.Ballester, es refugien al poble bretó de la Baule, allí el13 d’agost del 1940 l’Abwehr (intel·ligència militar alemanya), junt amb elements del servei de l’espionatge de la Falange a París detenen el President de la Generalitat. Traslladat a París, és ingressat a la Presó de la Santé. És lliurat al govern espanyol, passa per Madrid on és torturat, a Barcelona després d’un judici farsa és condemnat a mort, i afusellat al Fossar de Santa Eulàlia per un piquet de soldats d’infanteria, no va voler que li embenessin els ulls. Ll. Companys fou l’únic President de Govern afusellat durant la Segona Guerra Mundial. El seu sacrifici és un exemple de lluita per a la llibertat nacional i social del nostre poble.
Bibliografia
Barrera, A. Surroca, R. Homenatge a Companys, President de Catalunya. Editorial El Llamp. Barcelona. 1983
Viusà. M. Biografia popular de Lluís Companys. Editorial La Magrana. Barcelona .1977.
VV.AA. Lluís Companys. President de Catalunya. Biografia humana i política. Generalitat de Catalunya. Fundació Enciclopèdia Catalana. Volum I Pàg 112. Barcelona. 2006.
Agustí Barrera
Grup d’Historiadors Jaume Compte